9/3/14

Heey dreamers! . Potser alguns vau veure que no vaig celebrar l'aniversari del bloc ( que va ser creat el dia set de gener ) perquè realment no té gaire significat per a mi. Vaig crear-lo, i ja està. No vaig començar a publicar fins més endavant així que, quina importància té aquesta data? 

El que sí que vull celebrar és la publicació de la primera ressenya, avui fa justament un any. Doncs sí, dreamers, un any fa ja, que vaig començar a publicar cada divendres... I qui m'havia de dir, que avui, un any desprès d'aquella ressenya estaria  apunt d'arribar als 90 seguidors, tindria més de 50.000 visites i tindria cinc editorials col·laboradores! I el mes important! Que ho hauria aconseguit! Hauria acabat un projecte que en aquells moments em venia enorme! Però ei! Estic aquí, i lluito dia a dia per propulsar "Shining like a book" cada dia més amunt! 

Ara és quan em poso dramàtica i dic que tot això no seria possible si no fos per vosaltres, dreamers. Però es que és la pura veritat i no em cansaré mai de repetir-la! Us vull donar les gràcies per seguir aquí, cada divendres i cada dilluns, comentar, donar idees, participar a les iniciatives, als concursos, per alimentar aquesta pàgina web... 

Però sobretot vull agrair infinitament a les poques persones que estan amb mi des del principi, que segueixen el bloc des de la primera ressenya. Que van ser una de les 134 persones que van votar per que "Els jocs de la fam" fos l'escollida. No tinc paraules per expressar el que sento cap a vosaltres. Estic simplement massa agraïda. Vau confiar en mi i en el bloc quan no era res, quan jo no era ningú, em vau donar un vot de confiança i això no ho podré oblidar mai. Vosaltres vau crear "Shining like a Book" Vosaltres el vau fer gran. 

Us deixo el link per entrar a la meva primers ressenya, que tot i que he fet esforços per no canviar-la sencera ( em fa vergonya fins i tot ensenyar-la ) va significar el començament de tot. 

I jo ara dreamers, us demano: 

Què és "Shining like a book" per a vosaltres? 

SOY EL NÚMERO CUATRO

Heey dreamers! El llibre que toca aquest divendres és un llibre que tot i que té factors positius i negatius m'ha acabat encantant! Sí, podria dir que és molt probable que aquest llibre agradadi a la majoria de dreamers amants de Divergent, Els Jocs de la Fam...

Autor:  Pittacus Lore

Saga: lEGADOS DE LORIEN

Idioma: Castellà (NO disponible en català)

Persona: Primera

 Pàgines: 540

Editorial:  RBA

     "NOSOTROS

Podríamos estar caminando a tu lado ahora mismo.

NOSOTROS

Te observamos mientras lees esto.

NOSOTROS

Podríamos estar en tu ciudad,

en tu pueblo.

NOSOTROS

Vivimos en el anonimato.

NOSOTROS

Estamos esperando el día en que nos reunamos.

NOSOTROS

Lucharemos juntos en la última batalla.

SI GANAMOS,

sobreviviremos tú y nosotros.

SI PERDEMOS,

la tierra no tendrá salvación.»

" Cuando pierdes la esperanza, ya no te queda nada más. Y aunque pienses que se han agotado las posibilidades, en el momento más duro y sombrío de todos, sigue habiendo esperanza. *-*  . "

"Al principio eramos nueve. 
Tres han muerto.
ahora quedamos seis.
Están persiguiéndonos, y no cesarán hasta que nos hayan matado a todos. 
Soy el Número Cuatro.
Sé que soy el siguiente." 

" - Volveré contigo- le digo- . Te lo prometo. Aunque sea lo último que haga, volveré contigo."

"Quince segundos y Henri estará aquí. Y después, a la camioneta. Y desupés a casa. Y desupés, ¿ adónde? ¿ A Maine? ¿ Missouri? ¿ Canadà? Otro instituto, otro nombre, otro comieno. " 

Soy el numero cuatro és una distòpia típica però a la vegada molt original.  Amb parts una mica denses, però també terriblement additives. *-*

Ells estan entre nosaltres, amagats, intentant passar inadvertits. Són nou, i no són de la Terra, són de Lorien; un planeta dins la nostra galàxia. Lorien havia estat un planeta tan feliç i poblat com la Terra, només amb la diferència que ells tenien llegats (poders) Però un dia, els Mogadonians van extingir el planeta matant tots els habitants menys nou nens, que es van poder escapar. Ara ells, juntament amb els seus protectors, tenen la missió de trobar-se per recuperar el seu planeta. Però els mogadonians no en tenen prou en haver vençut. Volen que la raça s'extingeixi i que no hi hagi ni la més mínima possibilitat de que ells surtin derrotats, per això, estan buscant i matant els nens (ara ja adolescents). Això si, els han de matar en ordre numèric. L'u, el dos i el tres ja han mort, ara li toca a ell, a en quatre. 

És un llibre molt introductiu té algunes parts molt denses, que fan que et preguntis, per què t'estàs llegint el llibre. Llavors avances una mica i et trobes unes pàgines terriblement additives. Podríem dir, que és un llibre amb dos personalitats doncs. La trama la trobo molt original i els personatges ben treballats ( menys la Sarah). Però el llibre té un altre problema. És molt poc realista, l'autor fa que els personatges s'enamorin i que no puguin viure l'un sense l'altre en mitja pàgina! No pot ser. I tampoc trobo normal que en quatre li confessi que és un extraterrestre i ella es quedi tan tranquil·la. NO, noia no! ( Em vaig indignar molt) Hagués estat un llibre de notable alt si no fos per la Sarah-.- i el seu amor irreal.

El que deia -.-

Això sí, si us agraden les distòpies no la deixeu passar, perquè us agradarà segur! L'exemple clar és el meu cosí, que n'estava molt enganxat l’últim dia que vam parlar :) 

El que em va agradar molt d'aquest llibre va ser el final. Venia d'una part molt introductòria i estava ja per deixar el llibre, però em vaig llegir els últims capítols en qüestió de minuts! Van ser increïbles. Clar, perquè de fet, si traiem la Sarah, la resta de personatges són de deu. 

Van fer-ne l'adaptació fa un temps, i sí, no és la millor adaptació del món, com us podeu imaginar. Però a mi no em va desagradar. Vaig trobar els actors i l'escenari molt ben triats. ( Sí, la noia que fa de Sarah és la Quinn de Glee) 

Us deixo el tràiler :)

En definitiva...

Soy el número cuatro és un inici  fluix d'una saga amb MOLT potencial  que estic segura que va millorant a mesura que els llibres abançen. Realment val la pena, encara que sigui per la original trama de l'ordre numèric. 

Cuatro, John?: No ho sé, em va agradar bastant la seva manera de fer lescoses, la seva manera de ser, però el fet de que el llibre fos tan irreal el va fer, de certa manera, massa ficitici, tant ell, com la Sarah. De fet, anava molt bé fins que la va conèixer a ella. A veure no em malinterpreteu, és un encant de noia, el que passa és que és tan irreal que no s'aguanta per enlloc. El millor va ser que l'actor fos l'Alex Pettyfer *-*m M'encanta massa aquest home:) 

El millor? En Sam, en Henri, en Mike i en Bernie Korsar

El pitjor?  El poc realisme que hi havia.

                                                   NEVER TRUST A DUCK!



C O M E N T E U    I     C O M E N T O 

English Readers #2

Heey dreamers! Com us vaig prometre, us porto la segona part d' "English readers" amb recomanacions de llibres senzills per llegir en anglès. No sóc gaire experta en aquest tema perquè de fet, encara no n'he llegit gaires en aquest idioma, però us explicaré una mica els que sí que he llegit :

Aquesta saga d'amor paranormal és una de les meves preferides d'aquest gènere ( a part l'ha escrit la J.L.Armentrout *-*) I tot i que potser no és tan coneguda com altres obres seves, ( Saga LUX, saga Wait for me... ) us puc  assegurar que sempre que us agradi el gènere, aquests llibres són perfectes per iniciar-nos a llegir amb l'idioma.

The Hematoi descend from the unions of gods and mortals, and the children of two Hematoi pure bloods have godlike powers. Children of Hematoi and mortals--well, not so much. Half-bloods only have two options: become trained Sentinels who hunt and kill daimons or become servants in the homes of the pures. Seventeen-year-old Alexandria would rather risk her life fighting than waste it scrubbing toilets, but she may end up slumming it anyway. There are several rules that students at the Covenant must follow. Alex has problems with them all, but especially rule #1:Relationships between pures and halfs are forbidden. Unfortunately, she's crushing hard on the totally hot pure-blood Aiden. But falling for Aiden isn't her biggest problem--staying alive long enough to graduate the Covenant and become a Sentinel is. If she fails in her duty, she faces a future worse than death or slavery: being turned into a daimon, and being hunted by Aiden. And that would kind of suck. 

D'aquest gènere, clarament la saga més senzilla és al d'en Rick Riordan. Tot i que és un llibre que està  a petar de frases iròniques crec que la majoria s'entenen bastant bé. Val la pena llegir-ne l'original simplement pel fet que ha estat escrit per la ploma d'or d'en Rick *-*

Percy Jackson is a good kid, but he can't seem to focus on his schoolwork or control his temper. And lately, being away at boarding school is only getting worse-Percy could have sworn his pre-algebra teacher turned into a monster and tried to kill him. When Percy's mom finds out, she knows it's time that he knew the truth about where he came from, and that he go to the one place he'll be safe. She sends Percy to Camp Half Blood, a summer camp for demigods (on Long Island), where he learns that the father he never knew is Poseidon, God of the Sea. Soon a mystery unfolds and together with his friends -- one a satyr and the other the demigod daughter of Athena -- Percy sets out on a quest across the United States to reach the gates of the Underworld (located in a recording studio in Hollywood) and prevent a catastrophic war between the gods.

Volia recomanar-vos un llibre de cada categoria, encara que "si us plau, no començeu amb una distopia!" La majoria ja són complicades i resbuscades i costen d'entendre en català o en castellà! Tot i que crec que The maze runner és justament una de les més rebuscades, l'he escollit pels que ja han superat els nivells d'iniciació a la llengua i volen "més" ja que aquesta triologia té tanta acció que et serà impossible deixar de llegir, encara que sigui en un altre idioma!

If you ain’t scared, you ain’t human. 

 When Thomas wakes up in the lift, the only thing he can remember is his name. He’s surrounded by strangers—boys whose memories are also gone.  

Nice to meet ya, shank. Welcome to the Glade.  

Outside the towering stone walls that surround the Glade is a limitless, ever-changing maze. It’s the only way out—and no one’s ever made it through alive. 

 Everything is going to change.  

Then a girl arrives. The first girl ever. And the message she delivers is terrifying. Remember. Survive. Run.

Let it snow és un llibre curtet que consta de tres històries d'amor nadalenques ecrites per tres escriptors diferents, un d'ells en John Green. És realment senzilla i fàcil de llegir  un cop t'has adentrat al llibre. No feu cas a les sinopsis ja que per exemple aquesta es veu infinitament més complicada que "The maze runner" quan realment ( no us ho puc assegurar al 100%) No crec que sigui així. *_*

Sparkling white snowdrifts, beautiful presents wrapped in ribbons, and multicolored lights glittering in the night through the falling snow. A Christmas Eve snowstorm transforms one small town into a romantic haven, the kind you see only in movies. Well, kinda. After all, a cold and wet hike from a stranded train through the middle of nowhere would not normally end with a delicious kiss from a charming stranger. And no one would think that a trip to the Waffle House through four feet of snow would lead to love with an old friend. Or that the way back to true love begins with a painfully early morning shift at Starbucks. Thanks to three of today’s bestselling teen authors—John Green, Maureen Johnson, and Lauren Myracle—the magic of the holidays shines on these hilarious and charming interconnected tales of love, romance, and breathtaking kisses.

Què us ha semblat? Ens veiem als comentaris!