Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

25 de juliol del 2014

LOLA Y EL CHICO DE AL LADO

             Lola y el chico de al lado.

Hey dreamers ! Avui toca la segona part d'una triología que a més d'un ha fet suspirar. Però aquest llibre en concret, no s'assembla a cap altre que havia llegit mai. És diferent. La protagonista és diferent i això m'ha encantat. Lola y el chico de al lado és una novela que tots haurieu de llegir algun dia. 







                   Fitxa Tècnica:


Títol:
 Lola y el chico de al lado

· Autora:
 Stephanie Perkings

· Saga: Triología ( Continuació de Un petó a París ) 

· Idioma: Castellà, no ha estat traduït.


· Persona: Primera 

· Pàgines: 402





                       Sinopsis:


Per la dissenyadora de moda Lola Nolan, ls peces de roba més cridaneres, més brillants, més divertides, més salvatjes, sempre són les millors. Malgrat el seu estil extravagant, la Lola és una filla exemplar i una bona amiga, i té grans plans per el futur. Tot a la seva vida sembla bastant perfecte( fins i tot el seu guapíssim novio roquer )fins que els bessons Bell és muden altre cop a la casa del costat. En Criket Bell ha tornat i vol arreglar els problemes del passat. I la Lola haurà de reconèixer els verdaders sentiments cap a ell.




       Resum:

La Lola està cumplint el propòsit que va fer de no repetir mai roba, va bé als estudis, té un novio que encara que no els agradi als seus pares ella està segura que és l'amor de la seva vida, té una amiga fantàstica i no viu malament. Tot això canvia amb l'arribada dels Bell, que han hagut de mudar-se de casa continuament per seguir el ritme d'entrenament de la Caliope( una bessona) que és patinadora professional. Es clar, si hi ha la Claiope tambè hi ha en Cricket. Les coses es començen a torçar desprès. Sentiments trobats. Rencor. Amor.




             Frases que tenen molt a dir:

-----------------------------------------------------------------
"La vida és massa curta per ser la mateixa persona cada dia."

Lola





-----------------------------------------------------------------

"- Creus en segones oportunitats?- Em mossego el llavi inferior.

- En segones, terceres, quartes... Les que facin falt. Si la persona és la adecuada- hi afegeix.

- Si la persona és... la Lola?

Aquesta vegada, m'aguanta la mirada.

- Nomès si l'altra persona és en Cricket”.


Lola &  Cricket *-*






-----------------------------------------------------------------



"- Ja sé que no ets perfecte. Però precisament són les nostres imperfecions les que ens fan perfectes per una altra persona."

Cricket *-*




-----------------------------------------------------------------

" I si jo sóc les estrelles, en Cricket Bell és una galaxia sencera"

Lola *-*




-----------------------------------------------------------------
" Aixeco la barbeta abans d'arribar al ball agafada de la mà del noi que em va donar a lluna i les estrelles. "

Lola *-*




-----------------------------------------------------------------





                      Opinió personal:

D'aquest llibre en concret havia llegit crítiques boníssimes i crítiques que el deixaven pel terra. Però em va encantar tant "Un petó a París" que ni m'ho vaig pensar. Va ser aleshores quan vaig veure perquè hi havia persones que odiaven tant aquest llibre. La Lola. Des del primer moment heu de tenir clar que no és la típica nena-que-és-guapa-i-no-ho-sap però que sempre va mona i ben arreglada. Es diferent i això.. m'encanta!



De veritat que ADORO la Stephanie! Posaré un retrat seu en un pedestal! És increïble com escriu aquesta dona. INREÏBLE. I us agradi o no aquest tipus de llibres us l’hauríeu de llegir. Oi tant. Perquè segons el meu parer, Lola y el Chico de al lado és encara millor que Un petó a París. Brilla amb llum pròpia. Aquest llibre m'ha robat un munt de somriures i sospirs. I encara me'n treu cada vegada que el toro a obrir. Sobretot les últimes pàgines. Buff... us juro que en aquell moment, llegint aquelles frases, la nit de Sant Joan ( el vespre de fet ) era la noia més feliç del Món. Gràcies Stephanie per aquest meravellós regal. Un regal que no només ens ha donat la oportunitat de viure una història màgica, sinó un regal amb el que hem aprés a descobrir qui som i a acceptar-nos. 

Jo vaig anar amb la mentalitat oberta i la veritat és que em va costar agafar el ritme de la Lola( Que no era gens com m'esperava )però és una història tant bonica, que us juro que si tingués a davant l'autora li faria un petó. És tant simple com "Un petó a Paris", i aquesta simplesa és el millor. Em va captivar tant que tinc escrita a la meva habitació l'ultima de les cites. De veritat que heu de llegir aquelles pàgines per sentir la felicitat absoluta. Sabeu quan sents que explotaràs de tanta emoció? Doncs això em va passar a mi *-* I estic un 100% segura que a molts de vosaltres també. 

Mireu si em va agradar que tot just acavar vaig agafar el pintaungles més cridaner que tenia, m'hi vaig afegir pururina i em vaig pintar les ungles d'una manera que jo mai portariaen En honor a ella. A la Lola. ( Justament era igualet que el de la foto)

SPOILERI l'Aparició de l'Anna i l'Etienne ja va ser el punt que hi faltava. Em va encantar que sortissin tant i veurel's tan feliços però alhora em va decepcionar una mica perquè em va donar la impressió de que no els coneixia. Eren els mateixos étienne i Anna però a la vegada desconeguts. Si no fos perquè sabia realment com eren la meva impressió hauria estat diferent.

FI SPOILER


Lola La Lola, il·lumina tot el llibre. La seva manera de ser, els seus sentiments, com és ella mateix sense importar la resta, la seva valentia( que desprès descobrim que té part de vulnerabilitat )M'ha encantat veure com el personatge cap i s'aixeca, aprèn i és fa forta durant el camí. És perd i es retroba. Busca fins a trobar-se ella mateixa i els seus verdaders sentiments. I això la fa única. És diferent a les altres protagonistes perquè verdaderament és ella mateixa ( o acaba sent ella mateixa) I amb ella he aprés una cosa: Fes el que creguis que et representa, que vols sortir amb paraigües i fa sol? Doncs surt! Que la gent et mira? Doncs somriu! Mai tinguis por, però sobretot MAI MAI MAI deixis de ser qui ets.



Cricket M'encanta! Perquè és el típic tros de pà, que sempre està al teu costat i acostumes a no veure perquè et fixes en un altre que potser és més guapo, o més musculós. Perquè en cap moment va dir que el personatge os guapo la Stephanie, i no hagués canviat res que ho hagués estat perquè des del primer moment em vaig declarar una CRICKET FAN *-* La paraula per descriure'l és "dolç". m'en-can-ta!




El final.. EL MILLOR FINAL DE LA HISTÒRIA! NO ENS DECEPCIONIS AMB EL SEGUENT STEPHANIE!



El millor: Les últimes pàgines i la Lola
El Pitjor: Els papers de l'Anna i l'Étienne

                                                   NEVER TRUST A DUCK!





Heey dreamers!!! Aquesta setmana ha tocat un llibre que m'ha fet suspirar com mai, una continuació més que perfecta. Sense dubte és Lola y el chico de al lado!




NOVETATS! Com veieu ja podeu seguir el bloc a trevés de twitter, facebook i properament instagram. Us hi espero! El facebook el portarà una amiga meva que m'ha ajudat bastant amb el bloc.  Us hi esperem! 



22 de juliol del 2014



Heeey Dreamers! HE TORNAT! El bloc continua en marxa! Axí que us prometo Novetats, Reptes, Canvis, i moltes però moltes ressenyes!

Vaig marxar de colònies amb un somriure d'orella a orella i ple d'agraïment al veure que el bloc ja tenia més de 20.000 visites! I per aquest motiu he intentat escriure alguna coseta per demostrar-vos com d'importants sou per a mi.  




Estimats dreamers,
Escric aquest text per expresar tot el que signifiqueu per a mi. És difícil explicar amb poques paraules el tot. No us puc estar més agraïda: m’heu donat suport, heu cregut en mi, fins i tot quan acabava de començar i això no ho oblido. Mai.   Estic com en un somni, perquè tot el que sempre havia volgut s'està fent realitat dia a a dia. Per a mi els vostres comentaris no són un de més, cada comentari, cada subscripció, cada visita són un tresor per a mi.  Però sobretot als membres, i als seguidors més fidels, gràcies per formar part de la nostra petita-gran familia.  Gràcies per donar-me esperances, però sobretot gràcies per confiar en mi. Gràcies a vosaltres aquest bloc és màgic i vull que sentiu la màgia que hem creat.  Gràcies per ser qui sou, com sou i per fer realitat el meu somni. Gràcies. 
QUOTE 


We read five words on the first page of a really good novel and we begin to forget that we are reading printed words on a page; we begin to see images.
John Gardner

11 de juliol del 2014

UN PETÓ A PARIS

UN PETÓ A PARÍS

Hey dreamers ! Avui toca un llibre, genial pels que adoren l'amor, la superació, París , la torre Eiffel... Un llibre escrit per una ploma d’or. Un llibre que fins i tot a mi que no sóc gaire fan d'aquest rotllo  amorós em va captivar. Us el recomano moltíssim, ja no només per les bones crítiques. Sinó per una manera de viatjar pels que sempre heu volgut anar a París ( o no ), us puc jurar que he viscut a París durant un dia ( temps ue he tardat a llegir-lo). No cal que m'entengueu ara, ja ho fareu si el llegiu.






FITXA TÈCNICA:


Títol: Un petó a París

· Autora:
 Stephanie Perkings

· Saga: ( Llibre únic però forma part d'una triologia )

· Idioma: Castellà, no sé si l'han tret en català.

· Persona: Primera 


· Pàgines: 437


SINOPSIS:

La torre Eiffel, Ámelie i molts reis anomenats Luis. Això és tot el que l'Anna coneix de França. Per això, quan els seus pares anuncien que passarà un any en un internat a París, la idea no l’acaba de convèncer.

Però, a la Ciutat de l'Amor, coneix al noi ideal: Étienne St.Clair. Es llest, encantador i molt guapo. L’únic problema és que també té novia. Aconseguirà l'Anna l'anhelat petó del seu príncep blau?




COM VAIG COMENÇAR:

Havia sentit crítiques boníssimes d'aquest llibre però mai m'havia cridat l'atenció  per no dir que l'evitava ja que em pensava que era un llibre empalagós, d'aquells que el problema més gran que tenen és que els han posat les banyes. I si, potser és un dels problemes més grans que tenen, però em vaig endur una sorpresa ENORME al veure com escrivia la Stephanie. És increïble, que llegint unes pàgines puguis sentir com realment ets en un altre lloc. No m'havia passat mai. MAI. O com a mínim no d'una manera tant evident. Bé, el cas és que estava jo a una llibreria de Vic buscant dos llibres, Mira’m i dispara, The Duff. Estava disposada a comprar-ne un dels dos quan va i em diuen que no els tenen. COM NO PODEN TENIR UNS LLIBRES QUE HAN ESTAT PREMIATS?! Em disposava a marxar, quan a l’últim minut el vaig veure. I vaig pensar, més ben dit no vaig pensar. El vaig comprar. 





FRASES QUE TENEN MOLT A DIR

---------------------------------------------------------------------
"-Jo visc aquí- Senyalo la porta de la meva habitació com una tonta mentre assimilo la informació: Nom francès, accent britànic, escola americana, Anna confosa.

Anna




---------------------------------------------------------------------

"- Es el principi de tot.
Aixeco la mirada i em trobo amb la seva. Està somrient.
- Benvinguda a París, Anna. M'alegro que estiguis aquí.”.


Anna & Étienne



---------------------------------------------------------------------



A les fosques busca el llit i s'hi torna a posar a dins.

- Ai- diu.

-Sí?

- El cinturó. Seria molt estrany si...?

M'alegra que no pugui veure com de vermella m'he posat.

- Clar que no.

I sento el soroll del cuir lliscant contra la roba al treure’s el cinturó. El deixa amb delicadesa sobre el terra de fusta.

- Eh...- diu- Seria molt estrany si...?

- Si.

- Oh, vinga. No parlava dels pantalons, em referia a tapar-me amb la manta. Aquest aire és terrible.



Anna & Étienne







---------------------------------------------------------------------

"Atlanta ha sigut casa meva durant casi divuit anys y encara que només he viscut un any a París aquests últims nou mesos, m'han canviat. L'any que bé coneixeré una nova ciutat, però no tinc por.

Perqué tenia raó. Per nosaltres dos, "casa” no és un lloc. És una persona.

I estem a casa"

Anna & Étienne


---------------------------------------------------------------------


"Desitjo el que sigui millor per a mi"

Anna 


---------------------------------------------------------------------









OPINIÓ PERSONAL:

S'ha de dir que jo no era una gran fan de França, de fet mai ho he estat. Sempre he pensat que la ciutat de l'amor és Roma. Com a mínim a mi em semblava més romànica potser pel fet que R-O-M-A al revés és A-M-O-R. Però ara, després d'aquest llibre, m'he declarat una FAN de París, de França, del Francès ( llengua que fins fa res odiava, no és res personal. Simplement l meu insti el fan fatal ), de les boines, de la Torre Eiffel, de TOT el que tingui a veure amb França. 



                   
I com pot ser que amb un llibre hagi canviat tant? 

Doncs perquè amb la manera d'escriure de l’autora no només m'he enamorat dels personatges i de la història. M'HE ENAMORAT DE PARÍS. I això mai m'havia passat. Un lloc és un lloc i prou. Encara que ara mateix París és la meva debilitat.*-*


És un llibre que enganxa tant que amb un cap de setmana el tens llegit!( bé si ets molt lector ( el meu cas) amb unes quantes hores en tens prou)

És un llibre fàcil de llegir gràcies al talent que té l'autora. El que escriu hauria de ser sagrat. Us ho juro. Els diàlegs no és que abundin massa, però és un llibre molt lleuger igualment. Fàcil i amb una trama molt senzilla. Que és aquesta senzillesa el que dona poder al llibre. A vegades les coses senzilles són les millors. I aquest llibre és un " A vegades".
Mireu fins a quin punt m'ha agradat que me l'he posat al llit! Se'm para l'olla eh? He dormit amb un llibre! I encara a sobre m'he despertat amb el llibre agafat, tal i com em vaig adormir. No ho havia fet mai :$ Però sempre hi ha un primer cop no? Jajaja... ehhm... NO. 


La relació entre els protagonistes m'encanta perquè és molt real. Podem veure el "flechazo" del primer moment i com mica en mica s'agraden més. No com altres que en tres pàgines ja estan bojament enamorats. REALISME.






Però sabeu que és el que m'ha agradat del llibre? Que m'ha fet riure. Sí, riure. Es que.. feien cada comentari que.. bé em pixava. :D Home.. jo sempre ric per molt poc però... Sobretot les converses d'aquell parell. Quins uns... vaya persons...

Els personatges... a veure... que dir...?

Com veureu ara, cap dels dos personatges m'ha encantat fins al punt de voler que siguin reals. M'han agradat si. Eren d'aquells que separats, pse pse però junts uns eren poesia. Es complementen. S'arreglen mútuament. Un no seria res sense l'altre, es necessiten, el lector necessita que estiguin junts.


L'Anna Com explicar-ho? M'agrada, fins i tot m'encanta. Però li veig alguna cosa que no... no sé com explicar-ho. No acabo d'entendre-la. I tornem al mateix de sempre. Per que m'agrada? Perquè és real. Té virtuts i defectes. I això la fa ser humana. I no té res de dolent ser humà. A part d'això també m'hi sento identificada pel tema de marxar a estudiar a fora, ja que és probable que jo també ho hagi de fer algun dia ( proper o llunyà ). Eii! Però vull que tingueu clar que passi el que passi, sigui on sigui no penso deixar el bloc! MAI! 







l'Étienne M'encanta. Però ja no sé si és perquè al enamorar-se l'Anna d'ell jo també ho vaig fer o perquè simplement al deixar-lo tant bé ja em va començar a agradar. No el puc comparar amb personatges PERFECTES ( que evidentment no són humans) perquè no ho és. En aquest llibre els seus defectes a part són més que visibles. Però el que el diferència d'altres no és que no me’n hagi pillat tant com el Niko o com el Jace sinó que em cau bé. M'ha arrancat uns somriures d'orella a orella amb els seus comentaris. De VERITAT, no m'importaria gens tenir-lo d'amic.


El final.. és un bon final. I quina Et deixa amb bon gust a la boca però per desgràcia amb GANES DE MÉS! Per sort al següent llibre "Lola y el chico de al lado" se sap que surten! Podrem saber més d'ells ! YUPI! 



 El millor? L'escriptora i la simplesa amb la que escriu

El pitjor? Que la seguent novela no tingui els mateixos protagonsites.

                                                        NEVER TRUST A DUCK!