NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES
Hey dreamers ! Per fi!!!! Ja
era hora! Avui toca ressenya d’un dels llibres en que més he plorat, m’he
desesperat però que a la vegada m’ha donat una lliçó. Desprès de llegir-lo vaig
canviar el meu punt de vista segons moltes coses... Com pot un llibre portar
tants sentiments expressats en paraules?
FITXA
TÈCNICA:
· Autor: John Green
· Idioma: Català
· Persona: Primera
Pàgines: 299
SINOPSIS:
Tot i que la
medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la
Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està
escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer
canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.
Una novel·la
sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins
que no puguis més i, sobretot, viure.
COM VAIG
COMENÇAR:
Doncs bé aquest era un
llibre d’aquells que tens pendents però mai comencés... I la veritat es que
SORT que l’he començat perquè HE APRÉS MOLT AMB AQUEST LLIBRE m’ha ensenyat a
veure tantes coses... I per això ha sigut un dels llibres més bonics i més tristos que
he llegit ( si, tot a la vegada) Bonic perquè... bé no es pot explicar ho hauríeu
de veure vosaltres mateixos. I trist bé la veritat us l’heu de llegir.
Si no plores amb aquest llibre ( t’ha d’agradar aquest tipus de novel·la clar) és que no tens cor my friend. Això és el que em van dir Jo vaig plorar tant... i a la vegada vaig comprovar que tenia cor <3 per això crec que la foto defineix exactament la meva reacció envers al llibre. Va arribar a un punt que ja no sabia perquè plorava, pel que m’havia ensenyat o pel que no m’havia arribat a ensenyar( ja m’enteneu els que l’heu llegit)
Si no plores amb aquest llibre ( t’ha d’agradar aquest tipus de novel·la clar) és que no tens cor my friend. Això és el que em van dir Jo vaig plorar tant... i a la vegada vaig comprovar que tenia cor <3 per això crec que la foto defineix exactament la meva reacció envers al llibre. Va arribar a un punt que ja no sabia perquè plorava, pel que m’havia ensenyat o pel que no m’havia arribat a ensenyar( ja m’enteneu els que l’heu llegit)
FRASES
QUE TENEN MOLT A DIR..
Normalment en aquest apartat
tocaria el resum, però penso que el resum en aquest llibre ja seria explicar
massa, és a dir amb la sinopsis ja n’hi ha prou que sinó encara faré Spoiler
sense voler. Per això he substituït l’apartat per algunes cites de les frases
més maques o significatives:
pg 29
" – És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents però no li dones el poder de matar-te"
" – És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents però no li dones el poder de matar-te"
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
pg 103
" – Molt bé ( okay)
" – Molt bé ( okay)
Jo vaig
respondre
- Molt bé
I ell va
contestar:
- Ostres, para de flirtejar amb mi!
I jo vaig
dir:
- Molt bé."
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
pg 169
" - Ah, no m’importaria, Hazel Grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor."
" - Ah, no m’importaria, Hazel Grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor."
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“ Gus,
sóc una granada!”
---------------------------------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------------------------------
“Potser
Molt bé serà el nostre sempre.”
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
" - Hi ha infinitats més grans que altres"
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
OPINIÓ
PERSONAL:
Tinc aquest llibre una mica recent ( Nadal) i
encara noto aquell buit quan hi penso... RECOMANO MOLTISSIM LLEGIR-LO! T’ensenyarà
una lliçó enorme! Farà que t’enamoris dels personatges i de la seva manera de
pensar ( mira ja m’he posat sentimental) Però es que de veritat no us podeu ni
imaginar com ha canviat la novel·la...
Si, segurament ho passareu malament en algun
moment però VAL LA PENA! I MOLTISSIM!!
John, m’has ensenyat tantes coses... és un llibre d’aquells que restaran
al teu cor molt i molt de temps... casi m’atreviria a dir sempre.
I ara... personatges <3
- HAZEL: Simplement
és PERFECTA! Encara que al principi pensava que passaria el que li quedava
per viure ( pel seu càncer) Ho volgués passar de morros, saltant a la
mínima. Però un cop entres dins el personatge l’acabes estimant tantíssim ...<3. Aquest llibre no seria el mateix sense ella. M’encanta la
seva manera de veure les coses, la vida, de veure la seva malaltia… i la
seva passió pels llibres J
- AUGUSTUS: M’encanta!!
És l’ànima del llibre em va agradar ja des del principi quan estava al
grup de suport amb l’Isaac. M’ENCANTA LA SEVA FORMA DE SER, encara que al
final s’apaga una mica la seva personalitat MAI deixa de ser la mateixa. I
PR AQUEST SOL MOTIU JA M’AGRADA! M’encanta quan es preocupa tant per la
Hazel i l’Isaac… és perfecte ( aix…)
CONSELL
Ara, vé el meu consell, que el podeu aplicar a tots els llibres que llegiu. Si moltes persones deixen molt bé o pel cel un llibre no l'aneu a llegir pensant que serà un llibre perfectissim. No, no existeix el llibre perfecte. Tots tenen els seus punts forts i els seus defectes, de fet són iguals que les persones. No existeix la PERFECIÓ d'un llibre. Pot existir la perfecció d'algun personatge però no del llibre . En fi que el qque vinc a dir és que no us espereu el llibre perfecte. Tingueu la ment oberta i creeu la vostra pròpia opinió i no la que els altres us han dit... que haigi agradat a olta gent no vol dir que t'haigi d'afgradar a tu.
El final em va sorprendre moltíssim ja que jo esperava que es morís la
Hazel i no l’Augustus. Ja tenia assumida la mort de la Hazel ( ja m’havia
mentalitzat) però la mort d’en Gus la veritat que va ser un COP MOLT I MOLT
BAIX! NO M’HO ESPERAVA PERÒ GENS! Feia temps que no plorava tant…
FI DE L'SPOILER