Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

30 d’agost del 2014

A dos centímetros de ti

 Heey dreamers! Avui us porto un llibre que m'ha robat el cor. Un llibre, que podria ser perfectament una història verdadera. 




 Fitxa Tècnica:

  Títol: A dos centímetros de ti

  Autor: Elisabeth Eulberg

  Saga: -

  Idioma: Castellà

  Persona: Tercera 

  Pàgines: 300






     Sinopsis:
    «Els nois i les noies poden ser amics.
    Així m'agrada Levi, tu sempre tan directe. 
    Jo nomès dic que és perfectament possible que un noi i una noia siguin amics. Mai he entès quin és el problema. O sigui, sí, hem hagut de suportar moltes preguntes estúpides: "Esteu junts? "Però alguna cosa haureu tingut no?" D'acord, val. Sigui com sigui reconeixo que no tot ha anat de perles. Hem tingut algun petit problema.
    Algun petit problema? 
    Val, bastants problemes. Però mira com ha acabat tot. Quan vaig arribar a l'escola els dos vam suposar que no ens tornariem a parlar desprès d'aquell primer dia. Sobretot tu, perquè et vas enamorar bojament de mi al moment que em vas veure.
    T'estàs referint al dia que estic pensant? 
    Sí.
    Oh, quin greu. Crec que estàs al·lucinant. 
    No estic al·lucinant.Abunden els adjectius per descriure'm: genial, fort, viril. Vols que continui?» 
    Val. Ets genial. Però al·lucines. 




    Com el vaig començar?


    Feia temps que buscava un llibre per llegir així rapidet, i l'Aria365 em va comentar que li havia encantat aquest llibre, així que vaig decidir provar-lo. Per que no? I em va encantar *-*

    Frases que tenen molt a dir:

    .............................................................................................
    "Es va fer un silenci. Ens passava a vegades. Quan et sens a gust amb una persona, no necesites omplir tots els buits. M'encantava que ens limitéssim a estar junts."

    Macallan & Levi



    .............................................................................................

    " M'encantava veure-la riure de veritat. Tenia dos classes de riure: un era el típic riure tonto i l'altre el riure a riallades, amb el cap tirat cap enrere. Si tingués un sol objectiu a la vida, seria fer-la riure a diari."



    Macallan & Levi
    .............................................................................................





    "La teva llar és on sents que pots ser tu mateix. 
    On estàs a gust.
     On no tens que fingir, on et mostres tal i com ets. 

    En fi, que havia arribat a aquell lloc, peruè la Macallan era la meva llar


    Macallan & Levi

    .............................................................................................

    " Ara em toca preguntar a mi. En una escala de l'u al deu, fins a quin punt et molestava que anès al ball amb un altre? Infinit.

    Macallan&Levi





    .............................................................................................

    Opinió Perosnal:

    Em va encantar! Trobo que és una història molt i molt bonica. És senzilla i ràpida de llegir, a part de lleugera. La veritat és que mai no havia llegit res de l'autora i m'ha sorprès cap a bé. També he de remarcar un aspecte que fa que aquest llibre sigui "molt especial" i és que explica la història des de que els protagonistes tenien deu anys. I la veritat, és el primer llibre que llegeixo  ( d'aquesta classe ) en que els protagonistes són menors de catorze anys ( mínim). Em va portar tants records... quan començar l'institut suposava un canvi enorme, els amics... Però em vaig sentir molt identificada amb ella.. perquè jo també tenia un millor amic en aquella edat, i vulgueu o no.. és una edat especial. 

    També em va encantar el disseny, amb els regles marcant dos centímetres al final de cada capítol. ( Jo el tenia en format kindle, pel que era una miqueta diferent al de paper ) I em va encantar que al final de cada capítol també, sortís un mini-diàleg dels dos protagonistes, en un futur, revisquent i comentant els moments. 




    Ara vindria, l'aspecte negatiu, però la veritat és que no en té cap. Això si, ja veureu que no li poso la puntuació complerta, perquè tot i que m'ha enamorat, no li he trobat cap aspecte negatiu, em va enganxar moltíssim i la recomanaria a tothom, em va faltar alguna cosa, no sé ben bé el què, però m'hi va faltar el "factor sorpresa" suposo.


    El que mes em va agradar? Suposo que el fet que parlessin del tema millors amics. Jo penso ( ja sé que ningú m'ha demanat opinió :D ) que sí que pot existir amistat entre nois i noies. Jo l'he viscuda com moltes altres persones, i no pel fet de ser de diferent sexe vol dir que hagueu d'acabar junts. A vegades si, altres no. 

    Recomano que el llegiu si us va agradar per exemple Mírame y dispara, Un petó a Paris, Lola y el chico de al lado.. 


    I anem a pels personatges!



    La Mcallan: M'agrada i no m'agrada. M'agrada pels seus principis, per la confiança que em va donar i sobretot per no deixar córrer la seva amistat amb en.... Ara, no em va agradar el fet de que en certs moments ella comet errors i desprès li carregues la culpa a ell. O com a mínim és el que em va semblar a mi. Per la resta, una protagonista fantàstica.


    En Levi:  M’encanta! M'encanta, perquè veiem que comet errors que molta gent de la nostra edat comet. Voler tenir molts amics i ser molt popular, en comptes de conformar-se amb els pocs que té però que estaran amb ell per sempre. La deixa de banda. Per això m'encanta tant que reconegui el seu error, però sense deixar els seus nous amics mentre recupera la seva amistat infinita.




    El final es perfecte. No puc dir-ne res mes. Simplement em va encantar, les ultimes pàgines van ser absolutament perfectes, em van fer sospirar cada paraula, cada frase... 

    El millor? La trama i les ultimes pàgines.


    El pitjor? Em va faltar la "xispa"



                                                       NEVER TRUST A DUCK!

    22 d’agost del 2014

    MÍRAME Y DISPARA

    MÍRAME y DISPARA

    Hey dreamers ! Avui us porto la ressenya d'un llibre d'amor, mafia, pistoles, assasinats. Un llibre ple d'acció que no us deixarà indiferents. Guanyador del premi Ellas Juvenil 2012. 





    FITXA TÈCNICA:



      Títol:
     Mírame y dispara.



    · Autora:
     Alessandra Neymar


    · Saga: Mírame y dispara



    · Idioma: Castellà



    · Persona: Primera 


    · Pàgines: 366


    SINOPSIS:

    Kathia Carusso, una adolescent de l'alta aristocracia italiana, torna a Roma desprès de molts anys en un internat  sense entendre gaire bé perquè la seva familia vol que torni. Allà es retroba amb en Cristianno Gabanna, un conegut de la familia amb el qual mai ha tingut gaire bona relació. En Christianno és terriblament atractiu, impulsiu, i semba que no tingui mes preucupacions que les baralles amb altres bandes i lligar amb noies de cames llargues. A l'nici del curs, la Kathia i en Christianno veuran que no nomès comparteixen la mateixa classe sinó que tambè el mateix grup d'amics. El que començarà amb odi anirà convertint-se en una tensió cada vegada mes forta, amb provocacions cada vegada mes descarades i situacions al límit... I quan finalment els dos s'atreveixen a acceptar el que senten, hauràn d'esquivar obstacles  que mai s'haurien ni imaginat....



    COM vaig COMENÇAR?

    Jo ja havia llegit Como desees, tambè guanyador del premi Ellas juvenil i em va deixar tant satisfeta que vaig buscar el guanyador de l'anterior edicció. I va resultar que era aquest. Mírame y dispara. I no me'n penedeixo gens. És una lectura molt entretinguda i es desenvolupa a Italia! Jejejej això suma moltisisms punts ;) 





    FRASES que tenen molt a  DIR

                   .............................................
    "De lluny es podia confondre amb una Barbie edicció limitada... no per prestigiosa sinó pel poc temps que tardarien a cansar-se d'ella.

    Cristianno




    .............................................

    "Tota la meva vida va canviar al moment en el que el vaig veure. Jo vaig canviar”.


    Kathia





    .............................................



          M'odiava a mi mateix per no saber perquè la necesitava. Mes ben dit, per no voler reconèixe-ho.


    Cristianno





    .............................................

    " -Això és le que estic fent, salvar la meva vida.- El vaig mirar amb tot l'amor que sentia. La seva vida era jo.

    Cristianno&Kathia





    .............................................
    " Aquella seria la meva cançó. La nostra cançó. Quan l'escoltès sabria que en Christianno estaria a prop meu i que la tocaria per a mi.

    Kathia




    .............................................




    OPINIÓ PERSONAL

    Es un llibre que és entretingut i alhora enganxa moltissim. Potser molts el llegireu i no us agradara gaire i per altres es convertirà en el seu llibre preferit. A mi em va guanyar, però no el posaria al meu TOP 10. Que si el recomano? Oi tant! Perquè el següent encara val més la pena. 


    És com entrar en un altre món, un món d'armes, mafies, cognoms, reptes, diners, poder i d'amor i odi. Al món de la mafia, on tot s'hi val,on tot és possible on no pots escollir amb qui casar-te  però si a qui ser lleial. 

    És un llibre que es llegeix molt ràpid.Però conté escenes una mica surrealistes, que costen bastant de creure. I encara que es llegeixi ràpid l'autora escriu de manera una mica pesada i densa. Jo el definiria com un llibre "entretingut".

    La primera part, no és la millor que diguem, però us demano que feu un sforç perquè la segona part és ESPECTACULAR! una BOMBA! I notes moltissim la diferència, així que us demano que feu l'esforç :) 

    Nomès hi ha una cosa que m'ha enamorat i ha estat veure com d'unida estava la familia Gabanna. I com de protectors eren amb els seus amics, com s'estimaven entre ells. Cosa que no hi era a la famila Carusso.  Per moments em recordava a Beautiful Disaster. 

    Una cosa bona del llibre és que té capítols narrats per la Kathia i altres narrats pel Cristianno. Per una part és perfecte perquè pots saber els punts de vista dels dos protagonistes i això fa el llibre més complert però per l'altra fa que no acabis coneixent del tot a cap dels dos personatges. Jo com a mínim no em vaig familiaritzar amb cap dels dos fins al segon llibre que ja els entenia i els coneixia molt més. Suposo que per això prefereixo el segon de la saga.  


    Em va sorprendre que SPOLIER la Katia deixes de banda l'Erika tant ràpid, així, com si res. Escolta maca, que va ser la teva millo FFI SPOILER

    Això si, la parella que fan és tant perfecta que fa mal. Són tant semblants que semblen un de sol. Són definitivament adorables. Un per l'altre.

    Els personatges... a veure...

    La KATHIA és la típica noia guapa i que ho sap, que aprofita el màxim el seu físic, provocativa, exigent, impulsiva i és perfecta per en Cristianno. La veritat jo no vaig conectar gaire amb ella que diguem fins al segon llibre. La trovaba massa provocativa i a vegades amb massa aires. Això si, a part de ser la perfecta mafiosa admiro la seva valentia per sobre de tot. 


    En Cristianno És el típic noi guapo i que ho sap, que aprofita al màxim el seu físic. Es un dels millors mafiosos d'italia tot i ser molt jove. Perfecte per la Kathia, són clavadissims. Amb la diferència que jo ADORO aquest noi, la manera com no nomès protegeix la Kathia sinó com protegeix els seus amics, la seva familia és tant maca. Vaig caure rendida als seus peus nomès llegint el primer capítol. M'ENCANTA!




    El final.. és un bon final. Però et deixa amb ganes de més!!moltes ganes de mes! O sigui, si us animeu a llegir.. tingueu l'altre preparat!


    El millor? La parella que fan i  l'acció.
    El pitjor? Les escenes tant irreals que hi han.





                                                       NEVER TRUST A DUCK!





    16 d’agost del 2014

    BAJO EL CIELO ETERNO

    Bajo el cielo eterno

     Heey dreamers! Avui us porto un altre llibre distòpic, però aquest cop és diferent. ORIGINAL, ÚNIC i gairebé perfecte. 






    FITXA:

      Títol: Bajo el cielo eterno

      Autora: Veronica Rossi

      Triologia: Bajo el cielo etreno

      Idioma: Castellà

      Persona: Tercera

      Pàgines: 400









    SINOPSIS:  (Castellà)


     Desde que estaba fuera había sobrevivido a una tormenta de éter, alguien la había amenazado con un cuchillo y había visto hombres asesinados. Pero esto es aun peor. Aria ha perdido su casa en la protegida ciudad de Ensoñación y sabe que sus probabilidades de sobrevivir en esta tierra agreste son mínimas. Si no son los caníbales, serán las violentas tormentas eléctricas de éter las que acabarán con su vida. Incluso el aire que respira puede matarla. Entonces conoce a un salvaje de nombre Perry. Es salvaje, un salvaje, y su única oportunidad de sobrevivir. Perry es uno de los cazadores de su tribu y ve en Aria la fragilidad que podría esperarse de una residente. Sin embargo, él también necesita su ayuda: ella tiene la llave para su propia salvación. Aria y Perry son diametralmente opuestos, pero si pretenden sobrevivir tendrán que aceptarse el uno al otro. Su improbable alianza crea un vínculo que determinará el destino de cuantos viven bajo este cielo eterno.






    COM EM VAIG FER AMB EL LLIBRE?

    Simplement ja des de la sinopsis vaig veure que aquest llibre seria diferent. Diguem que em va "captivar", no sé. Tenia tantes ganes de llegir-lo que el vaig acabar comprant en ebook( trencant la meva norma de els primers de cada saga comprar-los en paper)Que malota!.. Val no I no me'n penedeixo gens! Perquè és una triologia única. 



    RESUM PERSONAL:

    Quan es va acabar el món tal i com el coneixem els humans es van veure obligats a crear un refugi on els seus descendents poguessin viure tranquils i sobretot segurs. Això era "Ensoñación", un lloc virtual on la vida és  millor que  la vida real. Tots els membres porten un Smarteye, un dispositiu que els permet mantenir-se connectats a sobre d'un ull. L'Aria, per una estupidesa ( que no es culpa seva ) ha estat expulsada d'aquest lloc, pel que es veurà obligada a  sobreviure als verdaders perills del nou món. Però el que fa més por a l'Aria no són les tempestes, ni el fet de quedar-se sola, ni cap altre perill que pugui suposar sobreviure. El que li fa més por són els salvatges. Aquells humans que sempre han viscut a l'exterior, sense protecció. El que no s'espera l'Aria és que ajudarà a un salvatge i arribarà a sentir alguna cosa per ell. 




    BOOK-TRÀILER:

    Pot contenir Spoilers( és en anglès):


    FRASES QUE TENEN MOLT A DIR:(Castellà)
    .............................................
    "Un mundo de nucas bajo el cielo eterno."

    Aria



    .............................................


    "- Aria...todo el mundo se siente deprimido y triste alguna vez. Lo que nos hace diferentes es nuestra manera de actuar. Y estos ultimos días tú has seguido adelante a pesar de esos pies. A pesar de no conocer el camino... A pesar de mí."

    Perry




    .............................................



     "¿Cómo lo conseguía? Cómo lo hacía para lograr que se sintiera débil y fuerte a la vez? Entusiasmado y aterrado? 

                                  Perry






    .............................................
    "Entrelazados, encajaban el uno contra el otro a la perfección. Aria nunca se había sentido así , mientras exploraba su sabor. Mientras sentía la fuerza de sus brazos a su alrededor. Mientras aspiraba el olor a sudor, cuero y leña encendida. Sus olores. Se sentía como si acabara de encontrar un momento "para siempre". Como si fuera así como siempre habría debido sentir-se.

    Aria


    .............................................
    "    -Soy cazador.
        -Ah, eso lo explica todo.
        Perry no sabía qué era lo que explicaba, más allá del hecho de que, en efecto, era cazador.
        O sea, que tú...matas cosas. ¿Animales y cosas?
        Perry cerró los ojos. Después se echó hacia atrás y le dedicó una amplia sonrisa.
        -Si se mueve, lo mato. Después lo destripo, lo despellejo y me lo como.
        Ella meneó la cabeza, con la mirada perdida.
        -Es que no acabo de creerme que seas real.
        Perry frunció el ceño.
        -¿Y qué otra cosa iba a ser, Topo?


    Aria & Perry



    .............................................



    OPINIÓ PERSONAL:


    Abans de comprar-lo vaig llegir una ressenya ( no recordo ara mateix d'on) On deia que aquest llibre és molt poc conegut i hauria de ser-ho tant com Divergent o Els jocs de la fam. I n'estic completament d'acord. El problema d'ara és que hi ha aquesta moda de les distopies i clar, ni ha tantes que costa trobar les millors i les mes originals. Pels que ja esteu cansats de buscar, aquesta és la vostra.

    Té una trama molt original, pel tema dels salvatges, els regnes, l'smart-eye... és diferent. Es com una barreja d'un futur amb els temps prehistòrics. Una barreja, molt ben trobada, on no hi ha res fora de lloc. Amb uns protagonistes meravellosos i increïblement treballats. Té capítols molt bons i lleugers de llegir. El que no em va acabar d'agradar és tot el tema de la tercera persona. Ja que a vegades no sabia si estava parlant en Perry o L'Aria( Els capítols estaven repartits, alguns des del punt de vista d'ella, altres des del d'ell.) Penso que hagués estat millor escriure'ls en primera persona, sense tantes complicacions. 

    Els personatges secundaris tambè estan molt ben treballats i a mi personalment em van encantar els noms :) Els trobo molt originals i divertits:

    Rugido, Tizón, Garra, Valle, Arroyo, etc



    Aquest llibre m'ha arrancat somriures d'orella a orella gràcies a la ingenuïtat de l'Aria respecte al món d’en Perry, la seva manera d'adaptar-se, els seus comentaris... Es que s'ha de dir que són completament diferents. Això fa que encara m'agradi mes la parella que fan.  Però diuen que els oposats s'atrauen no? 


    En general és un bon primer llibre, la història té bon ritme i no té moments lents, està plena d'aventura, acció, amb personatges que no pots evitar acabar el llibre encarinyan-te d'ells i una mica d'amor. La distopia perfecta! O no?

    I anem a pels personatges!


    L'ARIA: Em va costar bastant connectar amb aquest personatge en concret, però la veritat és que hauríeu de llegir el llibre només per veure els comentaris que fa al adaptar-se XD. Al final, em vaig acabar encarinyant amb ella. :) 



    EN PERRY:
     No tinc paraules, des de la primera pàgina a la que va aparèixer jo ja vaig voler conèixer el seu món. I una vegada conegut em vaig quedar sorpresa amb la complexitat del personatge. És una mena de salvatge inadaptat i això es superior a mi *-* El que fa pel seu nebot, per l'Aria, pels seus amics... Es increïble. 




    El final em va encantar! Però ara no puc esperar ni un minut més a llegir el següent!

    El millor? En Perry i l'originalitat de la saga

    El pitjor? La manera que té d'escriure l'autora.



                                                       NEVER TRUST A DUCK!