SOY EL NÚMERO CUATRO

Heey dreamers! El llibre que toca aquest divendres és un llibre que tot i que té factors positius i negatius m'ha acabat encantant! Sí, podria dir que és molt probable que aquest llibre agradadi a la majoria de dreamers amants de Divergent, Els Jocs de la Fam...

Autor:  Pittacus Lore

Saga: lEGADOS DE LORIEN

Idioma: Castellà (NO disponible en català)

Persona: Primera

 Pàgines: 540

Editorial:  RBA

     "NOSOTROS

Podríamos estar caminando a tu lado ahora mismo.

NOSOTROS

Te observamos mientras lees esto.

NOSOTROS

Podríamos estar en tu ciudad,

en tu pueblo.

NOSOTROS

Vivimos en el anonimato.

NOSOTROS

Estamos esperando el día en que nos reunamos.

NOSOTROS

Lucharemos juntos en la última batalla.

SI GANAMOS,

sobreviviremos tú y nosotros.

SI PERDEMOS,

la tierra no tendrá salvación.»

" Cuando pierdes la esperanza, ya no te queda nada más. Y aunque pienses que se han agotado las posibilidades, en el momento más duro y sombrío de todos, sigue habiendo esperanza. *-*  . "

"Al principio eramos nueve. 
Tres han muerto.
ahora quedamos seis.
Están persiguiéndonos, y no cesarán hasta que nos hayan matado a todos. 
Soy el Número Cuatro.
Sé que soy el siguiente." 

" - Volveré contigo- le digo- . Te lo prometo. Aunque sea lo último que haga, volveré contigo."

"Quince segundos y Henri estará aquí. Y después, a la camioneta. Y desupés a casa. Y desupés, ¿ adónde? ¿ A Maine? ¿ Missouri? ¿ Canadà? Otro instituto, otro nombre, otro comieno. " 

Soy el numero cuatro és una distòpia típica però a la vegada molt original.  Amb parts una mica denses, però també terriblement additives. *-*

Ells estan entre nosaltres, amagats, intentant passar inadvertits. Són nou, i no són de la Terra, són de Lorien; un planeta dins la nostra galàxia. Lorien havia estat un planeta tan feliç i poblat com la Terra, només amb la diferència que ells tenien llegats (poders) Però un dia, els Mogadonians van extingir el planeta matant tots els habitants menys nou nens, que es van poder escapar. Ara ells, juntament amb els seus protectors, tenen la missió de trobar-se per recuperar el seu planeta. Però els mogadonians no en tenen prou en haver vençut. Volen que la raça s'extingeixi i que no hi hagi ni la més mínima possibilitat de que ells surtin derrotats, per això, estan buscant i matant els nens (ara ja adolescents). Això si, els han de matar en ordre numèric. L'u, el dos i el tres ja han mort, ara li toca a ell, a en quatre. 

És un llibre molt introductiu té algunes parts molt denses, que fan que et preguntis, per què t'estàs llegint el llibre. Llavors avances una mica i et trobes unes pàgines terriblement additives. Podríem dir, que és un llibre amb dos personalitats doncs. La trama la trobo molt original i els personatges ben treballats ( menys la Sarah). Però el llibre té un altre problema. És molt poc realista, l'autor fa que els personatges s'enamorin i que no puguin viure l'un sense l'altre en mitja pàgina! No pot ser. I tampoc trobo normal que en quatre li confessi que és un extraterrestre i ella es quedi tan tranquil·la. NO, noia no! ( Em vaig indignar molt) Hagués estat un llibre de notable alt si no fos per la Sarah-.- i el seu amor irreal.

El que deia -.-

Això sí, si us agraden les distòpies no la deixeu passar, perquè us agradarà segur! L'exemple clar és el meu cosí, que n'estava molt enganxat l’últim dia que vam parlar :) 

El que em va agradar molt d'aquest llibre va ser el final. Venia d'una part molt introductòria i estava ja per deixar el llibre, però em vaig llegir els últims capítols en qüestió de minuts! Van ser increïbles. Clar, perquè de fet, si traiem la Sarah, la resta de personatges són de deu. 

Van fer-ne l'adaptació fa un temps, i sí, no és la millor adaptació del món, com us podeu imaginar. Però a mi no em va desagradar. Vaig trobar els actors i l'escenari molt ben triats. ( Sí, la noia que fa de Sarah és la Quinn de Glee) 

Us deixo el tràiler :)

En definitiva...

Soy el número cuatro és un inici  fluix d'una saga amb MOLT potencial  que estic segura que va millorant a mesura que els llibres abançen. Realment val la pena, encara que sigui per la original trama de l'ordre numèric. 

Cuatro, John?: No ho sé, em va agradar bastant la seva manera de fer lescoses, la seva manera de ser, però el fet de que el llibre fos tan irreal el va fer, de certa manera, massa ficitici, tant ell, com la Sarah. De fet, anava molt bé fins que la va conèixer a ella. A veure no em malinterpreteu, és un encant de noia, el que passa és que és tan irreal que no s'aguanta per enlloc. El millor va ser que l'actor fos l'Alex Pettyfer *-*m M'encanta massa aquest home:) 

El millor? En Sam, en Henri, en Mike i en Bernie Korsar

El pitjor?  El poc realisme que hi havia.

                                                   NEVER TRUST A DUCK!



C O M E N T E U    I     C O M E N T O