Heey dreamers! La ressenya d'avui és MOLT especial per a mi. No només perquè l'escriptor és dels meus preferits sinó perque significa el final de dues sagues que van marcar la meva infància i han marcat la meva adolescència. Per desgràcia, m'esperava un llibre completament diferent.
Heey dreamers! La ressenya d'avui és MOLT especial per a mi. No només perquè l'escriptor és dels meus preferits sinó perque significa el final de dues sagues que van marcar la meva infància i han marcat la meva adolescència. Per desgràcia, m'esperava un llibre completament diferent.
Títol: La sang de l'Olimp
Autor(a): Rick Riordan
Idioma: Castellà
Llibres relacionats: Crònicas de la Torre, Harry Potter, Percy Jackson.
Pàgines: 502
Persona: Tercera
Editorial: LaGalera
Categoria: Fantasia
Format: Ebook
Saga: Els herois de l'Olimp
Autor(a): Rick Riordan
Idioma: Castellà
Llibres relacionats: Crònicas de la Torre, Harry Potter, Percy Jackson.
Pàgines: 502
Persona: Tercera
Editorial: LaGalera
Categoria: Fantasia
Format: Ebook
Saga: Els herois de l'Olimp
Gea necessita la sang de dos semidéus per despertar, i té previst sacrificar-los durant el Banquet de Spes, a Atenes. La tripulació de l'Argo II ho ha d'evitar, i tenen la temptació d'utilitzar Atena Pàrtenos com a arma secreta. Però saben que l'estàtua és l'única cosa que pot aturar la guerra entre el Campament Mestís i el Campament Júpiter. El més assenyat, doncs, és enviar-la a Long Island i dirigir-se ells cap a Atenes. La batalla final contra els gegants està servida.
I ara toca ressenyar el final. El final de la
saga que m'ha marcat tant, el final de tots els personatges que tant m'han fet
sentir. El final de TOT. I és que és un llibre tant gran i amb tant de poder
que he tardat gairebé un any en poder-lo començar. De moment tot era tant
perfecte que tenia por que en Rick matés algun personatge, o el llibre no
superés les meves expectatives. I això és exactament el que m'ha passat.
Tot el que escrigui en Rick, per mi és art.
Com diu la Hazel Grace, em llegiria fins i tot les seves llistes de la compra.
I aquest llibre es mereix cinc estrelles que no l'hi penso donar. No l'hi penso
donar perquè aquest llibre ha estat perfecte per a molta gent, per això sé que
en Rick ha tornat a fer una feina ben feta. Però no pas per a mi i crec que quan
us expliqui el perquè ho entendreu: el final de la saga de Percy Jackson
va ser tan èpic, tan increïble, tan meravellós, tan perfecte que per a mi, no
feia falta que continués. Però va continuar, en Rick ens va regalar la saga Els
herois de l'Olimp i ens va permetre saber més sobre en Percy i l'Annabeth. Per
tant, mereixen un final i una història tant increïblement perfecte com el
primer. I no ho va ser.
“Su familia estaba compuesta por todos los semidioses que luchaban a su lado, romanos y griegos, nuevos y viejos amigos. No iba a permitir que nadie separase a su familia."
El principal problema d'aquest llibre no va ser només el final. Com molts ja sabreu crec que en Percy és el millor personatge creat mai després d'en Harry Potter i abans d'en Jace i en Will Herondale. I com comprendreu em va fer moltíssima ràbia i em va decepcionar molt que ell no tingués ni una mica de protagonisme a "La sang de l'Olimp". Tots ela capítols estaven narrats des del punt de vista del Jason, de la Piper, d'en Leo d'en Nico o de la Reyna. Tampoc va ajudar que en Percy deixés de ser "ell". és a dir, ja no era l'heroi, és més SEMPRE l'havien de salvar i això no forma part d'aquest personatge. No era ell. I tot i que em va encantar conèixer més en Nico o la Reyna hagués preferit mil vegades més en Percy que en Jason.
“Nico observó su rostro: los ojos verde mar, la sonrisa, el cabello moreno despeinado. De algún modo, Percy Jackson le parecía entonces un chico normal y corriente, no una figura mítica. No alguien a quien idolatrar o del que enamorarse.”
I tot i que el final em va agradar em van fallar dos aspectes: Primer de tot, crec que va ser massa simple, m'esperava una cosa encara més épica, més espectacular! I el segon aspecte és que en Percy tampoc va "formar-ne part" és a dir, realment els que van lluitar contra Gaia van ser els .. I no ho sé, em vaig sentir com si a Harry Potter a la batalla final de Hogwarts en comptes del Golden trio en Neville i la Luna s'haguéssin encarat amb Lord Voldemort. Per molt que canviés la saga per a mi en Percy sempre va ser el protagonista.
Ara anem a parlar del tema d'en Leo. Em va agradar. I com que estava preparada i ja sabia que ell seria el que moriria no vaig plorar ni una mica. Ara bé, em va fer molta pena pensar en que la Piper i en Jason encara esperen que torni...i bé m'agradaria saber com a mínim si els va arribar a veure o no... Però realment en Leo va aconseguir la Calipso no? Doncs no va ser tan tràgic :)
"Cinco minutos más tarde, con los brazos de Calipso alrededor de la cintura, Leo hizo que Festo alzara el vuelo. El dragón de bronce desplegó sus alas... y ascendieron a lo deconocido.”
Gea necessita la sang de dos semidéus per despertar, i té previst sacrificar-los durant el Banquet de Spes, a Atenes. La tripulació de l'Argo II ho ha d'evitar, i tenen la temptació d'utilitzar Atena Pàrtenos com a arma secreta. Però saben que l'estàtua és l'única cosa que pot aturar la guerra entre el Campament Mestís i el Campament Júpiter. El més assenyat, doncs, és enviar-la a Long Island i dirigir-se ells cap a Atenes. La batalla final contra els gegants està servida.
I ara toca ressenyar el final. El final de la
saga que m'ha marcat tant, el final de tots els personatges que tant m'han fet
sentir. El final de TOT. I és que és un llibre tant gran i amb tant de poder
que he tardat gairebé un any en poder-lo començar. De moment tot era tant
perfecte que tenia por que en Rick matés algun personatge, o el llibre no
superés les meves expectatives. I això és exactament el que m'ha passat.
Tot el que escrigui en Rick, per mi és art.
Com diu la Hazel Grace, em llegiria fins i tot les seves llistes de la compra.
I aquest llibre es mereix cinc estrelles que no l'hi penso donar. No l'hi penso
donar perquè aquest llibre ha estat perfecte per a molta gent, per això sé que
en Rick ha tornat a fer una feina ben feta. Però no pas per a mi i crec que quan
us expliqui el perquè ho entendreu: el final de la saga de Percy Jackson
va ser tan èpic, tan increïble, tan meravellós, tan perfecte que per a mi, no
feia falta que continués. Però va continuar, en Rick ens va regalar la saga Els
herois de l'Olimp i ens va permetre saber més sobre en Percy i l'Annabeth. Per
tant, mereixen un final i una història tant increïblement perfecte com el
primer. I no ho va ser.“Su familia estaba compuesta por todos los semidioses que luchaban a su lado, romanos y griegos, nuevos y viejos amigos. No iba a permitir que nadie separase a su familia."
El principal problema d'aquest llibre no va ser només el final. Com molts ja sabreu crec que en Percy és el millor personatge creat mai després d'en Harry Potter i abans d'en Jace i en Will Herondale. I com comprendreu em va fer moltíssima ràbia i em va decepcionar molt que ell no tingués ni una mica de protagonisme a "La sang de l'Olimp". Tots ela capítols estaven narrats des del punt de vista del Jason, de la Piper, d'en Leo d'en Nico o de la Reyna. Tampoc va ajudar que en Percy deixés de ser "ell". és a dir, ja no era l'heroi, és més SEMPRE l'havien de salvar i això no forma part d'aquest personatge. No era ell. I tot i que em va encantar conèixer més en Nico o la Reyna hagués preferit mil vegades més en Percy que en Jason. “Nico observó su rostro: los ojos verde mar, la sonrisa, el cabello moreno despeinado. De algún modo, Percy Jackson le parecía entonces un chico normal y corriente, no una figura mítica. No alguien a quien idolatrar o del que enamorarse.”
I tot i que el final em va agradar em van fallar dos aspectes: Primer de tot, crec que va ser massa simple, m'esperava una cosa encara més épica, més espectacular! I el segon aspecte és que en Percy tampoc va "formar-ne part" és a dir, realment els que van lluitar contra Gaia van ser els .. I no ho sé, em vaig sentir com si a Harry Potter a la batalla final de Hogwarts en comptes del Golden trio en Neville i la Luna s'haguéssin encarat amb Lord Voldemort. Per molt que canviés la saga per a mi en Percy sempre va ser el protagonista.
Ara anem a parlar del tema d'en Leo. Em va agradar. I com que estava preparada i ja sabia que ell seria el que moriria no vaig plorar ni una mica. Ara bé, em va fer molta pena pensar en que la Piper i en Jason encara esperen que torni...i bé m'agradaria saber com a mínim si els va arribar a veure o no... Però realment en Leo va aconseguir la Calipso no? Doncs no va ser tan tràgic :)
Ara anem a parlar del tema d'en Leo. Em va agradar. I com que estava preparada i ja sabia que ell seria el que moriria no vaig plorar ni una mica. Ara bé, em va fer molta pena pensar en que la Piper i en Jason encara esperen que torni...i bé m'agradaria saber com a mínim si els va arribar a veure o no... Però realment en Leo va aconseguir la Calipso no? Doncs no va ser tan tràgic :)
"Cinco minutos más tarde, con los brazos de Calipso alrededor de la cintura, Leo hizo que Festo alzara el vuelo. El dragón de bronce desplegó sus alas... y ascendieron a lo deconocido.”
En resum... Potser vaig esperar massa d'aquest llibre perquè em va acabar decepcionant. Tot i així crec que he estat molt molt molt exigent i cal dir que a gairabé tothom li ha agradat el final, així que no tingueu por i a llegir la saga!
En resum... Potser vaig esperar massa d'aquest llibre perquè em va acabar decepcionant. Tot i així crec que he estat molt molt molt exigent i cal dir que a gairabé tothom li ha agradat el final, així que no tingueu por i a llegir la saga!
