Eleanor & Park

Heey dreamers! Avui no tocaria aquesta ressenya, però és que necesito ressenyar aquest llibre. Necessito passar pàgina. Vull intentar esborrar la marca permanent que 

 m'ha deixat. Sí, ja sé que no podré oblidar-los... Perquè  l'Eleanor i en Park han deixat el meu món capgirat. 

Autor:  Rainbow Rowell

Saga: -

Idioma: Castellà (NO disponible en català)

Persona: Tercera

Pàgines: 347

Editorial: Alfaguara

Eleanor es la nueva chica en la ciudad, y nunca se ha sentido más sola. Con toda su ropa que no combina, loco cabello rojo y caótica vida familiar, no podría destacar más incluso si lo intentara. Entonces se sienta en el autobús al lado de Park. Silencioso, cuidadoso, y, a los ojos de Eleanor, imposiblemente genial, Park ha descubierto que pasar bajo el radar es la mejor forma de salir adelante.
Lentamente, de manera constante, a través de conversaciones nocturnas y una pila de casettes mezclados cada vez más grande, Eleanor y Park se enamoran. Se enamoran de la forma en que lo haces la primera vez, cuando tienes 16, y tienes nada y todo que perder...
Establecida en el transcurso de un año escolar en 1986, Eleanor y Park es divertida, triste, impactante y verdadera; un exquisito viaje a la nostalgia para cualquiera que jamas haya olvidado a su primer amor.

"Sostener la mano de Eleanor era como sujetar una mariposa. O un latido. Como tener en la mano algo completo y vivo."

"Eleanor was right. She never looked nice. Sohe looked like art, and art wasn't supposed to look nice. It was supposed to make you feel something ."

"- Puedes ser Han Solo- dijo el besándole el cuello-, porque yo seré Boba Fett. Cruzaré el cielo por ti." 

" Una cree que si abraza a alguien con todas sus fuerzas, lo tendrá más cerca. Una cree que se puede abrazar a alguien con tanta fuerza como para seguir sintiendo su presencia, grabada en ti, cuando te separas. "

No tinc paraules per expressar fins a quin punt m'ha marcat "Eleanor & Park. Simplement s'ha quedat dins meu,. Mai, mai oblidaré la seva història. 

L'Eleanor no és la típica noia dels llibres; és grassoneta, amb uns cabells impossibles i pel-rojos, massa pigada, molt pàl·lida, i amb una vestimenta que... bé, no li afavoreix gaire. Ve d'una família destrossada (  el seu "padrastre" maltracta la seva mare i ella i els seus quatre germans viuen amb la por al cos ) En Park, tampoc és el típic noi dels llibres; No és tant alt com hauria de ser, és mig coreà i últimament s'ha acostumat a pintar-se els ulls. Ve d'una família molt unida tot i que té un pare que prefereix el seu germà petit abans que ell. Viu al barri des de sempre i tot i que no és el típic "noi popular" tothom el respecta i ningú és posa amb ell.  La seva història és un misteri... que realment val la pena descobrir. 

És un llibre que t'enganxa. En el moment que llegeixes les primeres pàgines et converteixes en un addicte. Ara mateix tinc tantes emocions dins meu que no puc expressar-me gaire bé. El més bonic d'aquesta història és que passa lentament, s'enamoren lentament, com si el món deixés de girar, com si res més importés... Ells s'enamoren amb tota la calma del món, sense pressa.  I el lector difruta cada instant d'aquest amor tant lent i verdaders

Al principi l'Eleanor no m'agradava massa però a mida que la vaig anar descobrint més em va acabar encantant el personatge, encara que no tant com en Park ( m'agrada massa ) Amb aquest llibre he odiat, he odiat com feia temps que no odiava un personatge, he rigut, he cridat, he ballat, puff.. he difrutat cada paraula ! Però també he plorat... El final em va trencar el cor en mil bocins...  Calia? Calia!? No l'entenc aquest final, no li trobo cap sentit! Em falta alguna cosa,  SPOILER em falta un final feliç :( 

I ara anem al tema "Romeu i Julieta", sento dir, que no comparteixo la opinió de l'Eleanor. Jo sí que crec en l'amor, crec en l'esperança, en els somnis... I crec que justament la seva història ( la d'ella i en Park ) és tant o més bonica que el clàssic.  Si tothom pensés com l'Eleanor no existirien tots aquests llibres, aquestes pel·lícules que ens han fet sospirar... La seva pròpia història no existiria...

En definitiva...

Eleanor and Park és un llibre que TOT lector ha de llegir. No és la típica història amb els típics personatges. És un llibre autèntic,  de veritat . I això fa que  és converteixi en la història d'amor més bonica i trista a la vegada que he llegit fins ara. 

El millor? TOT

El pitjor?  El final :(

                 

                                                            NEVER TRUST A DUCK!