DELIRIUM
Hey dreamers ! Avui tenim una ressenya que ha guanyat amb MOLTA diferènciaa!!! Avui tenim DELIRIUM! Una primera part perfecta d'una saga CASI perfecta. Et farà veure la importància de la deliria nerviosa a les nostres vides. ESTIMA i DEIXA ESTIMAR <3
Si construissim la societat Perfecta, seria perfecta de veritat? És l'amor el que fa que una societat es descontroli? Es l'amor la causa de tot? És una malaltia o un sentiment?
Si construissim la societat Perfecta, seria perfecta de veritat? És l'amor el que fa que una societat es descontroli? Es l'amor la causa de tot? És una malaltia o un sentiment?
FITXA TÈCNICA
Títol: Delirium
· Autor: Lauren Oliver
· Idioma: Català
· Persona: Primera
Ssaga: Delirium
Pàgines: 411
SINOPSIS:
SEGLE XXII
L'Amor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen de tots els mals de la humanitat.
A LA LENA
li falten 95 dies per a la cura,una operació obligatòria per extirpar el rastre de la Malaltia i entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té el camí marcat.
EL COMPTE ENRERE
avança inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex , un membre de la resistència.
La Lena haurà de prendre la decisió més dificil de tota la seva vida.
COM VAIG COMENÇAR?
He de dir-vos la veritat... Abans d'aquest llibre vaig llegir la saga "Juntos" que és pràcticament igual ( en versió una mica més cutre penso) i vaig cometre el GRANDISSIM ERROR de llegir-lo just desprès! Doncs, RESULTAT! Sis llibres seguits del mateix tema i diferent protagonista és mooooolt pesat!
El cas, que com molts ja sabeu aquest llibre em va encantar , però si que la saga se'm va fer una mica pesada, ja sabeu..
Deixant de banda això é sun d'aquells llibre que dius:
- Buahhh! Odio que m'encanti tant!
És una història verdaderament bonica sobre la força de l'amor. Que tot i que no sempre va ser gaire " lleuger" de llegir no me'n penedeixo GENS!
Ja el tenia a la meva llista sabeu? Però era d'aquells que els mires a la llibreria i dius.... ja el compraré a la pròxima... I així fins que no reacciones!
Recomano llegir-lo , ja que ÉS un gran llibre, deixant de banda el final del llibre i el final de la saga.
El cas, que com molts ja sabeu aquest llibre em va encantar , però si que la saga se'm va fer una mica pesada, ja sabeu..
Deixant de banda això é sun d'aquells llibre que dius:
- Buahhh! Odio que m'encanti tant!
És una història verdaderament bonica sobre la força de l'amor. Que tot i que no sempre va ser gaire " lleuger" de llegir no me'n penedeixo GENS!
Ja el tenia a la meva llista sabeu? Però era d'aquells que els mires a la llibreria i dius.... ja el compraré a la pròxima... I així fins que no reacciones!
Recomano llegir-lo , ja que ÉS un gran llibre, deixant de banda el final del llibre i el final de la saga.
FRASES QUE TENEN MOLT A DIR
" – He dit que prefereixo l'oceà quan és gris. O no ben bé gris. Més aviat d'un color pàlid, intermedi. Em fa pensar que alguna cosa bona està a punt de succeir.
-------------------------------------------------------------------------
La pregunta va ser: " Voldràs que ens veiem demà?"
I la resposta va ser: "Si"
I la resposta va ser: "Si"
-------------------------------------------------------------------------
" Intento dormir , però sento un dolor penetrant i angoixant que m'oprimeix el pit, i sento un enyor i un desig de l'Àlex tan intensos que és com si una navalla m'esquincés les entranyes, em travessés els òrgans, un per un, desstrossant-me; i l'únic que puc pensar és: això em matarà, em matarà, em matarà.. I TANT ME FA.
-------------------------------------------------------------------------
-M'agrades de debó, Lena. Em creus ara?
- Sí.
- Et puc acompanyar a casa?
- Sí.
- Et puc veure demà?
- Sí,sí,sí...
- Sí.
- Et puc acompanyar a casa?
- Sí.
- Et puc veure demà?
- Sí,sí,sí...
-------------------------------------------------------------------------
" M'aclapara una profunda tristesa per tot allò que es va perdre, i sento ràbia contra aquells que s'ho van endur. La meva gent, o, si més no, la meva antiga gent. Ara ja no sé qui sóc, ni a on pertanyo.
Bé, això no ´s del tot cert. L'Àlex. Sé que pertanyo a l'Àlex.
Bé, això no ´s del tot cert. L'Àlex. Sé que pertanyo a l'Àlex.
-------------------------------------------------------------------------
- Ho dic de debó- S'aparta els cabells de la cara, mirant-me, fixament-. Jo estava equivocada, saps. Recordes el que et vaig dir al començament de l'estiu? Pensava que tenies por. Pensava que eres massa poruga per córrer cap risc- El somriure trist li torna als llavis-. I en realitat has resultat ser més valenta que jo.
-------------------------------------------------------------------------
“L'amor, la més mortal de totes les coses mortals: et mata tant quan el tens com quan no el tens.
Però no és ben bé així.
El qui condemna i el condemnat. El botxí; l'acer; l'indult de darrera hora; la respiració entrallada, el cel blau ple de núvols i el gràcies, gràcies, Déu meu.
L'amor: et matarà i et salvarà alhora.
Però no és ben bé així.
El qui condemna i el condemnat. El botxí; l'acer; l'indult de darrera hora; la respiració entrallada, el cel blau ple de núvols i el gràcies, gràcies, Déu meu.
L'amor: et matarà i et salvarà alhora.
-------------------------------------------------------------------------
OPINIÓ PERSONAL
Aquest llibre és GRAN. GRAN.
GRAN
Per què tot i que hi ha molts llibre amb el tema, amor... aquest l'ha captat completament. M'ha fet reflexionar sobre el fet d'estimar i de ser estimat. L'amor...
UN LLIBRE QUE VA COMPLIR TOT EL QUE ESPERAVA I MÉS. Una trama molt ben pensada, de fet crec que està tot cuadrat, la malaltia, la cura, vamos que hi va haver un moment que estava tant a dins del llibre que em vaig arribar a questionar a veure si l'amor era una malaltia o no... pensava .. però tenen raó.. els símtomes són els mateixos... ( si, els he viscut i per desgràcia al llibre no esmenta que l'amor tambè pot marxar sol ) bufff... a mi m'ha fet pensar MOLT, MOLT! I a part em vaig enamorar bojament de l'Àlex... ( ja parlarem del final ja)
Que més? Ah si.
Delirium és un llibre dens, molt dens. Que vull dir amb això? Que vigileu, si no l'heu llegit i esteu pensant fer-ho. Busqueu una temporada en que no aneu gaire atabalats, i que evidentment no acabeu de llegir una saga d'aquelles "grans" tipus Memories d'Idhún.
El que ve a dir és que és un llibre complicat ( ja m'enteneu) i lent de llegir perquè els diàlegs no abunden.
A PARTIR D'AQUEST PUNT, SI NO HAS LLEGIT
DELIRIUM PARA! LA RESSENYA HA ACABAT PER A
TU!
En
fi, ANEM A PARLAR .... DEL FINAL! QUE *** és això!!!??? ( suposarem que no he
llegit els altres) Com ha pogut? **** és que em fot molta ràbia perquè ho fan gairebé
tots els autors!! Fa falta que matin als personatges? Cal? Que nosaltres ho
passem fatal !
Estimats
autors,
Estic
cansada de perdre gent, controleu-vos, algun dia agafaré una depressió impressionant.
A veure que hi feu al respecte llavors.
amb
amor,
Clara
Tant pillada d'ell que
estava... va ser com si em clavessin un punyal... Ella ho deixa tot, per ell...
i al final acaba així.... NO!!!!
Deixant de banda el tema
final... Uhhhjj! Es que em posa negre! Si si! Ja se que amb això és com Romeu i
Julieta , que és trist però bonic a la vegada... Però a mi em va fer mal
val? O sigui que per favor si us preocupéssiu per la salut mental
dels vostres lectors no mataríeu als personatges com que es pinta les
ungles!
Estic aquí descarregant la
ràbia acumulada amb la Cassandra, la Veronica, el Rick.... i tants altres... (
Sobretot les dues primeres. US ODIO <3!)
BÉ...
QUE M'EMOCIONO.... ANEM AL GRA
I
ara... personatges <3
- LENA: A veure... al
principi li tenia ràbia... tenia por de la vida... por d'estimar... només
volia ser el que s'esperava d'ella. Res més. I a mi, això em posava NEGRA!
Però EL CANVI QUE VA FER AL CONEIXER L'ÀLEX... les ganes de viure..
d'estimar i de ser estimada. D'emmalaltir de deliria nerviosa.. En resum..
que vaig començar odiant al personatge ( menys pel fet de que feia
Atletisme com jo <3 jejej) i al final em va acabar encantant!
- ÀLEX:
M'encanta! La clau de
tot! El canvi de la Lena. El seu caràcter, tot ... ell.. es PERFECTE!!!
Oixxx es taan asdfghjk<3 Perdoneu, ara semblo boja... jejej En tot cas,
no es mereixia el que va passar al final! Sabeu que sempre que corro penso
en ell? :) Intento transmetre l'alegria que li va transmetre la Lena el
primer cop que la va veure, aquell dia que va cridar -Halanaa!!. Corro per
ell, amb alegria, passió i sentiment.
