CIUTATS DE PAPER

 Heey dreamers! Avui us porto un llibre diferent, un llibre que probablement no m’hagués agradat si no hagués estat per la forma d'escriure de l'autor. I es què en John Green és ABSOLUTAMENT PERFECTE!

FITXA:

 

Títol: Ciutats de paper

  Autor: John Green

  Saga: -

  Idioma: Català

  Persona: Primera 

  Pàgines: 362

SINOPSIS:

  Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en les seves cases de paper i cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el món només pensa en posseir coses; coses fines i fràgils com el paper… He viscut en aquesta ciutat durant 18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que es preocupi del que de veritat importa».

RESUM: ( amb la sinopsis no s'enten)

En Quentin ( Q) ja acaba l'institut, no és el mes popular que diguem. Però té dos amics fantàstics. Té moltíssima sort perquè viu al costat de la noia més especial de l'institut , la llegendària i fora del seu abast Margo Roth Spigelmant. Que anys enrere havia estat amiga seva. Ara, però ella està en un altre nivell. Per això es sorprèn tant quan la veu a davant de casa seva cridant-lo. Amb ella, passarà una de les millors nits de la seva vida, sent el seu  company d'aventures. Aventures estil "Margo". El matí arriba, igual que la desaparició de la Margo. Ha desaparegut, però no sense deixar pistes. Per això en Q emprèn un llarg viatge per trobar a la Margo, i a ell mateix.

COM EM VAIG FER AMB EL LLIBRE:

Sabeu allò típic  entres en una llibreria per comprar un llibre i n’acabes comprant un altre? Doncs a mi em va passar una cosa similar. Vaig anar a la meva llibreria habitual per comprar "The Duff" i vaig acabar comprant "Un petó a Paris". I aquell mateix dia, el vaig veure. John Geen. I vaig pensar. HA DE SER MEU! Així que vaig tornar uns dies desprès, però vaig acabar comprant "Numbers". I la història es va anar repetint amb, "Eternidad", "Paranormal" i  "Bajo el cielo eterno". Però al final. (PER FI) vaig dir prou. Vaig entrar a la llibreria i el vaig comprar sense mirar els altres llibres. I així, després de dies, va ser meu. MEU! (veu de gollum) "Mi tesoroo":D 

FRASES QUE TENEN MOLT A DIR:

.............................................

"Aniràs a les ciutats de paper i no en tornaràs mai més.

.............................................

" La Margo no era un miracle. No era una aventura. Tampoc era alguna cosa perfecta i preciosa. Era una noia.

.............................................

 "Estic enamorat de ciutats a les que mai he estat i de persones a les que mai he conegut"

.............................................

" La ciutat era de paper, però les memòries no.

.............................................

" Li agradaven tant els misteris que al final, se'n va convertir en un.

.............................................

OPINIO PERSONAL: 

No era el que esperava. I això pot ser una cosa bona, o una cosa dolenta. Doncs ni una ni l'altra. El llibre m'ha enamorat, però no pel mateix que em va enamorar "No està escrit a les estrelles". Sinó per la manera de com m'ha fet reflexionar sobre ja sabeu, la vida, la mort, la societat... 

Per molt que l'escriptor sigui absolutament genial, no puc evitar

dir que el llibre se m'ha fet una mica pesadet. No per la manera d'escriure, sinó perquè per molt que la trama ( no sé vosaltres però jo l'he trobada molt original)fos original els capítols eren molt repetitius. Bé potser "pesadet" no és la paraula indicada. No depenia del llibre, com vaig dependre a "Els jocs de la fam" o a "No està escrit a les estrelles". 

Tot i així recomano que el llegiu, de veritat. Perquè les frases que hi han, són buff.. em va enamorar des de la primera paraula fins la ultima. A vegades se'm posava la pell de gallina i tot. Són profundes i senzillament et fan pensar. I mireu, que jo no sóc gens de llibres així. Però GENS GENS. O m'han canviat els gustos o aquest llibre és "especial". 

Això si, pels que us espereu una història d'amor èpica, o senzillament una bona història d'amor. US ESTEU EQUIVOCANT! Aquest és un llibre que has de llegir si estàs d'amors eterns, triangles amorosos i vampirs romàntics fins al capdamunt. Si ja has agafat un empatx d'històries amoroses aneu a per aquest llibre perquè serà just el que busqueu. Gairebé no en té. Considereu-vos avisats. Perquè a mi ningú em va avisar i va resultar ser el contrari del que m'esperava. 

I anem a pels personatges!

EN Q És un protagonista diferent. I això m'agrada. Es un personatge molt ben treballat. No és el noi perfecte típic de les sagues de literatura juvenil. Més aviat és un noi real. Un noi, que podries trobar perfectament a la "terra". El típic noi així una mica apartat, amb pocs però bons amics, massa responsable, i bones notes. Així és en Q. I la Margo el converteix en una persona gairebé tant increïble com ella. 

LA MARGO Impressionant. M'encanta. No en sabem molt d'ella, ni al principi ni al final. Però l'aire de misteri que li dona en John, a vegades pensava que potser era una miqueta massa irreal. Però sabeu que? Que m'encanta tota ella. 

El final es veia molt a venir. Massa previsible. Però no és un mal final. Simplement és un d'aquells finals tristos i bonics a la vegada.

El millor? Els personatges i les reflexions

El pitjor? Com de previsible era el final

                                                   NEVER TRUST A DUCK!

8/814

Heey dreamers! Avui toca un llibre que segur que molts de voslatres heu vist a les llibreries. Un llibre d'un GRAN ( Sí, amb majúscules) Autor. Evidentment estem parlant de :

CIUTATS DE PAPER!

PD: Novetats! Aquesta he estat una setmana d'estrenes. Recordeu que el dia 1 d'Agost és va estrenar aquí la pel·licula de Vampire Academy. Una pel·licula que per desgràcia encara no he vist :(. Us demano, per tant, que si algun dreamer ja l'ha vist comenti explicant que li va semblar. 

I el dia quatre, es va estrenar a estats units l'ultim llibre de la saga LUX.Opposition. Llibre que no puc esperar per tenir-lo a les meves mans! 

EVE

 Heey dreamers! Avui toca un inici d'una saga distòpica, d'un tema molt típic però  a la vegada diferent. Un llibre que té aquell puntet que fa que t'enganxis, però sense arribar al punt de necessitar-lo.

FITXA TÈCNICA:

  Títol: Eve

· Autora: Anna Carey

· Saga: Eve

· Idioma: Castellà

· Persona: Primera 

· Pàgines: 219

SINOPSIS:

Setze anys desprès de que un virus mortal esborres del mapa a la majoria de la població mundial, el món és un lloc perillós. L'Eve, de divuit anys, no ha estat mai més enllà del perímetre protegit de la seva escola, a on ella i dos-centes nenes més  se’ls ha promès un futur com a professores de la Nova América. Però la nit abans de la graduació, l'Eve se n'adona de l'alarmant veritat que amaga l'escola i el destí horrible que l'espera. Desprès d'escapar-s .e de l’única llar que ha conegut, l'Eve s'embarca en un viatge llarg i perillós, en busca d'un lloc on sobreviure. Pel camí es troba amb en Caleb, un noi rebel que viu en aquell espai salvatge sense protecció. Separada dels homes des de tota la vida, a l'Eve l'aterren , però en Caleb aconseguirà poc a poc guanyar-se la seva confiança. Promet que la protegirà, però quan els soldats comencen a perseguir-los per caçar-los, l'Eve haurà d'escollir entre ell i la seva pròpia vida.

COM VAIG COMENÇAR:

Recordo aquesta saga molt bé perquè va ser la primera que vaig llegir amb el "nou sistema" jeje. Un sistema que us recomano per no gastar tant amb llibres. QUE BARATS PRECISAMENT NO SÓN Consisteix en comprar el primer en paper, que sempre és millor :) I els altres de la saga, triologia... en ebook o pdf. A mi m'està anant molt bé. La veritat és que odiava els ebooks i des de que tinc el meu "tresor" ( com m'agrada dir-li)ja no hi veig tants problemes, ja que puc posar marcadors, subratllar frases, afegir notes  que em faciliten moltíssim a les coses a l'hora de fer ressenyes. 

FRASES QUE TENEN MOLT A DIR

-----------------------------------------------------------------

"Estimar significa preocupar-se per algú, sentir que una persona ens interessa i pensar que el món sencer seria més trist sense ella."

EVE

-----------------------------------------------------------------

" Vaig començar a plorar quan vaig descobrir la veritat: l'amor era l’únic adversari de la mort, l'unica cosa capaç de lluitar contra les seves llargues i desesperades urpes.

Eve

-----------------------------------------------------------------

 Em vaig aixecar amb esforç i em vaig dirigir cap al llac. La nit era més fosca, l'aire més fred,  i el llac molt més gran i profund  que abans. Però no vaig mirar enrere. Havia d'allunyar-me d'aquell edifici, d'aquella sala, d'aquelles noies amb la mirada morta. 

Havia d'escapar. 

Eve

-----------------------------------------------------------------

" No em quedaria allà. No em rendiria. Encara que fos només per l'Arden, per la Marjorie, per l'Otis o per la meva mare.          << T'estimo, t'estimo, t'estimo,>>

Eve

-----------------------------------------------------------------

" No podia estar un altre dia a la casa, deixant-me morir. Encara que els soldats em trobessin, encara que caigués en ple desert, a l'ombra de les roques gegantines, havia de continuar. Al menys ho havia d'intentar.

Eve

-----------------------------------------------------------------

OPINIÓ PERSONAL:

Eve és una triologia distòpica que com moltes altres tracten d’epidèmies, virus i la fi del món tal i com el coneixem. Però té una cosa diferent. Alguna cosa que t'atrau, t'enganxa... però no fins el punt de necessitar-lo. He recomanat aquest llibre a moltes persones i la veritat és que a totes els ha encantat, definitivament si et van agradar els jocs de la fam i divergent, Eve hauria de ser a la teva Wishlist.

 És curt i ràpid de llegir, hi havia l'acció justa perquè el llibre no resultes aborrit. O sigi, molta acció. Potser l'Anna Carey escriu de manera molt descriptiva però àgil i ràpida i  però  no us enganyaré, amb aquesta saga he plorat, he rigut i m'he horroritzat. En definitiva que em tenia una mica "atrapada" 

Encara que una cosa que no m'ha agradat és que més o menys cap a la meitat del llibre, quan les coses estan entre la vida i la mort la protagonista es posi a pensar en com estima al Caleb. I bla bla i bla. I això em posava negra. Vull dir, vinga! T’estas escapant d’algú que et vol matar i penses en com l’estimes? Si hi havia algú que veritablement em queia bé era l'Arden ( una "amiga" o companya de viatge de l'Eve) valenta, forta, i tot i haver viscut enganyada igual que l'Eve, molt més llesta, i perfectament capaç d'adaptar-se i acceptar la veritat.

La parella que fan, ni m'agrada ni em desagrada. Fan bona parella si, però penso que podrien estar l'un sense l'altre. El llibre no brilla quan estan els dos junts. No cal, perquè cada un ja brilla per separat. 

Els personatges... a veure...

LA EVE  Està en aquell punt intermedi que no sé si m'encanta o no m'agrada.Al principi em cansava perquè la noia es comportava com una nena petita, molt, massa innocent. I em posava dels nervis. Però aleshores pensava: Com estaries tu si haguessis viscut tota la vida enganyada? Creient una veritat que era mentida? Amb els ulls tapats? I aleshores l'entenia una mica. Encara continuava sense agradar-me massa però definitivament m'encanta quan comencem a veure com és realment. La noia que faria el que fos pels seus, per conservar el seu amor. Aquella noia val la pena. És una protagonista boníssima, que em recorda moltíssim a la Katniss i a l'Amèrica. Com una barreja de les dues. Però només la podem veure en moments molt curts del llibre. 

CALEB Definitivament m'encanta! El fet que es digues de la mateix amanera que el germà de la Tris ( Divergent) em tirva una mica enrere, perquè bé.. ja sabeu. Però el cas es que es va guanyar la meva confiança rapidíssim, i potser no em deixarà un record que em marcarà sempre. Però jo recordo com em va arribar a captivar, simplement em feia riure com ell intentava que l'Eve no fos tan innocent. 

El final no em va agradar gens. Es com si hagués tallat el llibre a la meitat. Ens deixa a mig capítol, de manera que necessites el següent però ja.SPOILER Em sembla molt fort, que desprès d'haver d'aguantar els comentaris de com d'enamorada estava del Caleb a la que li diuen que ell no pot entrar ella sigui capaç d'abandonar-lo a fora i entri! FI SPOILER

El millor? L'acció, L'Arden i el Caleb 

El pitjor? El final i l'Eve 

                                                   NEVER TRUST A DUCK!

Heey dreamers! Ahir vaig tenir uns petits problemes tècnics i per això penjaré la ressenya avui. Una ressenya de l'inici d'una triologia que a mi, personalment no em va ni encantar ni desagradar. Una triologia igual però diferent.Ni més ni menys que Eve!

PD: Us agrada el nou disseny del bloc o preferieu el d'abans? Ja ho podeu votar a l'enquesta!

LOLA Y EL CHICO DE AL LADO

             Lola y el chico de al lado.

Hey dreamers ! Avui toca la segona part d'una triología que a més d'un ha fet suspirar. Però aquest llibre en concret, no s'assembla a cap altre que havia llegit mai. És diferent. La protagonista és diferent i això m'ha encantat. Lola y el chico de al lado és una novela que tots haurieu de llegir algun dia. 

                   Fitxa Tècnica:

Títol: Lola y el chico de al lado

· Autora: Stephanie Perkings

· Saga: Triología ( Continuació de Un petó a París ) 

· Idioma: Castellà, no ha estat traduït.

· Persona: Primera 

· Pàgines: 402

                       Sinopsis:

Per la dissenyadora de moda Lola Nolan, ls peces de roba més cridaneres, més brillants, més divertides, més salvatjes, sempre són les millors. Malgrat el seu estil extravagant, la Lola és una filla exemplar i una bona amiga, i té grans plans per el futur. Tot a la seva vida sembla bastant perfecte( fins i tot el seu guapíssim novio roquer )fins que els bessons Bell és muden altre cop a la casa del costat. En Criket Bell ha tornat i vol arreglar els problemes del passat. I la Lola haurà de reconèixer els verdaders sentiments cap a ell.

       Resum:

La Lola està cumplint el propòsit que va fer de no repetir mai roba, va bé als estudis, té un novio que encara que no els agradi als seus pares ella està segura que és l'amor de la seva vida, té una amiga fantàstica i no viu malament. Tot això canvia amb l'arribada dels Bell, que han hagut de mudar-se de casa continuament per seguir el ritme d'entrenament de la Caliope( una bessona) que és patinadora professional. Es clar, si hi ha la Claiope tambè hi ha en Cricket. Les coses es començen a torçar desprès. Sentiments trobats. Rencor. Amor.

             Frases que tenen molt a dir:

-----------------------------------------------------------------

"La vida és massa curta per ser la mateixa persona cada dia."

Lola

-----------------------------------------------------------------

"- Creus en segones oportunitats?- Em mossego el llavi inferior.

- En segones, terceres, quartes... Les que facin falt. Si la persona és la adecuada- hi afegeix.

- Si la persona és... la Lola?

Aquesta vegada, m'aguanta la mirada.

- Nomès si l'altra persona és en Cricket”.

Lola &  Cricket *-*

-----------------------------------------------------------------

"- Ja sé que no ets perfecte. Però precisament són les nostres imperfecions les que ens fan perfectes per una altra persona."

Cricket *-*

-----------------------------------------------------------------

" I si jo sóc les estrelles, en Cricket Bell és una galaxia sencera"

Lola *-*

-----------------------------------------------------------------

" Aixeco la barbeta abans d'arribar al ball agafada de la mà del noi que em va donar a lluna i les estrelles. "

Lola *-*

-----------------------------------------------------------------

                      Opinió personal:

D'aquest llibre en concret havia llegit crítiques boníssimes i crítiques que el deixaven pel terra. Però em va encantar tant "Un petó a París" que ni m'ho vaig pensar. Va ser aleshores quan vaig veure perquè hi havia persones que odiaven tant aquest llibre. La Lola. Des del primer moment heu de tenir clar que no és la típica nena-que-és-guapa-i-no-ho-sap però que sempre va mona i ben arreglada. Es diferent i això.. m'encanta!

De veritat que ADORO la Stephanie! Posaré un retrat seu en un pedestal! És increïble com escriu aquesta dona. INREÏBLE. I us agradi o no aquest tipus de llibres us l’hauríeu de llegir. Oi tant. Perquè segons el meu parer, Lola y el Chico de al lado és encara millor que Un petó a París. Brilla amb llum pròpia. Aquest llibre m'ha robat un munt de somriures i sospirs. I encara me'n treu cada vegada que el toro a obrir. Sobretot les últimes pàgines. Buff... us juro que en aquell moment, llegint aquelles frases, la nit de Sant Joan ( el vespre de fet ) era la noia més feliç del Món. Gràcies Stephanie per aquest meravellós regal. Un regal que no només ens ha donat la oportunitat de viure una història màgica, sinó un regal amb el que hem aprés a descobrir qui som i a acceptar-nos. 

Jo vaig anar amb la mentalitat oberta i la veritat és que em va costar agafar el ritme de la Lola( Que no era gens com m'esperava )però és una història tant bonica, que us juro que si tingués a davant l'autora li faria un petó. És tant simple com "Un petó a Paris", i aquesta simplesa és el millor. Em va captivar tant que tinc escrita a la meva habitació l'ultima de les cites. De veritat que heu de llegir aquelles pàgines per sentir la felicitat absoluta. Sabeu quan sents que explotaràs de tanta emoció? Doncs això em va passar a mi *-* I estic un 100% segura que a molts de vosaltres també. 

Mireu si em va agradar que tot just acavar vaig agafar el pintaungles més cridaner que tenia, m'hi vaig afegir pururina i em vaig pintar les ungles d'una manera que jo mai portariaen En honor a ella. A la Lola. ( Justament era igualet que el de la foto)

SPOILERI l'Aparició de l'Anna i l'Etienne ja va ser el punt que hi faltava. Em va encantar que sortissin tant i veurel's tan feliços però alhora em va decepcionar una mica perquè em va donar la impressió de que no els coneixia. Eren els mateixos étienne i Anna però a la vegada desconeguts. Si no fos perquè sabia realment com eren la meva impressió hauria estat diferent.

FI SPOILER

Lola La Lola, il·lumina tot el llibre. La seva manera de ser, els seus sentiments, com és ella mateix sense importar la resta, la seva valentia( que desprès descobrim que té part de vulnerabilitat )M'ha encantat veure com el personatge cap i s'aixeca, aprèn i és fa forta durant el camí. És perd i es retroba. Busca fins a trobar-se ella mateixa i els seus verdaders sentiments. I això la fa única. És diferent a les altres protagonistes perquè verdaderament és ella mateixa ( o acaba sent ella mateixa) I amb ella he aprés una cosa: Fes el que creguis que et representa, que vols sortir amb paraigües i fa sol? Doncs surt! Que la gent et mira? Doncs somriu! Mai tinguis por, però sobretot MAI MAI MAI deixis de ser qui ets.

Cricket M'encanta! Perquè és el típic tros de pà, que sempre està al teu costat i acostumes a no veure perquè et fixes en un altre que potser és més guapo, o més musculós. Perquè en cap moment va dir que el personatge os guapo la Stephanie, i no hagués canviat res que ho hagués estat perquè des del primer moment em vaig declarar una CRICKET FAN *-* La paraula per descriure'l és "dolç". m'en-can-ta!

El final.. EL MILLOR FINAL DE LA HISTÒRIA! NO ENS DECEPCIONIS AMB EL SEGUENT STEPHANIE!

El millor: Les últimes pàgines i la Lola

El Pitjor: Els papers de l'Anna i l'Étienne

                                                   NEVER TRUST A DUCK!