Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

23 de setembre de 2015

Balla aquesta nit, el que ballaries sempre...


Heey dreamers! 

Fa un any i mig vaig començar un petit projecte, un petit projecte que ho estava a punt de canviar tot. Però jo això no ho sabia, és clar. Vaig proposar-me fer un bloc literari. 

Per mi llegir era una necessitat així que em va semblar la millor idea del món. Vaig començar la meva petita aventura i mica en mica el bloc és va anar fent més i més gran.  Encara recordo els primers comentaris, les primeres sensacions i les primeres ressenyes... Però tot s'acaba.

Recordo que vaig decidir començar el bloc perquè alguna anònima en va començar un en format de diari. Una noia que deia que publicaria els 365 dies de l'any. I jo la vaig creure i em vaig decebre quan el va tancar tres mesos després. I aleshores ( que jo ja havia començat el meu petit-gran projecte )  vaig jurar-me que jo aguantaria, que continuaria el bloc fins que deixés de llegir ( cosa que mai passaria ) i he fet tot el possible per complir la meva promesa.




 No tanco el bloc. Com a mínim no ara mateix. Però ho faré. Shining like a book ha arribat a la fi dels seus dies. Ja no sóc la Clara que va començar aquest projecte, sóc la Clara que l'acaba. He canviat, cap a millor espero i he vist que ja no em queda temps. Tinc les meves prioritats i entre elles hi ha el batxillerat, els entrenaments...  Però no vull parar d'escriure de cop. Així que aniré publicant quan tingui temps, quan em vingui de gust, quan ho trobi a faltar... I això podria ser d'aquí dos mesos, o d’aquí dos dies. No estic tancant el bloc, estic trencant el meu "compromís". Ja no prometo quedar-me fins a les tres de la matinada acabant ressenyes, ni perdre hores de son i d'estudi per publicar els Magic Mondays. Prometo no deixar morir "Shining like a book" però no prometo "donar-li vida". Però era qüestió de temps que publiqués aquesta entrada. Començo batxillerat, i el bloc necessita més de cinc hores setmanals.

També he de confessar que he perdut les ganes a la lectura. Fa quatre mesos que no obro un llibre. I no, no n'estic orgullosa però en tinc els meus motius. Com la gran majoria de vosaltres llegeixo per viure. Llegeixo per fer la meva vida una mica més interessant, per viure aventures que mai tindré la oportunitat de viure. I això és molt trist, no trobeu? Aquest estiu ha estat tant espectacular que no m'ha calgut la màgia dels llibres per fer la meva vida més divertida i per viure moments increïbles. Perquè ara em toca viure el meu llibre. Perquè ha arribat el moment d'obrir els ulls, i aprofitar fins l'última pàgina del millor llibre mai escrit. El meu. Què si tornaré a llegir? Segur. Però ara ja sabré que la meva vida pot arribar a ser tant o més interessant que la de la Katniss, o la Tris o en Harry.  Perquè ha arribat el moment de viure la meva vida i no la de tots els altres. 

Però trobo que m'ha sortit molt bé. He conegut a persones increïbles, i sé que amb algunes no perdré mai l'amistat. Sobretot amb l'Aria, una de les millors persones que conec. 

I per favor, que també s'ha de dir estic orgullosíssima de la meva feina. Ha estat un any ple de somriures, alegries i coses positives. Sempre guardaré "Shining like a book" com al tresor més gran. 
I finalment agrair per mil·lèsima i ara sí, última vegada a tots els que heu estat amb mi des del principi fins al final. I a tots els que heu aparegut a mig camí i heu fet d'aquest projecte el meu projecte de vida. 

I que amb tota la il·lusió amb la qual vaig començar, avui, increïblement orgullosa de com ha anat tot, trenco la meva promesa de mantenir actiu el bloc.

Ha estat increïble, mil gràcies.

Clara B. S.


15 comentaris:

  1. Hola!

    Em fa molta pena que deixis el bloc, però entenc que tinguis les teves prioritats.

    Petons

    Joana <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joana!
      No el tanco, simplement ja no publicaré tant com abans, però pot ser que algun dia deixi de publicar així que per si de cas, necesitava deixar-ho tot clar.

      Petons <3
      Clara

      Elimina
    2. Hola Clara!

      Si però m'ha sabut molt de greu (l'he llegit uns 3 cops per creure el que llegia) però estaré pendent de quan pengis alguna cosa. I igualment que paris d'escriu-re podrem entrar-hi per llegir ressenyes i altres coses oi?

      Petons

      Joana <3

      Elimina
  2. Hola! Sóc la Tecla. Crec que mai t'he comentat pero fa molt de temps que visito el teu bloc cada dia. I m'encanta! El teu va ser un dels primers blocs que vaig coneixer i un dels que m'ha animat a fer-ne un jo. Em sap molt de greu que el deixis de veritat, tot i que t'entenc. Sempre que vull llegir un llibre vinc a consultar el teu bloc per saver-ne la teva opinió, i seguire fent-ho! Moltes gracies per tot Clara! I encara que deixis d'escriure no deixarà mai de ser el meu bloc preferit! <3 Fins aviat!

    ResponElimina
  3. Hola! Crec que mai o quasi mai he comentat en aquest blog, però crec que et mereixes almenys això, un comentari. Simplement volia dir-te que porto llegint-te des de fa molt molt de temps, gairebé des de la primera entrada. Gràcies a tu he descobert molts llibres i he fet més intensa la meva passió per la lectura, motius pels quals aquest s'ha convertit en el meu blog preferit.
    Sé, i entenc, que deixis el blog per manca de temps, el que feies era un gran sacrifici, i comprenc que se't obrin noves pestanyes a la vida.
    Simplement dir-te això, en nom meu i en nom dels molts lectors que segur que tampoc mai comenten però que admiren de forma magistral igualment aquest blog. Gràcies. Milers de Gràcies. I moltíssima sort en aquesta nova etapa de la teva vida.
    Si mai decideixes tornar (de forma permanent), t'estarem esperant;

    ResponElimina
  4. Claraaaa
    Ja t'ho he dit tot pel whats (tot i que crec que encara no ho has vist) només dir-te que les 110 persones que estem subscrites aquest meravellós blog et recolzarem no matter what <3<3<3<3

    Un petonàs ENORME

    ResponElimina
  5. Mare meva, que emotiu. I pensar que ja fa més d'un any i sembla que fós ahir quan el vas començar...
    Espero que tot et vagi de meravella i no t'oblidis de somriure!
    Molta sort amb el batxillerat i la vida.
    Mil petons <3

    ResponElimina
  6. Ostres quin greeeu!!!
    Si de fet es millor que et centris en el batxillerat perque es bastant dur, sobretot segon. Bueno clar tu no se quin faras pero almenys el cientific que es el que vaig fer jo deu ni do...

    Molta sort a la vida!

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Bé, no sé perquè m'has emocionat amb aquest text. Sé que la nostra història és la millor història que ens pot passar i que fins i tot podem arribar a crear una aura màgica al nostre voltant, però tot i això espero i vull que mai em faci nosa les vides dels Fandoms que sempre m'han encantat i que mai em cansaré de lleigr.
    M'ha fet molta pena saber que ja no et facinin les històries com en el passat però espero que amb aquestes paraules tant maques que ens deixes com a última publicació consideran-te la blogger dels dilluns d'aquest passat any i puguis escriure un llibre preciós de la teva vida.
    Molts petons i sort!
    Nora

    ResponElimina
  9. Mai havia comentat avans, et vaig coneixer per Adolescents.cat, un dels meus blogs preferits.Ja m'agradaria a mi tenir una vida tan emocionant que es pugui comparar amb la del Harry o la Trish.Espero tenir-la algun dia. I t'entenc amb aixo de que es molt dur potar un blog publicant regularment, jo ho he intentat varies vegades pero sempre acabo olvidant-me, per aquesta rao valoro tant el que fas, ara m'haure de buscar un altre blog literari al que entrar-hi uns tres cops al dia jajaja a les vacances, ha sigut un plaer coneixeraquest blog, continuare pasant per veure si hi ha sort i has publicat;)

    Bona sort!

    ResponElimina
  10. Hola Clara,

    Sóc l'Íñigo. La veritat és que és una pena que deixis el blog. Sempre que algun blog literari tanca, em deixa un sabor agridolç.

    Però que sapiguis que des que et vaig conèixer, vaig veure el teu blog i em va encantar. Després, dir-te que has estat i ets una persona molt amable amb mi i que et trobaré a faltar, tot i que fa poc que ens coneixem.

    Només em queda desitjar-te tota la sort del món en la teva aventura o com tu dius en el teu llibre, la vida!

    (PD: Si algun dia tornes amb el blog, colaboraré amb tu)

    Petons :*

    ResponElimina
  11. Claraaaa!

    Que dir-te! Encara recordo quan vaig veure l'Spam que feies adolescents.cat i vaig decidit donar-te una oportunitat!
    I Waw! Em vaig enamorar del teu blog! Ja ho devies veure jejej, que comentava practicament a cada ressenya...
    Gracies a tu he descobrit llibres marevellosos, i també vaig decidir jo començar la meva aventura a la blogosfera...
    I qui havia de dir que ens acabariem coneixent a la trobada de bloggers jajaja..
    Em sap moltisim greu que no ens haguem pogut coneixer mes, i que acabis tancant el blog...
    Pero tot lo bo s'acaba, i estic convençuda que tornaras agafar un llibre i disfrutar-lo, com també estic convençuda que el teu "llibre" serà fantàstic!
    Moltisima sort en tot Clara!
    Fins sempre:)
    Molts petons!

    L.

    ResponElimina
  12. Hola! No sé com he acaba't aquí, però mira, a vegades les casualitats són bones. Et vull desitjar molta sort i molts ánims. El batxillerat és una etapa una mica dura i trafagosa, però d'alguna inexplicable i sorprenent manera sobrevius.

    M'ha portat molts records la teva entrada, quan era més petita també em vaig aficionar als blocs literàris i al final en vaig acabar obrint-ne un. Era més petita que tu, acabava de començar la ESO i el vaig tancar al cap de casi un any (31/12/10-11/11/11). I quan el vaig tancar, també em vaig tancar als llibres, a l'escriptura... Com tu deies, tenia molta màgia al meu voltant i volia aprofitar-la. VIURE.

    Però m'agradaria explicar-te un secret, un d'aquells de desconeguda a desconeguda que d'una manera o d'una altra s'entenen, mai has deixat de viure, portaves ulleres i no te les han graduat bé. Això és tot. Tan quedat petites perquè has crescut, tu mateixa ho has dit: no ets aquella Clara que va obrir el blog. I aquesta nova Clara apendrà aquest petit secret per ella mateixa. Perquè el punt de vista com a lector també canvia. Quan ets més petit somies amb els personatges, somies en ser ells, en viure les seves històries; quan creixes una mica te n'adones que en tot aquest temps has aprés molt. Que les lletres han arribat molt més dins teu del que ja pensaves. Llegir, escriure et canvia la manera de viure, de sentir i valorar les coses. Igual que aquest blog t'ha canviat. Les lletres ja t'han robat el cor Clareta, ets seva i no et deixaran anar.
    I t'ho dic per experiència, fer equilibri entre lletres i números és complicat, però és el que em fa feliç. Igual que em va fer feliç conèixer una noia d'andalusia a la que vaig conèixer fa cinc anys per aqui i que he vist cara a cara per primera vegada aquest estiu.

    No ho sé, al final té explicat molta cosa i em sembla que no t'he dit res. En resum, molta sort aquests dos anys, t'envio tota l'energia positiva posible xxx i no siguis ximple, saps perfectament que les millors històries d'amor, com la teva i la de les lletres, són aquelles que es fan esperar una mica.
    Alina/Núria

    ResponElimina

Hola! Moltes gràcies per comentar dreamers!