Et donaré el sol

Heey dreamers! Avui deixarem la ressenya guanyadora per la setmana vinent ja que ( sí, una altra vegada) hi ha un llibre que acabo de llegir, i que m'ha robat el cor. Parlo de Et donaré el sol, el llibre més estrany i estrabòtic que he llegit mai.. però m'ha deixat completament trastocada *-*

Títol: Et donaré el sol
Autor(a): Jandy Nelson
Idioma: Català ( Disponible en Català, Castellà, Anglès...)
Llibres relacionats: ( Massa original per tenir llibres similars )
Pàgines: 387 
Persona: Primera
Editorial: Fanbooks ( Gràcies per l'exemplar)
Categoria: Realista 
Format: paper

La Jude i el seu germà bessó Noah estaven molt units. Als tretze anys, en Noah era un noi solitari que dibuixava sense parar, mentre que la Jude era una noia atrevida que es pintava els llavis de vermell i parlava per tots dos. 

Ara, tres anys després, amb prou feines es dirigeixen la paraula. Alguna cosa els ha destrossat... Tots dos ens expliquen la seva mitja versió de la història. Però si poguessin retrobar el camí que els tornés a unir tindrien la oportunitat de refer el seu món.  

Et donaré el sol és una novel·la molt diferent ( però molt). M'ha fet riure, m'ha fet plorar ,m'ha fet replanejar-me moltes coses i m'ha fet veure com d'afortunada sóc de tenir una familia com la meva.

De pressa, pensa un desig. Agafa una ( segona o tercera o quarta ) oportunitat. Refés el món.

En Noah i la Jude són bessons. Ell és gai , està sempre apartat del món i no para de dibuixar. És molt bo i té l'esperança d'entrar a estudiar a una escola d'art. La Jude és molt atrevida, es llança dels penya-segats més alts del seu poble, fa surf, va vestida amb roba molt curta i provocativa, porta els llavis vermells i ha estat amb masses nois... Ara però, dos anys després en Noah ja no dibuixa, s'ha apuntat a atletisme , té molts amics i ha deixat completament de ser ell mateix. I la Jude, obsessionada amb la bíblia de la seva avia ja no s'arregla, vesteix roba que no l’afavoreix, ja no té amics, només viu amargada pel suposat fantasma de la seva mare i estudia a l'escola d'art on en Noah volia desesperadament entrar. Què els ha passat!? 

Somiem amb les mans. Això és el que fem els artistes. ( Noah )

Aquest llibre té una distribució increïble! Els capítols estan repartits, uns en Noah i altres la Jude. En Noah explica el seu punt de vista de la història començant per "fa dos anys" és a dir pel principi ; quan ell encara dibuixava, no tenia amics.. I la Jude en canvi, explica la història del present, ara, dos anys després... I finalment hi ha un punt on les dues històries es troben. 

He d'avisar que el llibre és molt estrany al principi. De fet, jo vaig estar a punt de deixar-lo perquè pensava que els personatges no estaven bé del cap ( Entre una que veu fantasmes i l'altre que també té coses... doncs és comprensible) . Però no ho vaig fer! Perquè en el fons aquella relació de germans em cridava moltíssim així que vaig "oblidar" una mica les primeres pàgines i vaig disfrutar al màxim de la història! Us aviso: Si voleu llegir-vos el llibre, trobareu que és el més estrany que heu llegit mai, però pel que més vulgueu, no el deixeu a mitges! No només per l'espectacular final sinó  pel gran amor que acabes agafant envers als personatges. 

El sol, les estrelles, tot... Ho vaig donar tot per tu ( Jude )

I el final*-* El final em va fer plorar com mai, d'alegria, d'emoció.  Se'm va posar la pell de gallina... i és que no hi ha final millor! 

Et donaré el sol és el llibre més extrany i meravellós que he llegit mai. Una història d'amor entre germans increïble. Amb una trama molt original i certs aspectes ehh.. peculiars.