Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

20 de setembre de 2014

THE DUFF


 Heey dreamers! Avui us porto un llibre que potser no és dels meus preferits però si que us puc assegurar que m'ha ajudat moltissim a mi, i a molta altre gent. Perquè qui no s'ha sentit le Duff alguna vegada?







  Títol: THE DUFF

  Autora: Kody Keplinger

  Saga: -

  Idioma: Castellà

  Persona: Primera

  Pàgines: 300






    La Bianca no és considera la més guapa de l'institut, però si massa llesta per deixar-se enganyar per l'atractiu i faldiller Weasley Rush. Per això, quan en Weasley l'anomena la Duff- sobrenom que utilitza per referir-se a la menys agraciada del grup d'amigues-, l'ultim que espera ella és acabar fent-li un petó. Però ha passat i, encara que l'odia amb totes les seves forçes , el petó li ha agradat. I sense saber com, començen una relació secreta d'amics ( o enemics) amb dret amb dret a "roçaments". Mica en mica, la Bianca descobrirà que tenen una cosa en comú: els dos amaguen un problema familiar. Resulta, a més a més, que ell la comprén i escolta. De cop se n'adona, amb horror, que podria ser que hi hagues alguna cosa més que sexe entre ells.  





    Si us sóc sincera, la sinopsis no em cridava massa l'atenció. Recordo veure-la en una llibreria i pensar: "Bah! Una altre que tracta del mateix" i evidentment no la vaig comprar. El que no sabia, era que darrere aquella sinopsis tant normaleta hi havia amagat un llibre què em faria replantejar-me moltes coses, sobre mi mateixa i els que m'envolten. I com el vaig acabar llegint? Doncs cansada de llegir bones ressenyes d'aquest llibre vaig "haver" de llagir-lo clar. I per això, abans de marxar de vacances el vaig comprar ( ebook).





    .............................................

    "És igual o on vaigis o el que facis per distreure't. La realitat sempre t'acaba atrapant"








    ....................................................


    " En Wesley Rush no persegueix a les noies, però a tu si que et perseguiré."



    Wesley
    ............................................




    "- La gent que t'insulta nomès intenta sentir-se millor. Ells també l'han espifiat en algun moment. No etsa la unica. 

    Bianca

    ....................................

    "Jo era la Duff. I això no era dolent, al contrari. Perquè algú que no se sent la DUFF no té amics. Totes les noies es senten lletges a vegades. Per què havia tardat tant en veure-ho? Per què m'havia estressat per aquella estúpida paraula durant tant de temps? Hauria d'estar orgullosa de ser la DUFF. Orgullosa de tenir unes amigues meravelloses que pensen que són les meves Duff.






    .............................................



    Al llegir la sinopsis ( no us mentiré) m'esperava el típic amor

    adolescent. Un altre més, vaig pensar. I d'alguna manera ha acabat sent així. Un altre més. Un altre més amb un final previsible i gens original. Un altre més de relació amor-odi. Però si que hi ha un aspecte diferent si. Els valors. Posaria la mà al foc en que a vegades la màjoria de vosaltres us heu sentit lletjos, o els més poc agraciats del vostre grup d'amigues/amics. M'equivoco? En això consisteix ser "La Duff" THE Designated, Ugly, Fat, Friend... La nostra protagonista veu que és ella. I això li fa mal. Però al llarg del llibre ( després d'encerts i equivocacions) acaba fent una reflexió que val or. Una reflexió que m'ha ajudat a mi , i a milers de persones. ( Ultima cita)

    La Duff sempre existeix, i tothom se'n sent a vegades. Perquè tots som LA DUFF. Cal llegir el llibre per entendre l'evolució del personatge i la teva. Així que llegiu-lo! A què espereu!?

    Està escrit de manera molt lleugera així que és molt fàcil i ràpid de llegir. Enganxa el punt just perquè ni resulti aborrit ni puguis parar de llegir. Simplement una bona elecció per ara, en aquests temps plens d'exàmens inicials. Ja què és un llibre que s'ha d'anar assaborint poc a poc, entenent les paraules i el procés de la Bianca. I ara que la majoria tenim poc temps per llegir... doncs millor aquest què el corredor del laberint! ( intriga al màxim!)  



    SPOILER La veritat hi va haver vegades que la Bianca al desfogarse amb el sexe em feia por, vull dir cadascú es desfoga a la seva manera no ? Pero igualment hi va haver un moment que em vaig pensar que s'estava descontrolant una mica. FI SPOILER 




    Ara vindria, l'aspecte negatiu, i sí, el problema d'aquest llibre és que sense la paraula Duff i tot el que comporta seria un llibre més. Així que potser hagués anat bé una mica d'originalitat per part de l'autora. També estaria molt bé que sortís un llibre des del punt de vista de'n Wesley. Ja que al ser tant complex encara no he entés el perquè de molts aspectes. 


    Recomano que el llegiu si us va agradar per exemple Just Listen i Atrapa la luna de la Sarah Dressen.


    I anem a pels personatges!



     BIANCA: No sé ben bé si m'agrada gaire.. per una banda, m'encanta com reaciona i com reflexiona al final de llibre i m'encanta perquè és una noia normal. ABSOLUTAMENT NORMAL. Una noia amb la que aprens a valorar-te amb les seves frases. Amb la seva manera de fer. Però potser és una mica massa reservada pel meu gust. Comprenc que pensés que els seus problemes són seus i que no ha de molestar a ningú explicant-los però tot i així hi havia moments que pensava" Deu meu!Són les teves millors amigues, es preucupen per a tu! Explical's-hi!No t'ho pots guardar tot!"



    WEASLEY:No sé.. m'agrada bastant suposo. M'agrada perquè és capaç de creure en els seus errors, i en ser capaç de canviar. Per una persona. De deixar de ser el que era, per ella. Tambè he de ser sincera, la veritat per moments em va semblar una mica masclista. A veure.. nosaltres no som propietats de ningú. No sóm un objecte ni un trofeu per mostrar. Deixant de banda això, en Wesley em va semblar el típic "malote" que al final descobreixes que( oh quina sorpresa) com tothom, té sentiments.



    El final es previsible, sí. Preciós, també. Però em falta un epíleg per assegurar-me qua acaba "de perles". Però desgràciadament aquest epíleg no existeix així que ens deixa amb l'intriga. Amb massa intriga...

    El millor? Et fa pensar i replantejar-te moltes coses.

    El pitjor? Em va faltar la "xispa" 



                                                       NEVER TRUST A DUCK!

    2 comentaris:

    1. Hola! Tinc aquest llibre pendent des de fa molt i potser encara passa més temps perquè el llegeixi. Tot i que sigui d'amor adolescent a mi m'encanten els llibres que et fan reflexionar i veure les coses d'una altra manera.
      Fins aviat!

      ResponElimina
    2. Hola!
      Jo no me l'he llegit i tampoc n'havia sentit a parlar, però no el descart-ho:)
      PD: Si la Bianca ha de representar una noia normaleta i diguéssim la menys agreciada del grup, no crec que l'actriu sigui la més indicada per aquest paper...

      ResponElimina

    Hola! Moltes gràcies per comentar dreamers!