Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

31 de desembre de 2014

S H I N I N G L I K E A B O O K 2014 AWARDS




Heey dreamers! I avui som el dia 365/365 i  toca recordar tots els bons moments, els personatges, les millors cites... En definitiva, toca cel·lebrar els "Shining like a book Awards 2014" que espero repetir cada 31 de Desembre.


Doncs em quedo amb el final de Live ( triologia Play-Show-Live) de Javier Ruescas. És un final d'aquests que no pots parar de llegir dia rere dia fins a superar-lo. Em va impactar massa.  


                 
La Viana de Rocagrisa. És un personatge ple de màgia i de valors. Em va encantar des del primer capítol, però definitivament ja em va guanyar quan va fer el canvi. Això és un bon personatge. La resta, tonteries. 


A dos centímetros de tí. Crec que es mereix aquest lloc perquè realment la història de la McCallan i en Levi és la típica en la que dos amics se n'adonen que són més que amics ( no sé si m'explico) . Però no sé perquè, em va arribar d'una manera màgica. Potser pel fet de que em vaig encarinyar moltíssim amb els dos personatges.  Simplement em va encantar *-*


Clarament em quedo amb aquella "cita-moment" de Besos de murciélago que ara, potser no us fa gràcia però us asseguro que en aquell moment  amb aquest llibre pff no pots parar de riure! 




He posat "malvat" entre comentes perquè ja quen estava dissenyat els títols ja tenia clar qui guanyaria aquest "award"i realment no és malvat . Nomès faltaria! Simplement és un personatge que s'equivoca però al final sap reconèixer el seu error tot i tenir nomès 9 anys. Estic parlant d'en Julian, de Wonder. Un llibre que vaig acabar fa uns dies i ha deixat una marca impresionant dins meu. 






  M'agradaria repartir aquest premi entre els nois del "Claro" de The maze runner (En especial al Minho i a en Thomas) Per ser tant forts i mai deixar d'estar units ni perdre l'esperança. Per lluitar fins al final. Per mi, ells són els auténtics herois de l'any. 




Sense cap dubte, l'epíleg de Caçadors d'ombres-els orígens. ( Resenya aquest divendres). Avait farà un any que el vaig llegir. Sí, va ser la primera lectura d'aquest any i cal dir que ara, a put de començar el 2015 no l'he oblidada. Aquell epíleg EM VA MATAR. Era molt bonic, però massa trist i massa dolorós. Tot i que no l'he tornat a rellegir pel trauma que vaig agafar jjeje no em penedeixo GENS d'haver llegit aquell epíleg. 


Em quedo amb en Hardin i la Tessa d'After. T'enamores d'ells massa de pressa. Són una parella que simplement m'enanta. Els dos treuen el millor de l'altra persona ( en cara que al principi hi havien dubtes per part d la Tessa jeje) i crec que es mereixen aquest premi.




Aquesta no té discussió. Potser per molts de vosaltres no significa res, però per a mi, ho significa tot. TOT. Em va fer posar els pels de punta de tal manera que vaig decidir en aquell moment que aquella seria la meva cita. La tinc escrita a l'habitació jeje *-*


Clarament, "Prohibido". Us en faig cinc cèntims:  Amor realista, podria ser una història ben típica sino fos que els protagonistes que s'enamoren són germans. Sí, ho heu entés bé, GERMANS. A veure, si una persona és de conceptes així molt oberts doncs no està malament suposo. El cas és que jo no ho sóc. I clar, em va agafar un trauma que flipava en colors. El vaig acabar, perque la intriga hi era però... pfff.. un llibre fatal.

Wonder i el Capítol del Julian. Tot i que ja tenia infundats aquests valors mel's ha recordat. Tots som iguals, recordeu. Mai, mai jutjeu algú pel seu físic. I si us sentiu jutjats no caigueu tan baix com el que t'està fent sentir d'aquesta manera. Aixeca el cap, somriu i menja't el món. Si esdona el cas que ets tu mateix el culpable de que una persona no es senti bé amb ell mateix: Recorda, som humans, ens equivoquem. Mai és massa tard per tornar a començar, per arreglar el mal que ja has fet. 


Lola y el chico de al lado. M'encanta massa ja ho sabeu *-*



El cor de la Hannah. Va ser com una muntanya russa, abans de rebre'l tenia moltes expectatives de cara a aquesta lectura. Però al llegir la sinopisis, les expectatives que havia anat cultivant van caure en picat. Amish? De veritat?! Però sabeu què? Aquest llibre ha estat un dels millors llibres que he llegit en tota la vida! Puaa... simplement espectacular *-* La Hannah m'ha ensenyat a lluitar pel que vull, a seguir el meu cor i sobretot a no deixar de ser jo mateixa. El camí encara és molt llarg, em queden moltes aventures per viure. 


I vosaltres? Que en penseu?
Recordeu que el sorteig de Nadal encara està obert