Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

27 de setembre de 2014

ALLEGIANT

.............................................................................

Hey dreamers ! Avui us porto el final d'una triologia épica, que crec que recordaré/ recordarem tota la vida. Un llibre amb un final.. bé únic i increïblement emotiu. Un llibre que per una banda m'ha destrossat la vida, i per l'altra, m'ha donat esperançes.







  Títol:
 Allegiant



· Autora:
 Veronica Roth


· Saga: Divergent



· Idioma: Català( LLEIAL)



· Persona: Primera 


· Pàgines: 442





UNA DECISIÓ 

UNA DECISIÓ
POT SUPOSAR UNA PÈRDUA

UNA DECISIÓ 
ET POT TRANSFORMAR

UNA DECISIÓ 
ET POT DESTRUIR

UNA DECISIÓ
ET DEFINIRÀ



Com veieu, aquesta no és una ressenya normal, perquè no estem parlant de qualsevol llibre. Estem parlant d'Allegiant. Suposo que si esteu llegint això, és perquè heu llegit el llibre i acabat la saga ( a no ser que no m'hagueu fet cas) i entendreu que totes aquestes imatges reflecteixen el que vaig sentir, el que la Veronica em va fer sentir. 









.............................................

"Vaig escollir defensar en el que crec"








....................................................

" Em vaig enamorar d'ell. Però no continuo amb ell per defecte, com si no pugués estar amb ningú més. Continuo amb ell perquè és ell a qui he escollit, cada dia quan em llevo, cada dia que ens barallem o que ens mentim o que ens decebem l'un a l'altre. L'escullo sempre a ell, una vegada i una altra, i ell m'escull a mi.


Tris
............................................




"La Rígida havia saltat la primera. Ni tan sols jo vaig saltar el primer. Tenia uns ulls tan severs, tan insistents... Preciosos.

Tobias




....................................


"Hi ha tantes maneres de ser valents en aquest món... A vegaes ser valent vol dir oferir la vida per alguna cosa, o per algú, molt més gran que tu. A vegades vol dir desfer-se de tot allò que has conegut, o de tothom que t'has estimat, per obtenir un bé comú. Però a vegades no. A vegades ser valent no és res més que serrar les dents amb força quan tens dolor, o fer la feina de cada dia, o seguir el camí lent cap a una vida millor. I aquest és el tipus de valentia que vull tenir jo ara"






.............................................


Buff.. abans que res, haureu vist qe no em refereixo al tercer llibre de la saga Divergent com a "LLEIAL" què és el nom oficial de la traducció. I perquè? Perquè em sembla HORRORÓS! Com poden traduir Allegiant a lleial? Hola? Si han traduït aquest llibre per què no Divergent i Insurgent? Em posa dels nervis, ja que no ho puc relacionar. Quan jo el vaig llegir ( Data de sortida d'EUA) tenia el nom d'"Allegiant" i quan vaig veure la traducció...

Ara si, el llibre. És igual com l'anomenem cada un de nosaltres perquè el llibre no canviarà, seguirà tenint aquell final... Aquell final que em va destrossar tant, que em va "apagar" que em va destruir. Aquell final.El que mesos desprès em dona esperança, força i superació. El mateix final.


Però anem part per part, la trama d'aquest llibre és absolutament perfecta*-* Potser no té tanta acció com els anteriors, però si que veurem revelacions, coneixements, veritats. Crec que aquesta última és la paraula clau, veritats. Amb aquest llibre per fi descobrirem tots els defectes de la societat perfecta, el perquè de tot. I això fa que el lector estigui entretingut i enganxat al llibre fins el final. 

M'encanta que estigui narrat a dues veus, el quatre era com un misteri per mi, fins a aquest llibre.On PER FI! puc saber que pensa el meu noi misteriós ;) 


PART QUE ET POT DESTROSSAR LA VIDA SI ENCARA NO L'HAS LLEGIT.



I anem a pels personatges!




 TRIS
 La valentia... jo considerava a la Katniss valenta, a la Clary valenta, a la Rose valenta... però no hi ha demostració més gran de valentia que sacrifica-te pels teus, pels que més estimes. La Tris, ha fet molt més que això, hi ha deixat la vida. I això no ho oblido, ni jo ni ningú. Ha mort. Però ha mort pels seus. No sé si el fet de prendre aquella decisió la fa increïblament valenta o increïblement estúpida. Quan encara tenia recent la lectura m'hagués decantat pel la segona opció, què mé podiafer? Estava enfadada, molt enfadada! Ara, ( un any desprès) vig les coses d'una altra manera, i no puc fer res més que admirar la valentia i el coratge d'aquesta heroïna. Una heroïna, que MAI serà oblidada.




TOBIAS:Ja sabeu que ADORO aquest personatge... però tot i així el aig veure molt afectat, molt diferent, abatut... no era ell. I això no m'agrada el quatre no és així i ho sabem, però entre els seus canvis de personalitat i les seves "depressions" em vaig començar a cansar d'ell. Per què esp preucupa tant per aqulla tonteria? Va jugar amb la vida dels seus amics, per satisfer les seves necesitats. L'entenc, sí. Però em va costar perdonar-lo. I quan ho vaig fer... tot va cnviar, va passar.. I vaig setir una pena infinita cap a ell. Dolor. I ara, quan rellegeixo l'epíleg, nomès veig superació, i una gran lluita. ADMIRO ENORMEMENT AQUEST TOBIAS.



Ara si, vaig haver de llegir aquelles pàgines mínim cinc vegades. No ho entenia. No podia ser! Hi havia d'haver un error! Vaig buscar un altre llibre i vaig poder comprovar que seguia pasant el mateix. I alshores ho vaig entendre, i em vaig quedar destrossada. Em vaig partir en mil bocinets, primer vaig plorar, vaig plorar com mai havia plorat per un llibre. I aleshores em vaig encendre, vaig arribar a sentir tant odi per la Veronica... Pensava que era cruel, que era riure's dels lectors. Que no era just. No desprès del que hevien passat els personatges. Es mereixien anys de felicitat infinita. Però no va poder ser. Ella la va matar, matant també les meves esperançes i il·luisions.


" No sé quant de temps tardo a adonar-me que això no passarà, que ja no hi és. I quan finalment me n'adono, noto que tota la força m'abandona i caic de genolls al costat de la taula i, aleshores em sembla que ploro, o com a mínim és el que vull fer, i per dins el cos em demana a crits un últim petó, una última paraula, una última mirada, una més."






Però sabeu? Ara, aquí, rellegint el llibre "tabú" em sembla un final meravellós. Un final que ens aporta valors, superació i esperança.Un final meravellós i molt humà. UN GRAN FINAL. Un final que per més dolorós que resulti mai MAI em penediré d'haver llegit. I espero de veritat que tots i cadascún de nosaltres sapiguem aplicar correctament els valors que la Veronica ens ha oferit.


" Des de petit, sempre he sabut una cosa: que la vida ens destrossa, a tots icadascun de nosaltres. I no podem fer res per evitar-ho. Però ara tabmbé he après això: que ens podem arreglar. Ens arreglem els una als altres."



El millor? Encara que sembli impossible, el final.

El pitjor? Els canvis d'humor d'en Tobias


                        



NEVER TRUST A DUCK!

NOTA FINAL DE LA SAGA

                        

I a voslatres? Què us ha semblat?

R E S P I R A.  V I U .  L L E G E I X

23 de setembre de 2014

BOOKTAG LA VIDA EN LLIBRES



Heey dreamers! Feia molt de temps que no us portava un Booktag conjunt. I aquesta vegada col·laboro amb el bloc Daniel Miralles. Portat per un noi fantàstic, que espero que tots visiteu :)
------------------------------------------------------------------

·         Troba un llibre que tingui les tres primeres lletres del teu nom:


ROBERT   Havia de buscar un llibre amb les lletres ROB- i l'he trobat;) El vaig llegir farà cosa d’un any, escrit per Daniel Defoe. "Robinson Crusoe"
 



·         Conta la teva edat amb els llibres de l'estanteria. Quin et surt?

Així que el llibre número vint-i-dos de la meva estanteria és “La balada del funicular miner”! Del gran autor català Pau Joan Hernàndez.


·          Un llibre que es desenvolupi al teu país/ ciutat:

Em quedo amb "Marina" de Carlos Ruiz Zafón. Es desenvolupa a Barcelona. És un dels meus llibres preferits de l’autor barceloní que va marxar a viure a Los Angeles, i realment m’impressiona i enamora cada cop que el llegeixo. És com poesia, en alguns instants. I Zafón és un gran narrador.


·         Un llibre que es desenvolupi a un lloc on t'agradaria viatjar:

M’agradaria viatjar a molts països, perquè he viatjat poc i penso que viatjant s’aprèn molt i s’enriqueix molt un mateix. Però si hagués de triar un lloc per viatjar, em quedo amb el planeta del Petit Príncep. Allà hi viatjaria per quedar-m’hi.
 


·         Tria un llibre amb el teu color preferit a la portada:

 
Roig Robí :) El vermell és el meu color preferit, tot i que sigui un roig tirant a rosa i sembli una mica cursi, però és el color més proper que he trobat   :) 

·          Quin és el llibre del que tens més records?

El Petit Príncep, sens dubte! ÉS GENIAL, ADORO aquest llibre! Recordo com la meva mare me’l llegia perquè m’adormís. Era i sempre serà la meva nana preferida. Em sembla que quan tingui fills (si és que en tinc) els hi llegiré el mateix conte que em van llegir a mi de petit. 



·          I quin et va costar més d'acabar?


Em sembla que va ser Meravellós desastre, de Jamie McGuire ( Diuen que està molt bé, però em va costar la tira llegir-me’l!) el vaig acabar al final, però no sé si em va agradar massa. Vull dir que la història és interessant i enganxa, però està tan plena de tòpics que resultava cansat de llegir. Diu a la portada: qui dels dos ensenyarà primer les seves cartes? Doncs no tenia gaires ganes de saber-ho, la veritat...jajaj


·         Quin llibre et farà sentir orgullós/a quan l’hagis acabat?


 Hamlet, que és un clàssic indiscutible. Encara no l’he llegit, i tothom en parla la mar de bé. Suposo que em sentiré orgullós d’haver-lo llegir. (quan ho faci, si és que ho faig...) 

I RECORDEU.. SI VOLEU VEURE LES MEVES RESPOSTES CLIQUEU AQUÍ
            R E S P I R A .  V I U .  L L E G E I X.

22 de setembre de 2014

TOP 5 BOOKS




Heey dreamers!  Segona setmana! Va! Podem! 

Aquesta setmana toca els TOP 5 BOOKS. Molts m'havieu demanat recomanacions així que us porto els cinc millors llibres que he llegit de cada categoria. I perquè els separo en categories? Oi que no pots comparar peres amb pomes?  Si vols comparar compara entre els diferents tipus de pomes. Doncs passa el mateix amb els llibres. No pots comparar un d'amor realista amb una distopia ( per exemple) 

1. Obsidian ( Saga LUX)
2.  Caçadors d'ombres
3. Covenant
4. Vampire Academy
5. Hush Hush





1. El corredor del laberint
2. Divergent
3. Puro
4. Els jocs de la fam
5. The Host

1. Harry Potter
2. Memories d'Idhún
3. Allà on els arbres canten
4. Percy Jackson
5- Els herois de l'olimp


1. Lola y el chico de al lado *-*
2.Besos de murciélago
3. No està escrit a les estrelles
4. Un petó a Paris
5. A dos centímetros de ti




1. The maze runner
2. El Theorema Katherine
3. Ciutats de paper

Tots, absolutament tots els llibres d'aquesta llista, m'han fet emocionar, sentir... en definitiva.. els millors que he llegit. 

Els heu llegit? Us agradaria?

R E S P I R A .  V I U .  L L E G E I X.

21 de setembre de 2014

THE MAZE RUNNER: LA PEL·LICULA



 Heey dreamers! I ja he anat a veure la pel·licula! I de veritat.. ha estat espectacular.*-* No és perfecte, ni molt menys però en Wes Ball ha pogut "captar" la màgia del llibre, del laberint, del Clar, dels clarians... i aiò fa que la pel·licula sigui digna del llibre. 








Títol: THE MAZE RUNNER

  Data d'estrena: 11/9/14

  Minuts: 113 min.

  Gènere: Ciència-ficció, drama, misteri ( Distopic)

  Idioma: Castellà

  Director: Wes Ball









    La pregunta és, em va satisfer l'adaptació? Sí, sí i sí!  Com totes les adaptacions té defectes, i bastants.. però sabeu? A mi em va transmetre el mateix que el libre. Lleialtat, amistat, valor, força i esperança.  Simplement THE MAZE RUNNER. I això és el que conta. Han sapigut "captar" la màgia de tot.  I potser ara, aquesta ressenya us sembla més negativa que positiva, però no és el cas. Amb aquesta adaptació he rigut i he plorat, si senyors amb la pel·licula i no el llibre( en realitat amb el llibre també però per donar-hi emoció) Com ja sabeu sóc una GRAN FAN d'aquesta triologia. I no podia haver estat més perfecta, ( amb defectes) però perfecta a la seva manera. Vaig disfrutar cada minut de la pel·licula, recordant el llibre i els sentiments que em va portar. I amb tot això vaig recordar que son més fortes cent formigues que un escarbat. Que junts som més. Que hem de treballar en grup, i mai, mai, passi el que passi, perdre l'esperança.

    Què va fallar? ( SPOILERS DEL LLIBRE)

    • Faltaven escenes quina novetat! ( ironia)

    • Canviaven escenes: la veritat no sé perquè s'inventes escenes! En comptes de crear-ne de noves que rodin alguna que no tenien planejat posar per favor! 

    • Com és coneixien en Minho i en Thomas: Aquest punt em va fotre molt, ja que és un dels meus favorits i NO EL VAN POSAR!

    • Que la Teresa i en Thomas fossin telepàtics: Com es poden oblidar d'un aspecte tant important del llibre? Al·lucino amb aquest punt.

    • L'aspecte dels "laceadors": A veure, PUNT IMPORTANT! Els que us heu llegit el llibre com us imagineu els "laceadores"? Perquè jo m'imaginava una mena d'oruges gegants amb punxes negres ( potser són coses meves) i em vaig trobar uns escorpins robot. Crec que aquest va ser l'error més gran. 

    • Si no has llegit el llibre l'adaptació és un CAOS: Hi vaig anar amb la meva millor amiga i com sempre no s'havia llegit el llibre ( a la pròxima si ehh nana) i no entenia res, pel que vaig estar mitja pel·licula explicant-li el que passava. 

    • Els escarbats de cruel: Els vaig trobar a faltar, sinó com representava que sabia l'espectador que els clarians eren vigilats? 



    Si encara no l'heu vist i heu llegit el llibre, ja esteu anat al cinema més proper perquè verdaderament val la pena! Ara bé, si no heu llegit el llibre i voleu anar a veure la pel·licula per no haver de llegir... MALAMENT! Perquè 1) Què et costa llegir un llibre tan pefrecte? i 2) No entendràs res de res. 




     L'interpreta en Dylen O'Brien.. i jo simplement Adoro l'actor, adoro en Thomas i adoro com l'interpreta. És exactament com me l'havia imaginat. Nomès hi ha hagut un petit fet que m'ha tirat enrere. En certs moments del llibre ( obiament deixant de banda el final) en Thomas plorava, perquè al cap i a la fi és humà. I a la pel·licula no plorava en aquests moments i donava l'aparença de que el noi fos de ferro. I els que hem llegit el llibre sabem que per molt valent que sigui de ferro no és.  Tot i així em va saber transmetre en Thomas, tal i com el coneixia així que és mereix un 5/5









    De físic i comportament en Ki-Hong Lee és Minho en estat pur. Va ser només veure'l i emocionar-me. ( La majoria ja sabeu que és el meu preferit) per acabar-me decebent.  Per molt que semblés en Minho no ho era. El director va fer-ho malament a l'hora d'escollir les seves escenes, i en comptes de rodar com és coneixen va rodar algun moment de desesperació. I si no fos perquè el coneixia massa bé hagués pensat que en Minho no era diferent als altres. No hagués sabut com de "malparit" "valent" i "lleial" és .. perquè no ho mostren.  Potser no hi havien prous minuts, potser creien que no era necesari.. però el cas és que la falta d'aquestes escenes, ens va deixar a un Minho diferent del que coneixem. 





    A diferència dels altres, en Thomas Sangster no em va satisfer fisicament. Vull dir, representava que en Newt era més gran més o menys de l'edat de'n Thomas i en canvi sembla que tingui uns dotze anys. El mirava i no el reconeixia.. però després en els seus moviments, la seva manera de fer les coses, els seus valors veia en Newt autèntic aquell a qui tant havia admirat.












     L'interpreta l'Aml Ameen, i em va agradar bastant per no dir molt, ho va clavar tot, vaig reconèixer l'Alby, el del llibre, el "líder" dels clarians. Aquell que em feia sentirque tot rutlava fins que va passar el que va passar i mai va tornar a ser el mateix. 









     La Kaya Scodelario no em va convèncer de Teresa, per molt que físicament ds'assemblin no em va agradar. No us puc dir perquè ni tinc motius simplement sé que no vaig reconèixer la noia de la pantalla. No era ella.











     I finalment en Blake Copper com a Chuck. Potser el personatge més perfecte de tots. Vaig saber veure el nen petit i sol, que nomès vol trobar els seus pares. que veu enThomas com una persona a seguir i tem en Gally. Simplement era Chuck en estat pur. 






    I a vosaltres? Què us av semblar? L'heu vista?

    R E S P I R A .  V I U .  L L E G E I X .



                                                       NEVER TRUST A DUCK!