A dos centímetros de ti
Heey dreamers! Avui us porto un llibre que m'ha robat el cor. Un llibre, que podria ser perfectament una història verdadera.
Heey dreamers! Avui us porto un llibre que m'ha robat el cor. Un llibre, que podria ser perfectament una història verdadera.
Fitxa Tècnica:
Títol: A dos centímetros de tiAutor: Elisabeth Eulberg
Saga: -
Idioma: Castellà
Persona: Tercera
Pàgines: 300
Sinopsis:
«Els nois i les noies poden ser amics.Així m'agrada Levi, tu sempre tan directe.
Jo nomès dic que és perfectament possible que un noi i una noia siguin amics. Mai he entès quin és el problema. O sigui, sí, hem hagut de suportar moltes preguntes estúpides: "Esteu junts? "Però alguna cosa haureu tingut no?" D'acord, val. Sigui com sigui reconeixo que no tot ha anat de perles. Hem tingut algun petit problema.Algun petit problema?
Val, bastants problemes. Però mira com ha acabat tot. Quan vaig arribar a l'escola els dos vam suposar que no ens tornariem a parlar desprès d'aquell primer dia. Sobretot tu, perquè et vas enamorar bojament de mi al moment que em vas veure.T'estàs referint al dia que estic pensant?
Sí.Oh, quin greu. Crec que estàs al·lucinant.
No estic al·lucinant.Abunden els adjectius per descriure'm: genial, fort, viril. Vols que continui?»Val. Ets genial. Però al·lucines.
Com el vaig començar?
Feia temps que buscava un llibre per llegir així rapidet, i l'Aria365 em va comentar que li havia encantat aquest llibre, així que vaig decidir provar-lo. Per que no? I em va encantar *-*
Frases que tenen molt a dir:
.............................................................................................
"Es va fer un silenci. Ens passava a vegades. Quan et sens a gust amb una persona, no necesites omplir tots els buits. M'encantava que ens limitéssim a estar junts."Macallan & Levi
.............................................................................................
" M'encantava veure-la riure de veritat. Tenia dos classes de riure: un era el típic riure tonto i l'altre el riure a riallades, amb el cap tirat cap enrere. Si tingués un sol objectiu a la vida, seria fer-la riure a diari."
Macallan & Levi
.............................................................................................
"La teva llar és on sents que pots ser tu mateix.
On no tens que fingir, on et mostres tal i com ets.
En fi, que havia arribat a aquell lloc, peruè la Macallan era la meva llar
Macallan & Levi
.............................................................................................
" Ara em toca preguntar a mi. En una escala de l'u al deu, fins a quin punt et molestava que anès al ball amb un altre? Infinit.
Macallan&Levi
.............................................................................................
Opinió Perosnal:
Em va encantar! Trobo que és una història molt i molt bonica. És senzilla i ràpida de llegir, a part de lleugera. La veritat és que mai no havia llegit res de l'autora i m'ha sorprès cap a bé. També he de remarcar un aspecte que fa que aquest llibre sigui "molt especial" i és que explica la història des de que els protagonistes tenien deu anys. I la veritat, és el primer llibre que llegeixo ( d'aquesta classe ) en que els protagonistes són menors de catorze anys ( mínim). Em va portar tants records... quan començar l'institut suposava un canvi enorme, els amics... Però em vaig sentir molt identificada amb ella.. perquè jo també tenia un millor amic en aquella edat, i vulgueu o no.. és una edat especial. 
També em va encantar el disseny, amb els regles marcant dos centímetres al final de cada capítol. ( Jo el tenia en format kindle, pel que era una miqueta diferent al de paper ) I em va encantar que al final de cada capítol també, sortís un mini-diàleg dels dos protagonistes, en un futur, revisquent i comentant els moments.
Ara vindria, l'aspecte negatiu, però la veritat és que no en té cap. Això si, ja veureu que no li poso la puntuació complerta, perquè tot i que m'ha enamorat, no li he trobat cap aspecte negatiu, em va enganxar moltíssim i la recomanaria a tothom, em va faltar alguna cosa, no sé ben bé el què, però m'hi va faltar el "factor sorpresa" suposo.
El que mes em va agradar? Suposo que el fet que parlessin del tema millors amics. Jo penso ( ja sé que ningú m'ha demanat opinió :D ) que sí que pot existir amistat entre nois i noies. Jo l'he viscuda com moltes altres persones, i no pel fet de ser de diferent sexe vol dir que hagueu d'acabar junts. A vegades si, altres no.
Recomano que el llegiu si us va agradar per exemple Mírame y dispara, Un petó a Paris, Lola y el chico de al lado..
I anem a pels personatges!
La Mcallan: M'agrada i no m'agrada. M'agrada pels seus principis, per la confiança que em va donar i sobretot per no deixar córrer la seva amistat amb en.... Ara, no em va agradar el fet de que en certs moments ella comet errors i desprès li carregues la culpa a ell. O com a mínim és el que em va semblar a mi. Per la resta, una protagonista fantàstica.
En Levi: M’encanta! M'encanta, perquè veiem que comet errors que molta gent de la nostra edat comet. Voler tenir molts amics i ser molt popular, en comptes de conformar-se amb els pocs que té però que estaran amb ell per sempre. La deixa de banda. Per això m'encanta tant que reconegui el seu error, però sense deixar els seus nous amics mentre recupera la seva amistat infinita.
El final es perfecte. No puc dir-ne res mes. Simplement em va encantar, les ultimes pàgines van ser absolutament perfectes, em van fer sospirar cada paraula, cada frase...
El millor? La trama i les ultimes pàgines.
El pitjor? Em va faltar la "xispa"
NEVER TRUST A DUCK!
