Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

23 de setembre de 2015

Balla aquesta nit, el que ballaries sempre...


Heey dreamers! 

Fa un any i mig vaig començar un petit projecte, un petit projecte que ho estava a punt de canviar tot. Però jo això no ho sabia, és clar. Vaig proposar-me fer un bloc literari. 

Per mi llegir era una necessitat així que em va semblar la millor idea del món. Vaig començar la meva petita aventura i mica en mica el bloc és va anar fent més i més gran.  Encara recordo els primers comentaris, les primeres sensacions i les primeres ressenyes... Però tot s'acaba.

Recordo que vaig decidir començar el bloc perquè alguna anònima en va començar un en format de diari. Una noia que deia que publicaria els 365 dies de l'any. I jo la vaig creure i em vaig decebre quan el va tancar tres mesos després. I aleshores ( que jo ja havia començat el meu petit-gran projecte )  vaig jurar-me que jo aguantaria, que continuaria el bloc fins que deixés de llegir ( cosa que mai passaria ) i he fet tot el possible per complir la meva promesa.




 No tanco el bloc. Com a mínim no ara mateix. Però ho faré. Shining like a book ha arribat a la fi dels seus dies. Ja no sóc la Clara que va començar aquest projecte, sóc la Clara que l'acaba. He canviat, cap a millor espero i he vist que ja no em queda temps. Tinc les meves prioritats i entre elles hi ha el batxillerat, els entrenaments...  Però no vull parar d'escriure de cop. Així que aniré publicant quan tingui temps, quan em vingui de gust, quan ho trobi a faltar... I això podria ser d'aquí dos mesos, o d’aquí dos dies. No estic tancant el bloc, estic trencant el meu "compromís". Ja no prometo quedar-me fins a les tres de la matinada acabant ressenyes, ni perdre hores de son i d'estudi per publicar els Magic Mondays. Prometo no deixar morir "Shining like a book" però no prometo "donar-li vida". Però era qüestió de temps que publiqués aquesta entrada. Començo batxillerat, i el bloc necessita més de cinc hores setmanals.

També he de confessar que he perdut les ganes a la lectura. Fa quatre mesos que no obro un llibre. I no, no n'estic orgullosa però en tinc els meus motius. Com la gran majoria de vosaltres llegeixo per viure. Llegeixo per fer la meva vida una mica més interessant, per viure aventures que mai tindré la oportunitat de viure. I això és molt trist, no trobeu? Aquest estiu ha estat tant espectacular que no m'ha calgut la màgia dels llibres per fer la meva vida més divertida i per viure moments increïbles. Perquè ara em toca viure el meu llibre. Perquè ha arribat el moment d'obrir els ulls, i aprofitar fins l'última pàgina del millor llibre mai escrit. El meu. Què si tornaré a llegir? Segur. Però ara ja sabré que la meva vida pot arribar a ser tant o més interessant que la de la Katniss, o la Tris o en Harry.  Perquè ha arribat el moment de viure la meva vida i no la de tots els altres. 

Però trobo que m'ha sortit molt bé. He conegut a persones increïbles, i sé que amb algunes no perdré mai l'amistat. Sobretot amb l'Aria, una de les millors persones que conec. 

I per favor, que també s'ha de dir estic orgullosíssima de la meva feina. Ha estat un any ple de somriures, alegries i coses positives. Sempre guardaré "Shining like a book" com al tresor més gran. 
I finalment agrair per mil·lèsima i ara sí, última vegada a tots els que heu estat amb mi des del principi fins al final. I a tots els que heu aparegut a mig camí i heu fet d'aquest projecte el meu projecte de vida. 

I que amb tota la il·lusió amb la qual vaig començar, avui, increïblement orgullosa de com ha anat tot, trenco la meva promesa de mantenir actiu el bloc.

Ha estat increïble, mil gràcies.

Clara B. S.