ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN
FITXA TÈCNICA:
Títol: Allà
on els arbres canten.
· Autora: Laura
Gallego
· Saga: Llibre únic
· Idioma: Català
· Persona: Tercera
· Pàgines: 477
Jo vaig comprar l'edició limitada sense saber-ho i resulta que a dins el llibre vaig trobar un sobre amb dus postals de la Viana :)
SINOPSIS:
La Viana, l'única filla del
duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren
petits.
Tots dos s'estimen i s'han
de casar a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici
d'hivern, un home d'aspecte ferotge avisa el rei de Nòrtia i un dels seus
cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes. I tant Robian com el duc es
veuen obligats a anar-se'n a la guerra.
En aquestes circumstàncies
la Viana no pot fer altra cosa qu esperar que el seu promès torni. I, potser
també, fer cas de les llegendes que s'expliquen del gran bosc.
COM VAIG
COMENÇAR:
Jo
em vaig llegir aquest llibre per l'AUTORA i si, escric AUTORA amb majúscules
perquè és el que ella és. No he trobat cap llibre, repeteixo CAP que tingui
tant de poder per la manera com està escrita. No sé si m'enteneu... Ella escriu
d'una manera que fa que sentis, visquis t'emocionis amb el personatge... Ara
que jo això ho dic perquè m'encanta com escriu, però potser una altra persona
no ho suporta. Perquè de gustos, colors noi.
NOVETAT:
atenció perquè he trobat una
pàgina web on es poden veure els inicis dels llibres. Si algú vol començar el
llibre o simplement veure de que va que entri al link! Hi ha sencer tot el
primer capítol
http://previewlibros.grupo-sm.com/13BFB2DB-CD5E-4B93-A5F7-91E4001AED13.html
BREU RESUM + FINAL OBERT ( NO CONTÉ SPOILERS )
La
història passa a l'edat medieval a un regne anomenat NÒRTIA. La nostra protagonista,
la Viana és la filla del Duc de Rocagrisa, un noble d'alt llinatge. La Viana
havia de ser casada amb Robian de Castelldelmar un noble de la seva mateixa
edat i del qual ja n'estava enamorada. Tot semblava perfecte fins a l'arribada
dels Bàrbars, fet que crearà el caos, la guerra. I segons el que s'explica, una
guerra perduda ja que es diu que els Bàrbars són invencibles.
El temps de Pau acaba, i la
Viana veu com tots els soldats ( incloent el seu pare i el seu promès) van a
aturar els bàrbars. Mentrestant la Viana es queda escoltant històries de
l'anomenat Gran Bosc. Un bosc on ningú s'hi ha atrevit a entrar. Ningú hi ha
entrat i encara menys endinsar-se a les seves profunditats. I si algú ho ha
fet, mai no n'ha tornat.
CITA 1 ( pg 27)
-No- va continuar dient
l'Oki-. Avui ha arribat el moment de parlar dels misteris del Gran Bosc.
Es va sentir un murmuri de
temor entre els comensals.
CITA 2 ( pg 28)
El gran bosc, es deia era el
refugi de trols i de follets, de bruixots i fetilleres, de fades i elfs,
d'espectres i fantasmes. S'alçava, silenciós, com una ombra amenaçadora.
Que passarà Nòrtia?
Quin es el secret del gran bosc? Li serà fidel al seu promès o el seu cor
s'enamorarà d'un altre home? Aconseguiran els soldats salvar Nòrtia dels
bàrbars? Són invencibles?
OPINIÓ PERSONAL:(A PARTIR DE CERT PUNT ( AVISAT) CONTÉ SPOILERS)
Aquest llibre té la història d'amor més maca
de tots els temps... tant perfecta i imperfeta a la vegada... tant real i
irreal... tant humana i inhumana ... tan FANTÀSTICA.
Us he de confessar que el fet que estigues
ambientada a l'edat mitjana em tirava una mica enrere, que dic una mica? Em
tirava molt enrere. Sempre he sigut anti edat mitjana, no sé se'm feia molt
carregós els vestits, el corsé, les guerres.. ja sabeu... no és massa del meu
estil. Per això quan vaig veure la portada i la sinopsis del llibre la meva reacció
va ser:
Però Recordeu sempre aquestes paraules perquè
són MOLT CERTES :
NO JUTGIS UN LLIBRE PER LA SEVA PORTADA!
M'alegro tantíssim d'haver decidit donar-li
una oportunitat ! :) Sinó m'hauria perdut un llibre tan preciós, bonic,
romàntic... tant enfi... sense paraules. Una història d'amor eterna. PELL DE
GALLINA EN ALGUNS MOMENTS :$
A PARTIR D'ARA POTS TROBAR ALGUN SPOILER:
Els personatges... a veure... que dir...?
La Viana.. al principi no m'agradava massa..
la trobava molt dèbil, que depenia molt de la Dorotea.. massa típica però en el
moment que va matar el seu "suposat marit" vaig canviar
totalment la meva opinió sobre ella. Com més s’enfortia amb en Llop més
positiva era la meva opinió. I que es tallés els cabells va ser el pas
definitiu. La Viana va fer un canvi espectacular va passar a ser la noia dèbil
i poca cosa a ser tant forta com per aventurar-se
a entrar al Gran Bosc. Només per aquest
canvi.. ja M'ENCANTA :)
L'Uri... aix.. es el que més m'agrada de tot el llibre. És un personatge diferent.. no és el típic noi dels llibres :) però el fet de que sigués un arbre va ser massa per a mi per alguns moments... Tot i que ja ho suposava em vaig quedar ( No pot ser!) Enfi que el llibre no seria el mateix sense l'Uri. Podries trobar un altre Llop, una altra Viana, però no un altre Uri.
El Llop.. M'ha agradat molt aquest personatge..
però li he trobat un no-sé-què amb l'Alsan ( Memorias de Idhún) quan llegia les
sevs accions el veia a ell, Alexander o Alsan com més us agradi. Són
imaginacions meves o si que hi tenen un aire?
I vull comentar l'Oki.. MARE MEVA ES IMMORTAL!
Crec que el fet de que l'Oki sigui immortal fa que tot quedi encaixi al final.
Es la peça que ho enganxa tot.
I el final... EL FINAL!! Tant maco... però
tant.. vaig acabar rient i plorant a la vegada...
Us deixo aquí unes cites del llibre de les
meves frases o moments favorits.. pell de gallina a molts d'ells.
CITA 3 ( pg 137)
La nova Vana havia nascut i
crescut a l'ombra de la invasió bàrbara i de tot el que n'havia sorgit.
.
I això significa, Viana, que
Nòrtia serà alliberada.
CITA 5 ( pg 470)
Jo no puc estar amb tu
sempre- va dir-. No d'aquesta manera. Però et prometo que t'estimaré
sempre...sempre. Sempre.
CITA 6 ( pg 472)
Mai no t'oblidaré. Mai no t’abandonaré.
CITA 7 ( pg 477)
I gràcies a la veu de l'Oki,
l'Uri i la Viana van renéixer altra vegada, en la imaginació dels seus oïdors,
per tornar a viure la seva història d'amor sense fronteres.
ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN
L'Uri... aix.. es el que més m'agrada de tot el llibre. És un personatge diferent.. no és el típic noi dels llibres :) però el fet de que sigués un arbre va ser massa per a mi per alguns moments... Tot i que ja ho suposava em vaig quedar ( No pot ser!) Enfi que el llibre no seria el mateix sense l'Uri. Podries trobar un altre Llop, una altra Viana, però no un altre Uri.
NEVER TRUST A DUCK!
