Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

25 de juliol de 2015

El capítol del Julian



Heey dreamers! Avui tenim la ressenya del llibre més curt i significatiu que he llegit. Es tracta del capítol del Julian, un llibre de menys de 200 pàgines que ens permet entendre el perquè del comportament del nen "cruel" ( entre cometes ) de Wonder. 


Títol:
 El capítol del Julian

Autor(a): J.R.Palacios
Idioma: Català
Pàgines: 126
Persona: Primera
Editorial: LaCampana
Categoria: Realista
Format: Paper

Saga: Wonder
Idioma Original: English
Preu: 10,50€






Un nou capítol, acabat de sortir del forn, d’un èxit de vendes premiadíssim i aclamat per la crítica: Wonder.
Més d’un milió de persones han llegit Wonder i s’han enamorat de l’Auggie Pullman, un nen normal i corrent amb una cara que no ho és tant. Ara els lectors tindran l’oportunitat de conèixer una mica més el personatge més controvertit del llibre: el Julian.
Des del primer dia que es veuen, a les pàgines de Wonder, queda clar que l’Auggie i el Julian no seran mai amics, amb el Julian tractant l’Auggie com si tingués la pesta. Però, tot i que Wonder explicava la història de l’Auggie des de la perspectiva de sis personatges diferents, el punt de vista del Julian no el vam saber mai. El lector només podia especular sobre el que li devia passar pel cap. Fins ara.
El Capítol del Julian ens revela per fi com viu la història el culpable del bullying. ¿Per què és tan desagradable amb l’Auggie? ¿Té alguna possibilitat de redimir-se?


Wonder em va enamorar i em va fer millor persona. I amb només 126 pàgines la JR Palacios no només  ha aconseguit millorar la seva anterior obra sinó que ha aconseguit que el llibre em torni a marcar.  

I és que jo també m'he preguntat milers de vegades què els passa pel cap a la gent que fa bullyng, nens com en Julian. Jo ja sé que cada persona té la seva pròpia història però jo volia conèixer la seva. No m'entrava al cap com un nen tan petit podia ser tan cruel i insensible. Com podia tenir uns valors tan equivocats.   

I aleshores vaig llegir el Capítol del Julian i ho vaig entendre. Vaig veure que en el fons no deixava de ser un nen petit i dèbil que no és capaç de veure sol el mal que fa.

“Sigues considerat, perquè tothom que coneixes està lliurant una dura batalla"



És un llibre que t'enganxa, un llibre d'aquells que no pots parar de llegir... I és que és de  les històries més maques i emotives que mai he llegit. No només és senzilla, sinó que a mes és molt humana.  Perquè TOTHOM es mereix una segona oportunitat, tothom mereix arrepentir-se dels seus errors i tothom es mereix aprendre'n. 

I podriem dir que aquest és un llibre evolutiu. Un llibre on veiem l'evolució d'un nen cruel, espantat i amb els valors revertits. Veiem com mica en mica, sense pressa es comença a veure tot el mal que ha causat. Veiem com el nen "cruel" poc a poc, comprén tot el que ha causat.

No em van caure bé els pares d'en Julian, però vaig adorar la seva avia. Aquella dona em va enamorar. I és que la Grandmére és l'exemple personificat d'una persona considerada. 
  “Després que em fes un petó li vaig dir: "No vull tornar-te a dir Torteau. ¿Com et dius? Aleshores va tornar a tancar els ulls i va somriure.- Va dir: "Em dic Julian"” 


El final em va fer plorar. Perquè la Grandmére va explicar una història tan maca i humana que em va ser impossible empassar-me les llàgrimes. I és que com ella diu, la vida no és justa. I les millors històries són aquelles de les que n'apréns alguna cosa. I jo he aprés a ser millor persona, a ser considerada, a redimir-me. 

LLEGIR-LO no és una opció. Crec que llegir Wonder hauria de ser obligat a les escoles, però també hauria de ser obligat llegir aquest llibre. I és que també n'hem d'aprendre nosaltres dels errors. Hem de saber rectificar-los. Per a mi, el veritable heroi dels llibres és el Julian, que aconsegueix el més dificil; EVOLUCIONAR.



"Però el que té de bo la vida, Julian- va continuar-, és que de vegades podem reparar els nostres errors. Que n'aprenem, dels errors. Que ens fem millors."


En resum... El capítol del Julian és un llibre increïble, que amb només 126 pàgines ha aconseguit marcar-me. Un llibre molt humà i ple de valors que no us deixarà indiferents.




20 de juliol de 2015

PINGU BOOKTAG

Heey dreamers! Avui al Magic Mondays m'agradaria primer de tot, donar l'enhorabona a l'Aria del bloc Angels to Fly pels seus 100 seguidors! 

Doncs bé, vaig rebre una nominació del bloc El pinguino lector a fer el booktag del pingüí i com que no tenia res pensat per fer aquest dilluns vaig pensar que m'anava perfecte! 
No nominaré a ningú perquè els blocs que nominaria ja estan nominats.
 Així doncs...el booktag del pingüí!



Hi han hagut molts llibres que m'han omplert completament, però si m'he n'he de quedar amb un suposo que em quedaria amb "El corredor del laberint. Feia temps que no el mencionava als booktags i  la veritat és que és un llibre increïble que em va deixar molt satisfeta. No només és ràpid de llegir sinó que té uns personatges magnífics, valors,  molta acció i una trama molt original. Què més es pot demanar?





Buff... segurament "L'ordre del Fènix". Si he de ser sincera va ser el llibre més fluix de la saga Harry Potter ja que se'm va fer una mica pesadet.. Però no va estar malament tampoc!


Pulsaciones de Javier Ruescas. No sé si realment va ser el més curt, però a mi m'ho va semblar.  Està escrit en forma de "Whatsapps" i llavors és molt ràpid de llegir. 

Doncs "Allà on els arbres canten" de la Laura Gallego. ADORO aquest llibre. Té una història molt fantàstica que em va arribar al cor. I és que la Viana i l'Uri no són fàcils d'oblidar. Tant si us agrada el gènere com si no l’hauríeu de provar de llegir ja que és un llibre gairebé perfecte.  



Tota la saga de Percy Jackson. MAI, MAI em cansaré de recomanar-los perquè és l’única saga, els únics llibres que m'han fet plorar del riure! En Rick Riordan en sap massa ! E S P E C T A C U L A R




Doncs em quedaré amb "En Flames". Sabeu què és més difícil que escriure un bon llibre? Continuar-lo amb el mateix nivell. Puc dir que el 80% de les vegades les segones parts són dolentíssimes ja que els autors no saben com continuar la història amb el mateix nivell. Però el 20% que aconsegueix una bona seqüela acostumen a ser llibre èpics i increïbles. Com és el cas del segon dels Jocs de la Fam. I és que la Suzanne no només va saber continuar un llibre que semblava que ja tenia final, sinó que va escriure un llibre tan magnífic que des del meu punt de vista, va superar el primer. 


A infantil suposo que és refereix a "abans de que me n'adonés que m'agradava llegir". Doncs segurament em quedaria amb "Per mil formatgets de bola...He guanyat la Lotorato!" de Geronimo Stilton. 

M'agradava tant que el llegia a tot arreu. La veritat és que em fascina com pot ser que hi hagin tants títols en aquesta saga. ( S'ha de contar que l'escriptor també ha escrit els de la Tea!) 

O també guardo un bon record del Diari d'en Greg. Com havia rigut amb aquelles llibres!


Ostres! Doncs "Los hijos de Ahiris" . és un d'aquells llibres que l'acabes i penses... què acabo de llegir? Realment no vaig entendre res.