L'HEROI PERDUT ( els herois de l'olimp)

 Heey dreamers! Avui us porto un llibre que M'ENCANTA. Un llibre de mites, déus i deeses, grecs,romans i molta, molta mitologia. Un llibre que us farà tant riure com emocionar-vos. Simplement Perfecte.

  Títol: L'heroi perdut

· Autor: Rick Riordan

· Saga: Els herois de l'olimp

· Idioma: Català

· Persona: tercera

· Pàgines: 490

 CATEGORIA: FANTÀSTIC

En Jason té un problema: no recorda de res. De cop s'ha despertat en un autobús escolar ple de nois i noies que van d'excursió. Pel que sembla, la seva nòvia es diu Piper i el seu millor amic, Leo. Però com ha arribat fins aquí, en Jason? I on és "aquí", exactament? En Jason no sap res de res, només que les coses no van bé. La Piper té un secret. El seu pare, un actor famós, fa tres dies que ha desaparegut, i ella està segura que es troba en perill perquè el veu en somnis; bé, més aviat en un malson terrible que ella no és capaç d'entendre. Com tampoc és capaç d'entendre per què de cop el seu nòvio no la reconeix! Després d'una sobtada tempesta apareixen unes criatures estranyes que s'emporten els tres amics a un lloc anomenat Campament Mestís. En Leo té una obsessió amb les eines. Quan veu que la seva habitació del campament està plena d'eines elèctriques i peces mecàniques, se sent com a casa. Però és molt estrany, tot plegat; tothom parla d'una maledicció i de la desaparició d'alguns campistes. I el més estrany és que la gent d'aquell lloc insisteix que cada un d'ells està relacionat amb un déu. Això pot tenir a veure amb l'amnèsia d'en Jason? O amb el fet que en Leo segueixi veient fantasmes?

ADORO la saga de Percy Jackson i quan vaig saber que continuava.. que no era el final... em va faltar temps per còrrer a buscar-lo! I amb aquesta saga nomes afirmo el que hi ha sabia. No hi ha escriptor més gran que en Rick Riordan.

"Set mestissos respondràn a la crida. Sota la tempesta, el món ha de caure...

Rachel

"- No vull semblar extrany.

- Jo tinc poders que em permeten llançar llampecs i controlar el vent- li va recordar en Jason- La Piper pot tornar-se molt bonica i convèncer a la gent perquè li donin un BMW. No ets més extrany que nosaltres."

Jason. Leo. Piper

" Era el pallasso de la classe, el bufó de la cort, perquè havia aprés que si explicaves acudits i actuaves com si no tinguéssis por, normalment no et pegaven. Fins i tot els pitjors nois et suportaven, et deixaven voltar al seu costat per divertir-se. A més a més l'humor, és una bona manera d'amagar el dolor. I si no funcionava, sempre hi havia un pla B. Fugir. Una vegada rere l'altre.

Leo 

És un llibre increïble! Bé, increïble com tot el que escriu en Rick. He mencionat ja que ADORO aquest escriptor? Nomès un centenar de vegades oi? 

És molt lleuger i fàcil de llegir. La trama enganxa de tal manera que el llibre s'acaba molt ràpid. I encara que sembli que és la saga "Percy Jackson" és una saga nova i diferent. Amb set protagonistes ( entre ells el Golden trio) i molta, molta, molta acció i intriga. Però si per alguna cosa destaca aquesta saga és per la complexitat que agafa la trama. Em sembla increïble, barrejar les dues mitologies.. sense deixar res desordenat, una obra perfecta. Si llegeixes tant aquesta saga com la inicial , inevitablement acabaràs aprenen-te gran part de la mitología grega i romana. 



 Aquest llibre en concret, pels que tingueu dubtes forma part de la saga que continua a "Percy Jackson" i no, en Percy pràcticament no aparèix en aquest primer llibre. I això a mi, sincerament em feia molt enrrere. Però sabeu? Vaig pensar.. i què hi perdo? Hi ho vaig provar, descobrint així tres meravellosos personatges tant perfectes, irònics i complexos que no podien haver estat creats per ningú més que en Rick. Ni de bon tros són en Percy,( que el veurem a partir del segon llibre e la saga) però tenen la seva essència. 

El que mes em va agradar? Els personatges, tant els nous com els vells. Simplement únics. I la complexitat de la trama. Crec que amb aquest llibre he arribat a entendre , a viure a formar part de la mitologia grega i romana. Era jo, i era allà vivint amb tots aquells semideus. La gran particularitat de'n Rick és que fa que entris completament a la seva obra, no ets un simple lector, un espectador. Ets el protagonista. Vius i sents. 

Recomano que el llegiu perquè és verdaderament increïble. Encara que primer a llegir els de Percy Jackson eh!;)

I anem a pels personatges!

Jason: M'encanta! El fet que no recordés d'on era el feia ser molt, molt misteriós i això sempre m'ha agradat! Vaig estar tot el llibre menjant-me el coco i inventant teories! Encara que prefereixo en Percy com a protagonista ( En Jason es massa perfecte) en Jason és responsable, i molt bon lider i per ser algú que ha perdut la memòria, massa valent.

Piper:M'encanta! ( No tant com l'Anabeth, vaig agafar massa carinyu alg Golden Trio) Però m'ha fet canviar la manera de pensar cap a les filles d'afrodita. Pensava que es preucupaven TOOT el dia de la seva imatge, i veient a la Piper... veig comm d'equivocada estava. és de tot, valenta, desconfiada, enamoradissa.. però us puc assegurar que té coses més importants en que preucupar-se que si va ben guapa.

Leo: Em fa pena, es nota moltissim que tot això del seu sentit de l'humor és una fatxada, una màscara sobre un passat dolorós. I per això l'admiro. Per no deixar que caigui la màscara, i anar-la convertint, cada dia una mica més en una segona pell. Oblidant el passat i visquent el present. És un autèntic exemple de superació. Simplement t'admiro Leo. ( Gràcies pels moments irònics )

El final et deixa amb moltes, moltes, moltes ganes de més! Ganes de més acció i d'un retrobament amb en Percy!

El millor? La complexitat de la trama.

El pitjor? En Percy no surt!

                                                   NEVER TRUST A DUCK!

Com escollir un llibre i NO equivocar-te:

Heey dreamers! En aquest Magic Mondays vull compartir el meu "procediment" si es pot dir així per triar llibres i no equivocar-me.  Els llibres són caríssims i cal estar molt segur que t'agdrdarà abans de deixar-hi tants diners. Aquest és el sistema que faig servir ;) Tot i que un 90% de les vegades encerto el llibre tambè hi ha aquell 10%. Com veureu, són una sèrie de punts que segurament la majoria de vosaltres ja feu, però va bé recordar-los:

Has d'agafar un llibre pel títol, no la portada, el títol. Ja que normalment el títol és un resum d'una paraula del llibre. Si et crida ( encara que nomès sentis curiositat) agafa'l. Ja pots passar al seguent punt. 

No val lllegir-la per sobre, o nomès les primeres paraules. S'ha de llegir atentament. Aquest és el punt més important. Si no t'agrada el que llegeixes, deixa el llibre! Es molt probable que acabis sense llegir-lo si el compres. I si t'agrada.. 

T'has de fer una idea de com escriu, amb la sinopsis pots veure la trama del llibre. Pero i si el compreu i no us agrada com escriu? Massa descriptiu? Volieu que fos en tercera persona i és en primera? Per això jo sempre obro el llibre aleatoriament ( a vegdes vaig a la primera pàgina i prou) i llegeixo un fragment.  

Aquest funciona depèn de la llibreria. Normalment estan ordenats per temàtiques. Per expemple si vols més informació d'un llibre i veus que està al costat de "Harry Potter" ja saps que serà fantàstic. I en canvi, si  veus que està al costat de "No està escrit a les estrelles ja saps que serà realista. 

Sempre va bé estar una mica informat. Si algun amic te'l va recomanar.. si et van dir que no te'l llegissis... O sinó sempre hi ha blocs literaris com Shining like a book on podràs trobar tota la informació que vulguis. 

I VOSALTRES? QUIN MÈTODE UTILITZEU? A VEURE SI ENTRE TOTS AMPLIEM LA LLISTA :)

R E S P I R A.  V I U.  L L E G E I X.

ALLEGIANT

.............................................................................

Hey dreamers ! Avui us porto el final d'una triologia épica, que crec que recordaré/ recordarem tota la vida. Un llibre amb un final.. bé únic i increïblement emotiu. Un llibre que per una banda m'ha destrossat la vida, i per l'altra, m'ha donat esperançes.

  Títol: Allegiant

· Autora: Veronica Roth

· Saga: Divergent

· Idioma: Català( LLEIAL)

· Persona: Primera 

· Pàgines: 442

UNA DECISIÓ 

UNA DECISIÓ

POT SUPOSAR UNA PÈRDUA

UNA DECISIÓ 

ET POT TRANSFORMAR

UNA DECISIÓ 

ET POT DESTRUIR

UNA DECISIÓ

ET DEFINIRÀ

Com veieu, aquesta no és una ressenya normal, perquè no estem parlant de qualsevol llibre. Estem parlant d'Allegiant. Suposo que si esteu llegint això, és perquè heu llegit el llibre i acabat la saga ( a no ser que no m'hagueu fet cas) i entendreu que totes aquestes imatges reflecteixen el que vaig sentir, el que la Veronica em va fer sentir. 

.............................................

"Vaig escollir defensar en el que crec"

....................................................

" Em vaig enamorar d'ell. Però no continuo amb ell per defecte, com si no pugués estar amb ningú més. Continuo amb ell perquè és ell a qui he escollit, cada dia quan em llevo, cada dia que ens barallem o que ens mentim o que ens decebem l'un a l'altre. L'escullo sempre a ell, una vegada i una altra, i ell m'escull a mi.

Tris

............................................

"La Rígida havia saltat la primera. Ni tan sols jo vaig saltar el primer. Tenia uns ulls tan severs, tan insistents... Preciosos.

Tobias

....................................

"Hi ha tantes maneres de ser valents en aquest món... A vegaes ser valent vol dir oferir la vida per alguna cosa, o per algú, molt més gran que tu. A vegades vol dir desfer-se de tot allò que has conegut, o de tothom que t'has estimat, per obtenir un bé comú. Però a vegades no. A vegades ser valent no és res més que serrar les dents amb força quan tens dolor, o fer la feina de cada dia, o seguir el camí lent cap a una vida millor. I aquest és el tipus de valentia que vull tenir jo ara"

.............................................

Buff.. abans que res, haureu vist qe no em refereixo al tercer llibre de la saga Divergent com a "LLEIAL" què és el nom oficial de la traducció. I perquè? Perquè em sembla HORRORÓS! Com poden traduir Allegiant a lleial? Hola? Si han traduït aquest llibre per què no Divergent i Insurgent? Em posa dels nervis, ja que no ho puc relacionar. Quan jo el vaig llegir ( Data de sortida d'EUA) tenia el nom d'"Allegiant" i quan vaig veure la traducció...

Ara si, el llibre. És igual com l'anomenem cada un de nosaltres perquè el llibre no canviarà, seguirà tenint aquell final... Aquell final que em va destrossar tant, que em va "apagar" que em va destruir. Aquell final.El que mesos desprès em dona esperança, força i superació. El mateix final.

Però anem part per part, la trama d'aquest llibre és absolutament perfecta*-* Potser no té tanta acció com els anteriors, però si que veurem revelacions, coneixements, veritats. Crec que aquesta última és la paraula clau, veritats. Amb aquest llibre per fi descobrirem tots els defectes de la societat perfecta, el perquè de tot. I això fa que el lector estigui entretingut i enganxat al llibre fins el final. 

M'encanta que estigui narrat a dues veus, el quatre era com un misteri per mi, fins a aquest llibre.On PER FI! puc saber que pensa el meu noi misteriós ;) 

PART QUE ET POT DESTROSSAR LA VIDA SI ENCARA NO L'HAS LLEGIT.

I anem a pels personatges!

 TRIS La valentia... jo considerava a la Katniss valenta, a la Clary valenta, a la Rose valenta... però no hi ha demostració més gran de valentia que sacrifica-te pels teus, pels que més estimes. La Tris, ha fet molt més que això, hi ha deixat la vida. I això no ho oblido, ni jo ni ningú. Ha mort. Però ha mort pels seus. No sé si el fet de prendre aquella decisió la fa increïblament valenta o increïblement estúpida. Quan encara tenia recent la lectura m'hagués decantat pel la segona opció, què mé podiafer? Estava enfadada, molt enfadada! Ara, ( un any desprès) vig les coses d'una altra manera, i no puc fer res més que admirar la valentia i el coratge d'aquesta heroïna. Una heroïna, que MAI serà oblidada.

TOBIAS:Ja sabeu que ADORO aquest personatge... però tot i així el aig veure molt afectat, molt diferent, abatut... no era ell. I això no m'agrada el quatre no és així i ho sabem, però entre els seus canvis de personalitat i les seves "depressions" em vaig començar a cansar d'ell. Per què esp preucupa tant per aqulla tonteria? Va jugar amb la vida dels seus amics, per satisfer les seves necesitats. L'entenc, sí. Però em va costar perdonar-lo. I quan ho vaig fer... tot va cnviar, va passar.. I vaig setir una pena infinita cap a ell. Dolor. I ara, quan rellegeixo l'epíleg, nomès veig superació, i una gran lluita. ADMIRO ENORMEMENT AQUEST TOBIAS.

Ara si, vaig haver de llegir aquelles pàgines mínim cinc vegades. No ho entenia. No podia ser! Hi havia d'haver un error! Vaig buscar un altre llibre i vaig poder comprovar que seguia pasant el mateix. I alshores ho vaig entendre, i em vaig quedar destrossada. Em vaig partir en mil bocinets, primer vaig plorar, vaig plorar com mai havia plorat per un llibre. I aleshores em vaig encendre, vaig arribar a sentir tant odi per la Veronica... Pensava que era cruel, que era riure's dels lectors. Que no era just. No desprès del que hevien passat els personatges. Es mereixien anys de felicitat infinita. Però no va poder ser. Ella la va matar, matant també les meves esperançes i il·luisions.

" No sé quant de temps tardo a adonar-me que això no passarà, que ja no hi és. I quan finalment me n'adono, noto que tota la força m'abandona i caic de genolls al costat de la taula i, aleshores em sembla que ploro, o com a mínim és el que vull fer, i per dins el cos em demana a crits un últim petó, una última paraula, una última mirada, una més."






Però sabeu? Ara, aquí, rellegint el llibre "tabú" em sembla un final meravellós. Un final que ens aporta valors, superació i esperança.Un final meravellós i molt humà. UN GRAN FINAL. Un final que per més dolorós que resulti mai MAI em penediré d'haver llegit. I espero de veritat que tots i cadascún de nosaltres sapiguem aplicar correctament els valors que la Veronica ens ha oferit.

" Des de petit, sempre he sabut una cosa: que la vida ens destrossa, a tots icadascun de nosaltres. I no podem fer res per evitar-ho. Però ara tabmbé he après això: que ens podem arreglar. Ens arreglem els una als altres."

El millor? Encara que sembli impossible, el final.

El pitjor? Els canvis d'humor d'en Tobias

                        

NEVER TRUST A DUCK!

NOTA FINAL DE LA SAGA

                        

I a voslatres? Què us ha semblat?

R E S P I R A.  V I U .  L L E G E I X