Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

11 de juliol de 2014

UN PETÓ A PARIS

UN PETÓ A PARÍS

Hey dreamers ! Avui toca un llibre, genial pels que adoren l'amor, la superació, París , la torre Eiffel... Un llibre escrit per una ploma d’or. Un llibre que fins i tot a mi que no sóc gaire fan d'aquest rotllo  amorós em va captivar. Us el recomano moltíssim, ja no només per les bones crítiques. Sinó per una manera de viatjar pels que sempre heu volgut anar a París ( o no ), us puc jurar que he viscut a París durant un dia ( temps ue he tardat a llegir-lo). No cal que m'entengueu ara, ja ho fareu si el llegiu.






FITXA TÈCNICA:


Títol: Un petó a París

· Autora:
 Stephanie Perkings

· Saga: ( Llibre únic però forma part d'una triologia )

· Idioma: Castellà, no sé si l'han tret en català.

· Persona: Primera 


· Pàgines: 437


SINOPSIS:

La torre Eiffel, Ámelie i molts reis anomenats Luis. Això és tot el que l'Anna coneix de França. Per això, quan els seus pares anuncien que passarà un any en un internat a París, la idea no l’acaba de convèncer.

Però, a la Ciutat de l'Amor, coneix al noi ideal: Étienne St.Clair. Es llest, encantador i molt guapo. L’únic problema és que també té novia. Aconseguirà l'Anna l'anhelat petó del seu príncep blau?




COM VAIG COMENÇAR:

Havia sentit crítiques boníssimes d'aquest llibre però mai m'havia cridat l'atenció  per no dir que l'evitava ja que em pensava que era un llibre empalagós, d'aquells que el problema més gran que tenen és que els han posat les banyes. I si, potser és un dels problemes més grans que tenen, però em vaig endur una sorpresa ENORME al veure com escrivia la Stephanie. És increïble, que llegint unes pàgines puguis sentir com realment ets en un altre lloc. No m'havia passat mai. MAI. O com a mínim no d'una manera tant evident. Bé, el cas és que estava jo a una llibreria de Vic buscant dos llibres, Mira’m i dispara, The Duff. Estava disposada a comprar-ne un dels dos quan va i em diuen que no els tenen. COM NO PODEN TENIR UNS LLIBRES QUE HAN ESTAT PREMIATS?! Em disposava a marxar, quan a l’últim minut el vaig veure. I vaig pensar, més ben dit no vaig pensar. El vaig comprar. 





FRASES QUE TENEN MOLT A DIR

---------------------------------------------------------------------
"-Jo visc aquí- Senyalo la porta de la meva habitació com una tonta mentre assimilo la informació: Nom francès, accent britànic, escola americana, Anna confosa.

Anna




---------------------------------------------------------------------

"- Es el principi de tot.
Aixeco la mirada i em trobo amb la seva. Està somrient.
- Benvinguda a París, Anna. M'alegro que estiguis aquí.”.


Anna & Étienne



---------------------------------------------------------------------



A les fosques busca el llit i s'hi torna a posar a dins.

- Ai- diu.

-Sí?

- El cinturó. Seria molt estrany si...?

M'alegra que no pugui veure com de vermella m'he posat.

- Clar que no.

I sento el soroll del cuir lliscant contra la roba al treure’s el cinturó. El deixa amb delicadesa sobre el terra de fusta.

- Eh...- diu- Seria molt estrany si...?

- Si.

- Oh, vinga. No parlava dels pantalons, em referia a tapar-me amb la manta. Aquest aire és terrible.



Anna & Étienne







---------------------------------------------------------------------

"Atlanta ha sigut casa meva durant casi divuit anys y encara que només he viscut un any a París aquests últims nou mesos, m'han canviat. L'any que bé coneixeré una nova ciutat, però no tinc por.

Perqué tenia raó. Per nosaltres dos, "casa” no és un lloc. És una persona.

I estem a casa"

Anna & Étienne


---------------------------------------------------------------------


"Desitjo el que sigui millor per a mi"

Anna 


---------------------------------------------------------------------









OPINIÓ PERSONAL:

S'ha de dir que jo no era una gran fan de França, de fet mai ho he estat. Sempre he pensat que la ciutat de l'amor és Roma. Com a mínim a mi em semblava més romànica potser pel fet que R-O-M-A al revés és A-M-O-R. Però ara, després d'aquest llibre, m'he declarat una FAN de París, de França, del Francès ( llengua que fins fa res odiava, no és res personal. Simplement l meu insti el fan fatal ), de les boines, de la Torre Eiffel, de TOT el que tingui a veure amb França. 



                   
I com pot ser que amb un llibre hagi canviat tant? 

Doncs perquè amb la manera d'escriure de l’autora no només m'he enamorat dels personatges i de la història. M'HE ENAMORAT DE PARÍS. I això mai m'havia passat. Un lloc és un lloc i prou. Encara que ara mateix París és la meva debilitat.*-*


És un llibre que enganxa tant que amb un cap de setmana el tens llegit!( bé si ets molt lector ( el meu cas) amb unes quantes hores en tens prou)

És un llibre fàcil de llegir gràcies al talent que té l'autora. El que escriu hauria de ser sagrat. Us ho juro. Els diàlegs no és que abundin massa, però és un llibre molt lleuger igualment. Fàcil i amb una trama molt senzilla. Que és aquesta senzillesa el que dona poder al llibre. A vegades les coses senzilles són les millors. I aquest llibre és un " A vegades".
Mireu fins a quin punt m'ha agradat que me l'he posat al llit! Se'm para l'olla eh? He dormit amb un llibre! I encara a sobre m'he despertat amb el llibre agafat, tal i com em vaig adormir. No ho havia fet mai :$ Però sempre hi ha un primer cop no? Jajaja... ehhm... NO. 


La relació entre els protagonistes m'encanta perquè és molt real. Podem veure el "flechazo" del primer moment i com mica en mica s'agraden més. No com altres que en tres pàgines ja estan bojament enamorats. REALISME.






Però sabeu que és el que m'ha agradat del llibre? Que m'ha fet riure. Sí, riure. Es que.. feien cada comentari que.. bé em pixava. :D Home.. jo sempre ric per molt poc però... Sobretot les converses d'aquell parell. Quins uns... vaya persons...

Els personatges... a veure... que dir...?

Com veureu ara, cap dels dos personatges m'ha encantat fins al punt de voler que siguin reals. M'han agradat si. Eren d'aquells que separats, pse pse però junts uns eren poesia. Es complementen. S'arreglen mútuament. Un no seria res sense l'altre, es necessiten, el lector necessita que estiguin junts.


L'Anna Com explicar-ho? M'agrada, fins i tot m'encanta. Però li veig alguna cosa que no... no sé com explicar-ho. No acabo d'entendre-la. I tornem al mateix de sempre. Per que m'agrada? Perquè és real. Té virtuts i defectes. I això la fa ser humana. I no té res de dolent ser humà. A part d'això també m'hi sento identificada pel tema de marxar a estudiar a fora, ja que és probable que jo també ho hagi de fer algun dia ( proper o llunyà ). Eii! Però vull que tingueu clar que passi el que passi, sigui on sigui no penso deixar el bloc! MAI! 







l'Étienne M'encanta. Però ja no sé si és perquè al enamorar-se l'Anna d'ell jo també ho vaig fer o perquè simplement al deixar-lo tant bé ja em va començar a agradar. No el puc comparar amb personatges PERFECTES ( que evidentment no són humans) perquè no ho és. En aquest llibre els seus defectes a part són més que visibles. Però el que el diferència d'altres no és que no me’n hagi pillat tant com el Niko o com el Jace sinó que em cau bé. M'ha arrancat uns somriures d'orella a orella amb els seus comentaris. De VERITAT, no m'importaria gens tenir-lo d'amic.


El final.. és un bon final. I quina Et deixa amb bon gust a la boca però per desgràcia amb GANES DE MÉS! Per sort al següent llibre "Lola y el chico de al lado" se sap que surten! Podrem saber més d'ells ! YUPI! 



 El millor? L'escriptora i la simplesa amb la que escriu

El pitjor? Que la seguent novela no tingui els mateixos protagonsites.

                                                        NEVER TRUST A DUCK!

LES PROVES ( The maze runner#2)


LES PROVES:

Hey dreamers ! 
Avui toca la segona part d'una triología que com ja sabeu, m'ha encantat. He viscut , sentit, plorat, cridat ( d'emoció i de por)i he rigut. La segona part d'una triología MÀGICA. I sens dubte, ara mateix, la millor que he llegit.




           
FITXA TÈCNICA:



Títol: Les proves/ The scorch trials / La prueva de fuego

· Autor:
 James Dashner

· Saga: The maze runner

· Idioma: Català ( Jo el vaig llegir en Castellà)

· Persona: Tercera


· Pàgines: 619







             SINOPSIS

E L  L A B E R I N T  N O M È S  E R A  E L  P R I N C I P I
Resoldre'l se suposava que era el final. Cap més prova, cap més fugida. En Thomas pensava que sortir significava que tots recobrarien les seves vides, però ningú sabria a quina classe de vida estava tornant. Àrida i carbonitzada, gran part de la terra és territori inservible. El sol abrasa, els governs han caigut i una misteriosa malaltia s'ha anat apoderant mica en mica de la gent. Les causes són desconegudes; el seu resultat; la bogeria. En un lloc infestat de misèria i ruïna, i a on la gent ha embogit i deambula en busca de víctimes, en Thomas, coneix a una noia, la Brenda, que assegura ser víctima del virus i estar a punt de patir-ne els efectes. Mentrestant, la Teresa ha desaparegut, la organització CRUEL els ha deixat un missatge, un noi misteriós ha arribat i algú ha tatuat unes paraules als colls dels clarians. La d’en Minho diu "el líder "; i la d'en Thomas, " el que ha de ser assassinat ".




    FRASES QUE TENEN MOLT A DIR



.................................................................


- Quina pena que no tinguem llanterna.
- Gràcies per explicar el que és obvi senyor Thomas- va replicar en Minho-.

THOMAS & MIHNO




.................................................................


" No hi havia cap. No hi havia ni cabell ni cara. Ni tan sols coll. Res del que hi hauria d'estar.

En el seu lloc, en Thomas va tocar una gran bola de metall fred, perfectament llisa.

THOMAS 




.................................................................



" Hola, nassos!"

CRANK O RAR



.................................................................

" Estic seguríssim de que hem arribat al maleït infern. Sempre he pensat que tu acabaries aquí Minho, però no jo. "

NEWT

.................................................................



  - I no et preocupis, teniu raó. S'ha acabat. S'ha acabat.

DAVID


.................................................................


         OPINIÓ PERSONAL

Segurament la majoria de vosaltres haureu llegit la ressenya que vaig fer de la primera part de la triología.  I també sabreu com em va encantar.Doncs, el cas és que dubtava moltíssim que el segon arribés a l'altura del primer. Vull dir, a veure, és pràcticament impossible no? Doncs no. LES PROVES és un llibre impressionant. Perfectament a l'altura del primer. Tenia els meus dubtes perquè pensava que ja s’havia acabat tot.. però el laberint només era el començament. 


És un gran llibre, amb molta acció de manera que no només no t’avorreixes ni en una pàgina sinó que les disfrutes com mai. Disfrutes cada maleïda pàgina del llibre. Us ho puc assegurar. 

I em va passar una cosa que mai m'havia passat. Mai. Vaig sentir molta compassió pels protagonistes. Vull dir, vinga home! Desprès del laberint això?! La veritat em vaig horroritzar bastant. I sí, vaig pensar, deu meu! Sort que no és real i aquests pobres nois no estan passant per això. Però tot i les dificultats segueixen junts i units sabeu? Això és la màgia de la triología. 

I si al laberint tot els indicava que es rendissin ara encara més. Ara la que em rendia era jo. Pensava, "que s'acabi ja d'una vegada. Si han de morir que morin, però no els feu patir tant!" Però ells mateixos em donaven forces, les seves ganes de viure, la seva unió, les seves ganes d'obtenir respostes, de no ser oblidats, de deixar rastre a mi em van tocar molt. 


Aquest llibre no és l'ombra del primer. També brilla. No tant d'esperança, brilla de  força. Ells són forts i et fan fort/a a tu. A mi m'ha fet forta. Si ells poden, jo puc. I també m'ha fet agafar por d'un munt de coses, com als científics o a les boles de metall ( Tot s'ha de dir )


Però hi ha un numero tres no? Un tercer llibre. Aleshores RES no ha acabat. Això és una lliçó que vaig aprendre llegint aquesta triología. Amb en James si encara queden pàgines ( encara que sigui una) sempre poden passar coses. Coses que no t'esperaves. Coses que et destrossen. O t'ajunten els trossets quan abans t'havien destrossat. O t'omplen d'esperança. Es simplement imprevisible el que passarà. Qualsevol hipòtesis que us feu llegint, serà incorrecta, perquè de seguida llegireu alguna cosa que no us quadrarà. Així que el millor és no parar de llegir fins trobar les verdaderes respostes.



Els personatges... a veure... 

THOMAS Continua sent el mateix noi de sempre. Una mica canviat sí, però cap a bé. Jo pensava que el veuria apagat. Rendit. Però el veig encara més actiu, enèrgic. Amb ganes de viure. Moltes ganes de viure. És el veritable heroi. I això em reconforta. Ell i en Minho em reconforten..SPOILEREspero de veritat que es quedi amb la Berenda, perquè us juro que no puc suportat a la Teresa FI SPOILER 



 MIHNO Continua sent el millor! Amb la mateixa força, el mateix coratge, però sobretot la mateixa gràcia i la mateixa lleialtat. Quants somriures m'ha arrancat! :D Seré sempre una MIHNO FAN ( si és que existeix, si no creo el club jejej )




NEWT Ell és el que canvia.O el que comença a canviar. És ell el que es rendeix. Ja no veu la sortida. No veu l'esperança. És com una llum que és va apagant i això em fa por perquè aquesta llum un dia s'apagarà del tot i no es tornarà a encendre. Torna per moments, però hi haurà un dia que ja no tornarà. I aleshores el perdrem.





El final.. ÉPIC *-* I deixa amb les mateixes ganes que el primer. Necessites llegir la continuació al mateix dia!

El millor? L'acció.
El pitjor? La Teresa.
                                                   



NEVER TRUST A DUCK