AFTER2,3,4

Heey dreamers! Avui ha tocat ressenyar una saga que té molt a dir. Una saga, que per a alguns és art ( no pas per a mi ) i per altres és el nivell més baix que un lector pot caure. Doncs jo tinc una opinió diferent a totes les que he sentit; m'ha horroritzat, m'ha indignat, m'ha fet enfadar... però també m'ha agradat. 

Títol: AFTER: En mil bocins, Ànimes perdudes, Amor infinit.
Autor(a): Anna Todd
Idioma: Català
Editorial: Columna
Format: Paper
Saga: After

Continua la història d'amor entre la Tessa Young, una estudiant universitària, i en Hardin, el "noi dolent" per excel·lència, tatuatges i mala vida que li ha canviat tots els plans i la seva visió de l'amor i el sexe. La seva vida mai no ha tornat a ser la mateixa...I ara l'amor trontolla. Què està passant a la jove parella? Qui o què s'interposa en la seva felicitat?

Tinc molt a dir sobre aquesta saga. No sé si recordeu que vaig fer una ressenya extremadament positiva del primer llibre de la saga. (ressenya aquí) I ara, després de llegir el segon i el tercer no li posaria ni una estrella. Evidentment no canviaré la ressenya, perquè quan la vaig escriure creia fermament en el que deia, i realment m'havia agradat perquè ja sabeu que a mi aquestes històries que molts de vosaltres dieu que són tant típiques m'encanten *-* Així que estic igual d'orgullosa de la ressenya que vaig escriure com la que escriuré ara.  

"La lectura es la mejor manera de escapar de las preocupaciones del día a día, de poder vivir cientos, incluso miles de vidas distintas"

After és un llibre per majors de 15 anys. I no és discutible! Els protagonistes ejemejemjem
"s'ho passen molt bé" massa sovint. MASSA! ( A veure, he llegit llibres juvenils amb escenes "especials" però crec que amb After ja és estar malalt) I jo penso: en quina mena de societat estem en que nenes de NOU, DEU, ONZE anys llegeixen aquests llibres? Què vindrà després? Cincuenta sombras de Grey? Pensem una mica home! Jo si veig a alguna de les meves germanes llegint aixó els hi tiro el llibre pel balcó! 

I això no és tot. Al primer llibre no ho vaig voler veure, però a partir del segon és a fer massa evident. En Hardin està/estava podrit! O sigui, a mi em semblava horrorós com tractava la Tessa! I ella, que representava que era un personatge intel·ligent i que veia ràpidament les coses no va començar a pensar que en Hardin era massa possessiu, manipulador, egoista.. fins al llibre tres! 

"Esta es la realidad. Vivimos en un mundo en el que todos cometemos errores, incluso la chica ingenua que suele ser victima del temperamento y la falta de sensibilidad de un chico. Nadie es del todo inocente en este vida, nadie. Y aquellos que se creen perfectos son los peores." 

EN MIL BOCINS:   Va ser on em vaig començar a adonar de l'actitud possessiva d'en Hardin i de la poca autoritat que mostrava la Tessa. Tot i així va tenir algunes escenes que em van agradar bastant, i va ser un llibre ràpid de llegir així que tampoc va estar tant malament. 

ÀNIMES PERDUDES: MAI, MAI, MAI un llibre m'havia decepcionat tant. Va ser un dels llibres més pesats, avorrits i horrorosos que he llegit. En Hardin em repugnava, la Tessa semblava cega i tot el llibre en general semblava escrit per un nen de primària. El vaig acabar perquè havia comprat la saga  no per res més. 

AMOR INFINIT:  Després del desastre del tercer jo ja m'esperava qualsevol cosa, però em va acabar agradant. No només perquè la Tessa finalment va obrir els ulls i en Hardin va canviar sinó perquè ja no tenia aquella sensació de malestar al llegir el llibre, ja no sentia cap tensió.. el vaig poder llegir tranquil·la. El final? PREVISIBLE. Però em va agradar igual  De tots, és l'únic que em tornaria a llegir.

En resum.. After no és una saga que recomani llegir, es més, en alguns casos fins i tot hauria d'estar prohibit! Tot i així, si ja heu entrat dins aquesta saga, disfruteu l'últim llibre que mirat fredament és l'únic que val la pena. 

MILLORS MOMENTS 2

Heey dreamers! Avui al Magic Mondays us porto la continuació de l'entrada de fa dos dilluns. Torno a dir que és una entrada molt especial per a mi ja que aquests moments literaris són pràcticament els que m'han fet ser qui sóc. Només he posat dos moments perquè no descarto fer una tercera part en un futur. 

Hi haurà spoilers de cada moment. No llegiu el paràgraf si no us heu llegit el llibre.

Si hi ha hagut un llibre que m'ha fet tocar les estrelles és "Lola y el chico de al lado" . I és que les últimes pàgines d'aquell llibre em van fer somiar amb els ulls oberts.  Sabeu aquella sensació de felicitat màxima? Aquell moment en la que la pell se’t posa de gallina per tot el que estàs sentint? Aquell moment on sents que tot es para i cobra sentit? Doncs sí, Lola y el Chico de al lado és més que això. Perquè les últimes pàgines d'aquest llibre són poesia en estat pur. Una poesia tant perfecta i màgica que tinc claríssim que MAI seré capaç d'oblidar. I és que cada vegada que alço el cap i observo com la lluna balla amb les estrelles revisc el record d'aquell ball que mai no morirà.

 “"Aixeco la barbeta abans d'arribar al ball agafada de la mà del noi que em va donar la lluna i les estrelles"  

Com a molts de vosaltres Harry Potter va ser la saga que em va iniciar en aquest món. Però després de Harry Potter la saga que em va marcar més va ser Percy Jackson ( quan encara només hi havien 5 llibres ). I és que la saga és tant increïble que en Rick, encara ara, continua sent un dels meus quatre escriptors preferits. 

Jo estava espantada perquè no volia de cap manera que la saga acabés malament i tenia moltes possibilitats de fer-ho... Però realment no podia haver estat un final millor. Recordo sentir felicitat i més felicitat en cada paraula que llegia. I és que el que hauria estat "el final perfecte" s'estava fent realitat. No només van salvar el món sense cap mort important ( a part de la d'en Luke clar ) sinó que en Percy no va acceptar la immortalitat per quedar-se amb l'Annabeth! Cadascú va obtenir el que mereixia, tal i com havia de ser. Però el millor va ser quan P E R  F I en Percy es va declarar a l'Anabeth. Juro que vaig deixar anar un crit d'emoció i tot! I és que després de cinc llibres ja no podia més! 

I ja sé que la saga continua ( de fet estic enganxada a "Els herois de l’Olimp") però per a mi, el veritable final, ja l'he llegit. 

 "She raised an eyebrow. "You got something to say to me, Seaweed Brain?"
"You'd probably kick my butt."
"You know I'd kick your butt."
I brushed the cake off my hands. "When I was at the River Styx, turning invulnerable . . . Nico said I had to concentrate on one thing that kept me anchored to the world, that made me want to stay mortal."
Annabeth kept her eyes on the horizon. "Yeah?"
"Then up on Olympus," I said, "when they wanted to make me a god and stuff, I kept thinking—"
"Oh, you so wanted to."
"Well, maybe a little. But I didn't, because I thought—I didn't want things to stay the same for eternity, because things could always get better. And I was thinking . . ." My throat felt really dry.
"Anyone in particular?" Annabeth asked, her voice soft.
I looked over and saw that she was trying not to smile.
"You're laughing at me," I complained.
"I am not!"
"You are so not making this easy."
Then she laughed for real, and she put her hands around my neck. "I am never, ever going to make things easy for you, Seaweed Brain. Get used to it."

U S    E S P E R O   A L S   C O M E N T A R I S!