Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

25 de juliol del 2015

El capítol del Julian



Heey dreamers! Avui tenim la ressenya del llibre més curt i significatiu que he llegit. Es tracta del capítol del Julian, un llibre de menys de 200 pàgines que ens permet entendre el perquè del comportament del nen "cruel" ( entre cometes ) de Wonder. 


Títol:
 El capítol del Julian

Autor(a): J.R.Palacios
Idioma: Català
Pàgines: 126
Persona: Primera
Editorial: LaCampana
Categoria: Realista
Format: Paper

Saga: Wonder
Idioma Original: English
Preu: 10,50€






Un nou capítol, acabat de sortir del forn, d’un èxit de vendes premiadíssim i aclamat per la crítica: Wonder.
Més d’un milió de persones han llegit Wonder i s’han enamorat de l’Auggie Pullman, un nen normal i corrent amb una cara que no ho és tant. Ara els lectors tindran l’oportunitat de conèixer una mica més el personatge més controvertit del llibre: el Julian.
Des del primer dia que es veuen, a les pàgines de Wonder, queda clar que l’Auggie i el Julian no seran mai amics, amb el Julian tractant l’Auggie com si tingués la pesta. Però, tot i que Wonder explicava la història de l’Auggie des de la perspectiva de sis personatges diferents, el punt de vista del Julian no el vam saber mai. El lector només podia especular sobre el que li devia passar pel cap. Fins ara.
El Capítol del Julian ens revela per fi com viu la història el culpable del bullying. ¿Per què és tan desagradable amb l’Auggie? ¿Té alguna possibilitat de redimir-se?


Wonder em va enamorar i em va fer millor persona. I amb només 126 pàgines la JR Palacios no només  ha aconseguit millorar la seva anterior obra sinó que ha aconseguit que el llibre em torni a marcar.  

I és que jo també m'he preguntat milers de vegades què els passa pel cap a la gent que fa bullyng, nens com en Julian. Jo ja sé que cada persona té la seva pròpia història però jo volia conèixer la seva. No m'entrava al cap com un nen tan petit podia ser tan cruel i insensible. Com podia tenir uns valors tan equivocats.   

I aleshores vaig llegir el Capítol del Julian i ho vaig entendre. Vaig veure que en el fons no deixava de ser un nen petit i dèbil que no és capaç de veure sol el mal que fa.

“Sigues considerat, perquè tothom que coneixes està lliurant una dura batalla"



És un llibre que t'enganxa, un llibre d'aquells que no pots parar de llegir... I és que és de  les històries més maques i emotives que mai he llegit. No només és senzilla, sinó que a mes és molt humana.  Perquè TOTHOM es mereix una segona oportunitat, tothom mereix arrepentir-se dels seus errors i tothom es mereix aprendre'n. 

I podriem dir que aquest és un llibre evolutiu. Un llibre on veiem l'evolució d'un nen cruel, espantat i amb els valors revertits. Veiem com mica en mica, sense pressa es comença a veure tot el mal que ha causat. Veiem com el nen "cruel" poc a poc, comprén tot el que ha causat.

No em van caure bé els pares d'en Julian, però vaig adorar la seva avia. Aquella dona em va enamorar. I és que la Grandmére és l'exemple personificat d'una persona considerada. 
  “Després que em fes un petó li vaig dir: "No vull tornar-te a dir Torteau. ¿Com et dius? Aleshores va tornar a tancar els ulls i va somriure.- Va dir: "Em dic Julian"” 


El final em va fer plorar. Perquè la Grandmére va explicar una història tan maca i humana que em va ser impossible empassar-me les llàgrimes. I és que com ella diu, la vida no és justa. I les millors històries són aquelles de les que n'apréns alguna cosa. I jo he aprés a ser millor persona, a ser considerada, a redimir-me. 

LLEGIR-LO no és una opció. Crec que llegir Wonder hauria de ser obligat a les escoles, però també hauria de ser obligat llegir aquest llibre. I és que també n'hem d'aprendre nosaltres dels errors. Hem de saber rectificar-los. Per a mi, el veritable heroi dels llibres és el Julian, que aconsegueix el més dificil; EVOLUCIONAR.



"Però el que té de bo la vida, Julian- va continuar-, és que de vegades podem reparar els nostres errors. Que n'aprenem, dels errors. Que ens fem millors."


En resum... El capítol del Julian és un llibre increïble, que amb només 126 pàgines ha aconseguit marcar-me. Un llibre molt humà i ple de valors que no us deixarà indiferents.




20 de juliol del 2015

PINGU BOOKTAG

Heey dreamers! Avui al Magic Mondays m'agradaria primer de tot, donar l'enhorabona a l'Aria del bloc Angels to Fly pels seus 100 seguidors! 

Doncs bé, vaig rebre una nominació del bloc El pinguino lector a fer el booktag del pingüí i com que no tenia res pensat per fer aquest dilluns vaig pensar que m'anava perfecte! 
No nominaré a ningú perquè els blocs que nominaria ja estan nominats.
 Així doncs...el booktag del pingüí!



Hi han hagut molts llibres que m'han omplert completament, però si m'he n'he de quedar amb un suposo que em quedaria amb "El corredor del laberint. Feia temps que no el mencionava als booktags i  la veritat és que és un llibre increïble que em va deixar molt satisfeta. No només és ràpid de llegir sinó que té uns personatges magnífics, valors,  molta acció i una trama molt original. Què més es pot demanar?





Buff... segurament "L'ordre del Fènix". Si he de ser sincera va ser el llibre més fluix de la saga Harry Potter ja que se'm va fer una mica pesadet.. Però no va estar malament tampoc!


Pulsaciones de Javier Ruescas. No sé si realment va ser el més curt, però a mi m'ho va semblar.  Està escrit en forma de "Whatsapps" i llavors és molt ràpid de llegir. 

Doncs "Allà on els arbres canten" de la Laura Gallego. ADORO aquest llibre. Té una història molt fantàstica que em va arribar al cor. I és que la Viana i l'Uri no són fàcils d'oblidar. Tant si us agrada el gènere com si no l’hauríeu de provar de llegir ja que és un llibre gairebé perfecte.  



Tota la saga de Percy Jackson. MAI, MAI em cansaré de recomanar-los perquè és l’única saga, els únics llibres que m'han fet plorar del riure! En Rick Riordan en sap massa ! E S P E C T A C U L A R




Doncs em quedaré amb "En Flames". Sabeu què és més difícil que escriure un bon llibre? Continuar-lo amb el mateix nivell. Puc dir que el 80% de les vegades les segones parts són dolentíssimes ja que els autors no saben com continuar la història amb el mateix nivell. Però el 20% que aconsegueix una bona seqüela acostumen a ser llibre èpics i increïbles. Com és el cas del segon dels Jocs de la Fam. I és que la Suzanne no només va saber continuar un llibre que semblava que ja tenia final, sinó que va escriure un llibre tan magnífic que des del meu punt de vista, va superar el primer. 


A infantil suposo que és refereix a "abans de que me n'adonés que m'agradava llegir". Doncs segurament em quedaria amb "Per mil formatgets de bola...He guanyat la Lotorato!" de Geronimo Stilton. 

M'agradava tant que el llegia a tot arreu. La veritat és que em fascina com pot ser que hi hagin tants títols en aquesta saga. ( S'ha de contar que l'escriptor també ha escrit els de la Tea!) 

O també guardo un bon record del Diari d'en Greg. Com havia rigut amb aquelles llibres!


Ostres! Doncs "Los hijos de Ahiris" . és un d'aquells llibres que l'acabes i penses... què acabo de llegir? Realment no vaig entendre res. 




17 de juliol del 2015

ISLA AND THE HAPPILY EVER AFTER


Heey dreamers! La veritat és que estava una mica perduda amb la ressenya d'aquesta setmana, així que he decidit buscar a la meva llibreria a veure què podia ressenyar. Ha estat aleshores quan he vist que mai havia arribat a ressenyar "Isla and the happily ever after". Buf! I mireu que el vaig llegir tot just va sortir, no m'explico com he deixat passar tant de temps. 


Títol: Felices por siempre jamás
Autor(a): Stephanie Perkins
Idioma: Castellà
Llibres relacionats: Atrapa la luna, Eleanor&Park,  My life next door 
Pàgines: 395
Persona: Primera
Editorial: Neo *-*
Categoria: Contemporànea
Format: Paper

Saga: Un petó a Paris?


Enamorarse en la ciudad más romántica del mundo es fácil para la soñadora Isla Martin y el enigmático artista Josh Wasserstein. Pero a medida que avanza el último curso en la School of America de París, Isla y Josh se ven obligados a afrontar la desgarradora realidad, porque, quizá, su historia no acabe con un «felices por siempre jamás».
¿Seguirán juntos cuando los días en el instituto se acaben? ¿Será su amor más fuerte que la distancia? Su romance se convertirá en un apasionante viaje por Nueva York, París y Barcelona, acompañados de sus amigos Anna, Étienne, Lola y Cricket.


Aquesta trilogia és amor en estat pur. Un petó a París em va enamorar, Lola y el chico de al lado em va marcar tant que és va convertir en el meu llibre preferit i Felices por siempre jamás ha estat un final perfecte. La Stephanie té una escriptura tan única com meravellosa que m'ha tornat a captivar una vegada més. 


Tornem a trobar una història molt senzilla, tranquil·la però amb molt d'encant. Plena de moments preciosos i màgics que et faran somriure com una bleda però també de moments molt irritants...Ja que els dos protagonistes són MASSA tossuts i no són capaços de veure el que realment tenen fins que ja és massa tard. 


L'Isla ( Un nom que trobo preciós, per cert)  no té la personalitat que tenia la Lola i en Josh no té la màgia que tenia en Cricket, però tot i així m'han encantat. L'Isla és una noia molt tímida, encara que ella preferiria ser més atrevida i extrovertida. Porta enamorada d'en Josh des de fa molt de temps, i té una relació d'amistat màgica amb en Kurt, un dels millors personatges dels tres llibres.  En Josh en canvi ja el coneixíem ja que era un dels personatges secundaris d'Un petó a París ( Sí, el que sortia amb la Rashmi).
“I am hard on myself. But isn’t it better to be honest about these things before someone else can use them against you? Before someone else can break your heart? Isn’t it better to break it yourself? ."



El millor del llibre? Els viatges d'en Josh, concretament el de Barcelona. I és que és el primer llibre que llegeixo on una parella viatja a Barcelona i l'autor menciona que allà parlen català. Pel que sembla, molts autors americans desconeixen el nostre idioma. I no ho sé, veure que la Stephanie havia escrit el petit detall de l'idioma va fer que el llibre guanyés punts. 
  “Phones are distracting. The internet is distracting.The way he looked at you? He wasn't distracted. He was consumed.” 


El final em va deixar més que satisfeta, va ser increïble. Quan vaig veure que es reunien tots ( vaig morir d'amor amb la Lola i en Cricket) se’m va dibuixar un somriure a la cara. I aquest somriure va aguantar fins al final del llibre. Només em va faltar la Rashmi, a veure, no és que m'hagués encarinyat amb ella ni res, però m'hagués agradat que hi fossin tots.  I deu meu! La proposta va ser tant maca i tan perfecta que vaig plorar d'alegria i tot!  I per acabar el tema del còmic i l'ultima pàgina! Em va semblar tan perfecte, tan bonic que costava de creure i tot! Era com massa bonic per ser real! 


Si agafem tres llibres màgics, tots amb personatges increïbles i els ajuntem  en un capítol imagineu-vos com d’èpic i màgic resulta tot plegat!



"What are you working on?" I ask.
"The last page." He gestures towards the table, where a pencilled sketch is being turned into inked brushstrokes. It's a drawing of us, in this café, in this moment.
I smile up at him "It's beautiful. But what comes next?"
"The best part." And he pulls me back into his arms. "The happily ever after." ”


En resum... Isla and the happily ever after és l'última part d'una trilogia increïblement perfecta. Amb una escriptora brillant, que em va impressionar fins a l'última paraula del llibre. Realment no em podria haver imaginat un llibre més perfecte. No l'hi poso més puntuació perquè les estrelles només arriben fins a la cinquena. 


PD: Si mai arribessin a fer pel·licula, crec que l'actriu perfecta per fer d'ISLA seria ( com a fanàtica de Teen Wolf ):

13 de juliol del 2015

LOVELY BOOKS#1


Heey dreamers! He decidit crear una nova categoria pel Magic Mondays! Com molts sabeu mai hem de comprar un llibre per la portada, però tot i així hi ha edicions i portades  precioses! Així que alguns Magics Mondays em dedicaré a escollir les portades més precioses que recordi! A més a més, a cada Lovely books hi haurà el guanyador a la millor edició !




I vosaltres que en penseu? Escollirieu les mateixes?

11 de juliol del 2015

LA SANG DE L'OLIMP


Heey dreamers! La ressenya d'avui és MOLT especial per a mi. No només perquè l'escriptor és dels meus preferits sinó perque significa el final de dues sagues que van marcar la meva infància i han marcat la meva adolescència. Per desgràcia, m'esperava un llibre completament diferent. 


Títol: La sang de l'Olimp
Autor(a): Rick Riordan
Idioma: Castellà
Llibres relacionats: Crònicas de la Torre, Harry Potter, Percy Jackson.
Pàgines: 502
Persona: Tercera
Editorial: LaGalera
Categoria: Fantasia
Format: Ebook

Saga: Els herois de l'Olimp


Gea necessita la sang de dos semidéus per despertar, i té previst sacrificar-los durant el Banquet de Spes, a Atenes. La tripulació de l'Argo II ho ha d'evitar, i tenen la temptació d'utilitzar Atena Pàrtenos com a arma secreta. Però saben que l'estàtua és l'única cosa que pot aturar la guerra entre el Campament Mestís i el Campament Júpiter. El més assenyat, doncs, és enviar-la a Long Island i dirigir-se ells cap a Atenes. La batalla final contra els gegants està servida.

I ara toca ressenyar el final. El final de la saga que m'ha marcat tant, el final de tots els personatges que tant m'han fet sentir. El final de TOT. I és que és un llibre tant gran i amb tant de poder que he tardat gairebé un any en poder-lo començar. De moment tot era tant perfecte que tenia por que en Rick matés algun personatge, o el llibre no superés les meves expectatives. I això és exactament el que m'ha passat.


Tot el que escrigui en Rick, per mi és art. Com diu la Hazel Grace, em llegiria fins i tot les seves llistes de la compra. I aquest llibre es mereix cinc estrelles que no l'hi penso donar. No l'hi penso donar perquè aquest llibre ha estat perfecte per a molta gent, per això sé que en Rick ha tornat a fer una feina ben feta. Però no pas per a mi i crec que quan us expliqui el perquè ho entendreu:  el final de la saga de Percy Jackson va ser tan èpic, tan increïble, tan meravellós, tan perfecte que per a mi, no feia falta que continués. Però va continuar, en Rick ens va regalar la saga Els herois de l'Olimp i ens va permetre saber més sobre en Percy i l'Annabeth. Per tant, mereixen un final i una història  tant increïblement perfecte com el primer. I no ho va ser.
“Su familia estaba compuesta por todos los semidioses que luchaban a su lado, romanos y griegos, nuevos y viejos amigos. No iba a permitir que nadie separase a su familia."



El principal problema d'aquest llibre no va ser només el final. Com molts ja sabreu crec que en Percy és el millor personatge creat mai després d'en Harry Potter i abans d'en Jace i en Will Herondale. I com comprendreu em va fer moltíssima ràbia i em va decepcionar molt que ell no tingués ni una mica de protagonisme a "La sang de l'Olimp". Tots ela capítols estaven narrats des del punt de vista del Jason, de la Piper, d'en Leo d'en Nico o de la Reyna. Tampoc va ajudar que en Percy deixés de ser "ell". és a dir, ja no era l'heroi, és més SEMPRE l'havien de salvar i això no forma part d'aquest personatge. No era ell. I tot i que em va encantar conèixer més en Nico o la Reyna hagués preferit mil vegades més en Percy que en Jason. 


  “Nico observó su rostro: los ojos verde mar, la sonrisa, el cabello moreno despeinado. De algún modo, Percy Jackson le parecía entonces un chico normal y corriente, no una figura mítica. No alguien a quien idolatrar o del que enamorarse.” 

I tot i que el final em va agradar em van fallar dos aspectes: Primer de tot, crec que va ser massa simple, m'esperava una cosa encara més épica, més espectacular! I el segon aspecte és que en Percy tampoc va "formar-ne part" és a dir, realment els que van lluitar contra Gaia van ser els .. I no ho sé, em vaig sentir com si a Harry Potter a la batalla final de Hogwarts en comptes del Golden trio en Neville i la Luna s'haguéssin encarat amb Lord Voldemort. Per molt que canviés la saga per a mi en Percy sempre va ser el protagonista.




Ara anem a parlar del tema d'en Leo. Em va agradar. I com que estava preparada i ja sabia que ell seria el que moriria no vaig plorar ni una mica. Ara bé, em va fer molta pena pensar en que la Piper i en Jason encara esperen que torni...i bé m'agradaria saber com a mínim si els va arribar a veure o no... Però realment en Leo va aconseguir la Calipso no? Doncs no va ser tan tràgic :)

"Cinco minutos más tarde, con los brazos de Calipso alrededor de la cintura, Leo hizo que Festo alzara el vuelo. El dragón de bronce desplegó sus alas... y ascendieron a lo deconocido.”


En resum... Potser vaig esperar massa d'aquest llibre perquè em va acabar decepcionant. Tot i així crec que he estat molt molt molt exigent i cal dir que a gairabé tothom li ha agradat el final, així que no tingueu por i a llegir la saga!

6 de juliol del 2015

ROAD BOOKS


Heey dreamers! Avui al Magic Mondays us porto una entrada que ja havia fet l'any passat. ( Holiday Books) He anat sis dies de vacances de "carretera". és a dir, igual que l'any passat, hem tornat a fer ruta ( Cosa que m'encanta ). I al passar tanta estona al cotxe doncs he tingut molt de temps per llegir!





  • AFTER: En mil bocins ( Ressenya ) 
  • Totes les fades del regne 5/5: Jo m'esperava un altre llibre tipus Memòries d'Idhún, i en comptes d'aixó, em vaig trobar un llibre "Disney" que em va enamorar i meravellar d'una manera absoluta.
  • Girl Online 4/5:  Un llibre fresc, ràpid i senzill que em va robar el cor *-* . Tot i així la història era una mica irreal i em va faltar alguna cosa més. Cal dir però,que és un bon llibre per llegir a l'estiu. 
  • La coincidencia de Callie y Kayden 4/5:  Em va sorprendre moltíssim. M'esperava un tipus de llibre i em vaig trobar un altre. No el recordaré sempre, tampoc m'he fet sentir cap emoció així important.. però tot i així l'he disfrutat molt!
  • El secreto de Callie y Kayden 4/5: És la segona part de la bilogia, que em va agradar més que la primera. Una història d'amor complicadíssima que tot i així t'acaba enamorant. 
  • La sang de l'Olimp 4/5: Per fi em vaig atrevir a llegir-lo... I m'ha decepcionat molt...( Espero fer la ressenya aviat)
  • My life next door 5/5: Una història d'amor molt poc coneguda que m'ha fet tocar les estrelles. Senzilla, real i especial. Puc dir orgullosa, que amb en Jace Garrett he trobat el substitut d'en Cricket Bell*-* Us el recomano? Moltíssim. 
I ara mateix estic llegint Mentes Poderosas i Respira, dos llibres increïbles que apunten molt amunt!



Que en penseu? Us en llegiríeu algun?