PRODIGY- M A R I E L U

Heey dreamers! Com veieu hi va haver un error amb el gadget de l'enquesta, encara que crec recordar que va guanyar aquesta meravellosa continuació de Legend *-*

Títol: Prodigy
Autor(a): Marie Lu
Idioma: Català ( Disponible en Català, Castellà, Anglès...)
Llibres relacionats: Legend, Champion, Divergent, Els jocs de la fam, The maze runner...
Pàgines: 406 
Persona: Primera
Editorial: Cruïlla ( Gràcies per l'exemplar)
Categoria: Distopia 
Format: paper
Saga: Legend ( Legend, Prodigy, Champion )

LA JUNE ESTÀ FORA DE LA LLEI.
LA NENA PRODIGI DE LA REPÚBLICA
HA GIRAT L'ESQUENA A TOT ALLÒ EN QUE CREIA.  

PER PRIMERA VEGADA, EN DAY,
EL LLOP SOLITARI,
PENSA UNIR-SE A UN GRUP ORGAITZAT:
ELS PATRIOTES.

PERÒ SÓN LA REPÚBLICA I ELS PATRIOTES TAL COM SEMBLEN? EL JOC D'EN DAY I LA JUNE S'HA TORNAT MÉS ARRISCAT. A LES SEVES MANS HI HA QÜESTIONS DE VIDA O MORT. AIXÒ, ELS UNIRÀ MÉS... O ELS SEPARARÀ PER SEMPRE?  

Les segones parts acostumen a ser les pitjors, però Prodigy és una de les excepcions! Aquest llibre em va agradar moltíssim, fins i tot més que el primer!

He is beauty, inside and out.
He is the silver lining in a world of darkness.
He is my light.”

El llibre continua amb el mateix estil que l'anterior; capítols alternats entre en Day i la June,  molta acció i per tant molt senzill i ràpid de llegir. I com a Legend, el fet de l'alternança és una de les coses que més m'ha agradat ja que crec que si haguessin escrit la trilogia amb només en Day , per exemple, com a únic protagonista ens haguéssim perdut al meravellós personatge de la June! 

“Mira, de vegades em pregunto com serien les coses si, simplement... t'hagués conegut un bon dia i llestos. Com la gent normal, saps? Si t'hagués vist pel carrer un matí assolellat i hagués pensat: "Mira quina noia tan maca" i t'hagués aturat, t'hagués fet dos petons i t'hagués dit: "Hola sóc en Daniel".” 

Tant els personatges com la seva història m'han meravellat per segona vegada.Aquests llibres simplement t'atrapen.. Creieu-me, que una vegada començes... no pots pas parar.  

He d'acceptar que per un moment vaig tenir por que la June s'enamorés del nou Elector ( que per cert, m'ha semblat un personatge fantàstic! Encara que massa somiador penso jo) Però només em va caldre un capítol per veure que l'amor d'aquell parell és màgic i irrompible ( o això creia). El que em va sorprendre molt va ser el curs que van agafar les coses, és a dir, jo pensava que en Day és tornaria un patriota radical o alguna cosa així, i bé ja m'esperava que la June seria reclamada per La República. Però el que em va sorprendre més va ser que ni un ni l'altre es va radicalitzar amb les seves creences, no els importava la política en realitat. Ells, només volien sobreviure i clar trobar el germà d'en Day. Ah! I durant el capítol del retrobament vaig plorar com una magdalena!  

“Love is illogical, love had consequences--I did this to myself, and I should be able to take it.” 

Val. Per molt que hagi superat les meves expectatives he d'admetre que el final em va xocar moltíssim! De veritat que calia? Si a Legend em queixava de com de previsible era l'autora, que li diguessin a en Day que s'estava morint va ser un cop baixíssim! Per un moment vaig pensar que diria que en tenia càncer i vaig pensar "Si home, no sabeu ser més originals?" Vinga home! I encara a sobre ell deixa la June sense donar explicacions! Em va deixar un gust agredolç a la boca...

Si em queixava de que Legend era prevsible a Prodigy la trama fa uns girs tan sorprenents com increïbles! Clarament supera el seu brillantísim llibre anterior, sí, estem parlant de material de primera dreamers!