Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

3 de desembre del 2014

PULSACIONS


              

 Heey dreamers! Us devia aquesta ressenya! La resenya d'un llibre.. que m'ha sorprès. Encara no sé si cap a negatiu o cap a positiu. Suposo que em decanto per la segona opció. Tot i així "Pulsacions" no ha aconseguit que oblidi "Play". Vas fer massa bona feina Javier, Play és insuperable. 









 Títol: Pulsacions

    Autors:  Javier Ruescas, Francesc Miralles
      Saga: -
        Idioma: Castellà/ Català
          Persona: Primera ( complicat)

           Pàgines: 200 ( JUSTES!)


          L’Èlia acaba de despertar després de vàries setmanes immersa en un coma profund. Quan encara està a l’hospital, la seva mare li regala un Smartphone amb el programa de missatgeria Hearbeats. Un bon dia comença a rebre missatges misteriosos que li faran replantejar-s’ho tot, fins i tot la frontera entre la vida i la mort.





          Doncs bè, ja sabeu que ADORO el Javier Ruescas. Em vaig emocionar massa suposo perquè vaig acabar cometent el que podria haver estat un dels meus errors fatals. EL VAIG COMPRAR SENSE NI TAN SOLS LLEGIR LA SINOPSIS.Us ho podeu creure? Mai, mai mai s'ha de fer això. És igual l'escriptor que sigui... per bona sort el llibre em va encantar! Però de veritat, no compreu res sense saber de que va abans! Tot i així em vaig endur una gran sorpresa perquè el llibre em va acabar encantant!






          "Es com quan en  John Lennon tenia cinc anys i la seva mare li va explicar que la felicitat era la clau de la vida. Desprès, quan li van demanar què volia ser de gran, ell va respondre que "feliç" . El professor li va dir que no havia entès l'exercisi i en John li va respondre que no entenia la vida. "


          Marion 21:39








          "Un home explica les seves històries tantes vegades que al final ell mateix es converteix en aquelles històries. Segueixen visquent quan ell ja no hi és. D'aquesta manera l'home es fa inmortal " 

          ELIA 23:18





          " No et preocupis per la tempesta que sota l'aigua no plou"

          Phoenix 02:20




          "El canvi és inevitable, exepte quan poses un bitllet de cinc en una màquina de refrescos."

          És un llibre diferent.Molt diferent. Està escrit com si fossin missatges de text. és a dir, llegeixes el llibre com qui llegeix una conversa de Wathsapp. ( Que en aquest llibre te el nom de Heartbits). Us deixo la imatge d'una pàgina perquè us en feu una idea.



          El que fa especial a aquest llibre és el que em va acabar enamorant però a la vegada tirant-me enrere.


          Al principi, quan vaig veure la manera com estava escrit... bè, diguem que em va faltar molt poc per acomiadar-me del llibre per sempre més. Però no sé com, em vaig anar enganxant, primer lentament i desprès rapidament. Fins que la manera com estava escrita ja no em va importar gens, simplement volia saber qui era en Phoenix! Ho necesitava! Perquè si una cosa bona té pulsacions, és la manera com t'atrau i et tempta per continuar llegint. Increïblement adictiva.


          El recomano? Sens dubte. Si us agrada llegir, no ho dubteu, sincerament. Aconseguiu-lo ja! Sempre av bé viure noves experiències i aquesta és una del les més grans que he viscut llegint. Si no us agrada llegir o no us convenç i per motius de la vida heu acabat a aquest bloc : AQUEST ÉS EL VOSTRE LLIBRE! 

          Dues centes pàgines que et faran posar nervios/a , et faran reflexionar però sobretot duescentes pàgines escrites per disfrutar-es. Perquè no hi ha res millor que està tapat amb la manta llegint un llibre com aquest. Amor i senzillesa en estat pur. *-*


          I ara aniriem amb els personatges. Però realment no he pogut conectar amb ells.. Podria fer-ne una descrpició però realment crec que no els faria justícia. No és el mateix. Aquí em sentia una lecotora, una simple lectora.. externa. No era la protagonista, no ho vivia, simplement llegia una vida de la qual no podria formar part. Per això no val la pena aquest apartat.

          A canvi però us deixo la promoció del llibre.



          El final enamora. De veritat, la frase final, hauria d'anar directa a l'apartat de frases èpiques però seria fer un spoiler com una casa :)

          El millor? Tot i ser molt simple, em va acavar agradant :)
          El pitjor? No m'he acabat d'acostumar a aquest sistema , prefereixo el de tota la vida :)


                                                             NEVER TRUST A DUCK!

          PD: Haureu vist que aquesta ressenya ha estat curta, però és que s'ha de tenir en compte que és un llibre curt :)

          Cap comentari:

          Publica un comentari a l'entrada

          Hola! Moltes gràcies per comentar dreamers!