ESECIAL H A L L O W E E N

Encara que jo celebro la Cstanyada, la majoria dels llibres que tan m'han agradat són d'USA. On on ja sabeu, és tant típica aquesta cel·lebració. Així que avui us porto un Book tag ( sense col·laboració ) especial de Halloween!

Buff... evidentment un dia normal hagués dit Harry Potter, però per variar una mica, avui escolliré en Magnus Bane.  Un bruixot que senzillament ha significat molt per a  mi, per a tots els Shadowhunters. Bàsicament l'adoro. L'adoro per ser diferent i savi. L'adoro pr la seva manera de feri sobretot per ser un punt clau als llibres de la Cassandra. 

Angel, a poder escollir caigut. M'atrauen molt, són com el punt dolent de la bondat. Realment adoro els àngels caiguts :)  Si, jeje estic pensant en en Patch ( qui no ho faria...) Els dimonis, en canvi, mai m'han fet gràcia.  I encara que els vampirs m'encanten, em decanto pels homes llop. Aquell punt animal, salvatge, ferotge realment m'encanta. Els vampirs ( tot i que en sóc molt fan) sempre m'han semblat massa freds.

- Hola Nassos! 

James Dashner

No és la frase, és el context, la situació i la persona. Nomès els que han acabat la triología de The Maze Runner l'entendràn.

No m'agrada gens passar por, que no en llegeixo mai. Això si, hi ha un escriptor en concret, que m'ha ESGARRIFAT completament amb totes les seves obres. Però ni ha una que destaca per sobre les altres, una que em va fer passar molta, molta por. Estic parlant de El Príncep de la Boira de'n Carlos Ruiz Zafón.

ALERTA! SPOILER!

Buff, suposo que m'agradaria tenir el màxim d'essers paranormals possibles. Un de cada espècie. Jace ( Nefilim ) Remus Lupin ( Home Llop) Lisa Dragomir ( Vampira ) Magnus Bane ( bruixot), Patch Cipriano ( Àngel caigut) Daemon ( Alienígena ), Meghan ( Fada ), Frenis ( Elf), Jack ( Drac) Victòria (Unicorn), Kirtash (Shrek) i en Leo ( Semidéu)

ALERTA! SPOILER!

 Buff...la típca resposta seria l'Edward Cullen, però evidentment no és la meva. Definitivament em quedo amb en Simon. El vampir que mai ho va voler ser.  És un personatge molt complex i interessant. I encara que acabi d'aquella manera tan imprevisible,  sempre serà recordat com el vampir. 

I VOSALTRES QUE EN PENSEU?

R E S P I R A.   V I U.  L L E G E I X.

Gràcies, Harry. M A G I C M O N D A Y S

Heey Dreamers! Avui al màgic Mondays us porto un homenatge a un personatge que ha significat molt per a mi, per tots vosaltres... Evidentment estem parlant del noi que va sobreviure, en HARRY POTTER.  

Dreamers que porteu temps amb mi, recordeu la carta de la ressenya de la pedra filosofal? Aquella que vaig escriure  agraint-li al personatge tot el que va fer per mi? Doncs crec que és el moment de recordar-la:

Estimat Harry,  

Per tothom vas ser el nen que va sobreviure, i què vas ser per mi? Per mi ho vas ser Tot. TOT. Vaig viure amb tu, vaig estimar amb tu, vaig morir amb tu, de fet, jo mateixa era tu. 

Et dec la meva felicitat i la meva infantesa. No tinc manera de tronar-te el que has fet per mi.   Vas ser el meu amic quan em donaven l'espatlla , em vas permetre entrar a la teva vida, conèixer els teus secrets.... I sí, t'he de confessar que mentre escric això estic plorant en silenci ( sí, de veritat) I no, no són llàgrimes d'alegria. Són llàgrimes de tristesa i agraïment. Ploro pel que m'has donat, Felicitat companyia.. però també ploro perquè t'estic perdent. Ja t'he començat a perdre. Com més gran em faig més lluny estàs de mi. Ja no et trobo quan et busco, ara trobo a altres personatges ( Tobias, Tris, Thomas, Katniss...). I això m'entristeix, perquè no és just. Tu m'ho has donat tot però sense voler jo et vaig oblidant. Vaig passant pàgina.

Vam passar junts part de la meva infància, vaig creure en tu i en la màgia durant quatre anys. Demanant cada any pel meu aniversari veure't, ni que fos un cop. Però ningú em va dir que arribaria aquest moment, un moment en que t'he de dir adéu. Que gràcies pels anys passats. Que no t'oblidaré. Però no puc. No puc deixar-te marxar. com A MÍNIM NO DEL TOT. La intenció d'aquesta carta era dir-te el que signifiques per mi però acabarà sent una carta de comiat. M’estic fent gran Harry,i t’estic oblidant .Desprès de ser la teva seguidora més fidel, de tenir xapes, motxilles, pòsters, bolis, estoigs, tasses, fins i tot la teva vareta edició limitada... Encara guardo tot això com el meu tresor més preuat.Però ja no són objectes que admiro cada dia, objectes que em fascinen... han passat a ser records, del que vas ser, del que sempre has estat... Records i prou. 

Sé que hi ha milions de persones que necessiten la teva màgia, el teu amor. I per això et deixo marxar.  Marxa, marxa i busca nens i nenes, adolescents, adults o gent gran i ensenya'ls tot el que m'has ensenyat; a estimar, a creure, a imaginar, a tenir esperança... Il·luminal's. Perquè un món sense tu,creu-me, no és pot anomenar món. 

  A casa meva per exemple, hi ha la meva germaneta de deu anys que ja va pel calze de foc. Dóna-li tot el que em vas donar, dóna-li alguna cosa per recordar i ella mai t’oblidarà. Acompanya a la meva germaneta com em vas acompanyar a mi, els meus llibres ara són seus, ella et necessita més que jo. 

Encara que ara ja no pensi sempre en tu, al meu cor hi tens un espai que ningú et traurà. Mai, mai, mai pensis que et substituiré. 

Gràcies i fins sempre,
Clar's4.

Molts de voslatres entendreu la carta, molts de vosaltres la ignorareu però espero de veritat que pugueu captar com d'important ha estat per mi.


I VOSALTRES? QUÈ EN PENSEU?








A L W A Y S.   A L B U S  S E V E R U S  P O T T E R

QUATRE

RESSENYA EN FORMAT ESPECIAL, JA QUE ÉS UN LLIBRE ESPECIAL

.............................................................................

   

Hey dreamers ! Avui us porto un llibre que ens aijudarà a entendre moltes coses, a ampliar el nostre horitzó Divergent i sobretot a RECORDAR aquella saga que a tots ens ha fet somiar *-*

  Títol: Quatre

· Autora: Veronica Roth

· Saga: Divergent ( spin-off )

· Idioma: Castella

· Persona: Primera 

· Pàgines: 256

UNA DECISIÓ 

UNA DECISIÓ

EL RESCATARÀ DEL SEU PASSAT

UNA DECISIÓ 

MARCARÀ EL SEU FUTUR

UNA DECISIÓ 

DESVETLLARÀ EL PERILL

UNA DECISIÓ 

EL TRANSFORMARÀ... PER SEMPRE

UNA DECISIÓ

L'ALLIBERARÀ

.............................................

"La habilitat de pensar no és exclusiva d'Erudicció."

....................................................

" Ja no sóc en Tobias Eaton. Mai més. Sóc intrèpid."

............................................

"Com és possible viure la mateixa història dues vegades, des de diferents prespectives?"

....................................

"Així la recordaràn, no per les esves robes grises, sinó pel seu primer acte de valentia, o de bojeria. A vegades les dues coses són la mateixa."

.............................................

El llibre està dividit en quatre capítols, dels quals vaig a comentar cada un per separat. 

Gairebé m'atreviria a dir, que és el que em va agradar més. Vam poder reviure aquell moment de nervis, d'emoció de tristesa i maduresa. El moment de l'elecció. Però aquesta vegada des del punt de vista d'un nen. Un nen que nomès pensa en fugir, és igual a on,  sempre que estigui ben lluny del seu dolor. 

Escollint intrepidesa és el primer pas que fa en Tobias per preparar-se per, no fugir mai més. Amb aquest capítol entenem una mica més el Tobias tant imperfecte i humà que vam veure a Allegiant. Podem entendre les raons del seu descontrol i patiment. Simplement, la Veronica ens ha obert una petita porta als seus pensaments.

Aquest capítol, tampoc és queda curt. Ja que podem veure un procés d'iniciació que, no és exactament el que vam veure a divergent. Un capítol on coneixarem mé a fons la Shauna, en Zeke  i l'Eric.

Sincerament, aquest capítol és vital per entendre la relació del Tobias amb els seus amics. On veiem, que potser . en el fons, en Tobias i la Tris són iguals. Inadaptats. Refugiats. Han escapat de la seva vida, ell per por, ella per inadaptació. Em va encantar veure com el Quatre, passa per les proves. Dona molta satisfacció, perquè no sé vosaltres però quan els feien passar tot alló als iniciats de la generació de la Tris jo em moria de ganes de veure si ells havien estat tan valents com deien... 

Aquest capítol, que voleu que us digui... ens rebel·la tambè moltes coses... I sinceramente m va fer canviar una mica l'opició que tenia d'en quatre... I em va desagradar que li amagués informació a la Tris...
 Sincerament? El capítol ens ajuda a entendre com funciona la facció d'Intrepidesa, a veure els seu errors i la classe de gent que en forma part ( ejehm ejem Eric).Em va decepcionar que fos la rimera vegada que llegís aquesta informació. Això em fa plantejar-me el Quatre que conec... Què més ens has amagat?

Aquest capítol, tampoc és queda curt. Per fi veiem la TRIS! Per primera i última vegada.. ( ja ho entendreu) Realment ADORO aquest capítol. Revivim des del punt de vista de'n Tobias. Revivim els inicis. Uns inicis on tornem a trobar el Tobias de Diverent, aquell que ens va enamorar... I que voleu que us digui, per mi, ha estat una manera meravellosa de posar punt i final a aquesta merevellosa saga. Recordant el que va ser, i el que mai deixarà de ser. ÉREM, SOM I SEREM DIVERGENTS.

El millor? Viure i entendre el punt de vista de'n quatre ( i saber més del seu passat i la seva història)

El pitjor? El fet de que ens AMAGUI coses...

                        
( NOTA FINAL DEL LLIBRE)

NEVER TRUST A DUCK!

NOTA FINAL DE LA SAGA

                        

I a voslatres? Què us ha semblat?

R E S P I R A.  V I U .  L L E G E I X

PROPER DIVENDRES: ESPECIAL HALLOWEEN