Heey dreamers!
Fa un any i mig vaig començar un petit projecte, un petit
projecte que ho estava a punt de canviar tot. Però jo això no ho sabia, és
clar. Vaig proposar-me fer un bloc literari.
Per mi llegir era una necessitat així que em va semblar
la millor idea del món. Vaig començar la meva petita aventura i mica en mica el
bloc és va anar fent més i més gran. Encara recordo els primers
comentaris, les primeres sensacions i les primeres ressenyes... Però tot
s'acaba.
Recordo que vaig decidir començar el bloc perquè alguna
anònima en va començar un en format de diari. Una noia que deia que publicaria
els 365 dies de l'any. I jo la vaig creure i em vaig decebre quan el va tancar
tres mesos després. I aleshores ( que jo ja havia començat el meu petit-gran
projecte ) vaig jurar-me que jo aguantaria, que continuaria el bloc fins
que deixés de llegir ( cosa que mai passaria ) i he fet tot el possible per complir
la meva promesa.
No tanco el bloc. Com a mínim no ara mateix. Però
ho faré. Shining like a book ha arribat a la fi dels seus dies. Ja no sóc la
Clara que va començar aquest projecte, sóc la Clara que l'acaba. He canviat,
cap a millor espero i he vist que ja no em queda temps. Tinc les meves
prioritats i entre elles hi ha el batxillerat, els entrenaments... Però
no vull parar d'escriure de cop. Així que aniré publicant quan tingui temps,
quan em vingui de gust, quan ho trobi a faltar... I això podria ser d'aquí dos
mesos, o d’aquí dos dies. No estic tancant el bloc, estic trencant el meu
"compromís". Ja no prometo quedar-me fins a les tres de la matinada
acabant ressenyes, ni perdre hores de son i d'estudi per publicar els Magic
Mondays. Prometo no deixar morir "Shining like a book" però no
prometo "donar-li vida". Però era qüestió de temps que publiqués
aquesta entrada. Començo batxillerat, i el bloc necessita més de cinc hores
setmanals.
També he de confessar que he perdut les ganes a la
lectura. Fa quatre
mesos que no obro un llibre.
I no, no n'estic orgullosa però en tinc els meus motius. Com la gran majoria de
vosaltres llegeixo per viure. Llegeixo per fer la meva vida una mica més
interessant, per viure aventures que mai tindré la oportunitat de viure. I això
és molt trist, no trobeu? Aquest estiu ha estat tant espectacular que no m'ha
calgut la màgia dels llibres per fer la meva vida més divertida i per viure
moments increïbles. Perquè ara em toca viure el meu llibre. Perquè ha arribat
el moment d'obrir els ulls, i aprofitar fins l'última pàgina del millor llibre
mai escrit. El meu. Què si tornaré a llegir? Segur. Però ara ja sabré que la
meva vida pot arribar a ser tant o més interessant que la de la Katniss, o la
Tris o en Harry. Perquè ha arribat el moment de viure la meva vida i no
la de tots els altres.
Però trobo que m'ha sortit molt bé. He conegut a persones
increïbles, i sé que amb algunes no perdré mai l'amistat. Sobretot amb l'Aria,
una de les millors persones que conec.
I per favor, que també s'ha de dir estic orgullosíssima
de la meva feina. Ha estat un any ple de somriures, alegries i coses positives.
Sempre guardaré "Shining like a book" com al tresor més gran.
I finalment agrair per mil·lèsima i ara sí, última vegada
a tots els que heu estat amb mi des del principi fins al final. I a tots els
que heu aparegut a mig camí i heu fet d'aquest projecte el meu projecte de
vida.
I que amb tota la il·lusió amb la qual vaig començar,
avui, increïblement orgullosa de com ha anat tot, trenco la meva promesa de
mantenir actiu el bloc.
Ha estat increïble, mil gràcies.
Clara B. S.
