Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

23 de setembre del 2014

BOOKTAG LA VIDA EN LLIBRES



Heey dreamers! Feia molt de temps que no us portava un Booktag conjunt. I aquesta vegada col·laboro amb el bloc Daniel Miralles. Portat per un noi fantàstic, que espero que tots visiteu :)
------------------------------------------------------------------

·         Troba un llibre que tingui les tres primeres lletres del teu nom:


ROBERT   Havia de buscar un llibre amb les lletres ROB- i l'he trobat;) El vaig llegir farà cosa d’un any, escrit per Daniel Defoe. "Robinson Crusoe"
 



·         Conta la teva edat amb els llibres de l'estanteria. Quin et surt?

Així que el llibre número vint-i-dos de la meva estanteria és “La balada del funicular miner”! Del gran autor català Pau Joan Hernàndez.


·          Un llibre que es desenvolupi al teu país/ ciutat:

Em quedo amb "Marina" de Carlos Ruiz Zafón. Es desenvolupa a Barcelona. És un dels meus llibres preferits de l’autor barceloní que va marxar a viure a Los Angeles, i realment m’impressiona i enamora cada cop que el llegeixo. És com poesia, en alguns instants. I Zafón és un gran narrador.


·         Un llibre que es desenvolupi a un lloc on t'agradaria viatjar:

M’agradaria viatjar a molts països, perquè he viatjat poc i penso que viatjant s’aprèn molt i s’enriqueix molt un mateix. Però si hagués de triar un lloc per viatjar, em quedo amb el planeta del Petit Príncep. Allà hi viatjaria per quedar-m’hi.
 


·         Tria un llibre amb el teu color preferit a la portada:

 
Roig Robí :) El vermell és el meu color preferit, tot i que sigui un roig tirant a rosa i sembli una mica cursi, però és el color més proper que he trobat   :) 

·          Quin és el llibre del que tens més records?

El Petit Príncep, sens dubte! ÉS GENIAL, ADORO aquest llibre! Recordo com la meva mare me’l llegia perquè m’adormís. Era i sempre serà la meva nana preferida. Em sembla que quan tingui fills (si és que en tinc) els hi llegiré el mateix conte que em van llegir a mi de petit. 



·          I quin et va costar més d'acabar?


Em sembla que va ser Meravellós desastre, de Jamie McGuire ( Diuen que està molt bé, però em va costar la tira llegir-me’l!) el vaig acabar al final, però no sé si em va agradar massa. Vull dir que la història és interessant i enganxa, però està tan plena de tòpics que resultava cansat de llegir. Diu a la portada: qui dels dos ensenyarà primer les seves cartes? Doncs no tenia gaires ganes de saber-ho, la veritat...jajaj


·         Quin llibre et farà sentir orgullós/a quan l’hagis acabat?


 Hamlet, que és un clàssic indiscutible. Encara no l’he llegit, i tothom en parla la mar de bé. Suposo que em sentiré orgullós d’haver-lo llegir. (quan ho faci, si és que ho faig...) 

I RECORDEU.. SI VOLEU VEURE LES MEVES RESPOSTES CLIQUEU AQUÍ
            R E S P I R A .  V I U .  L L E G E I X.

22 de setembre del 2014

TOP 5 BOOKS




Heey dreamers!  Segona setmana! Va! Podem! 

Aquesta setmana toca els TOP 5 BOOKS. Molts m'havieu demanat recomanacions així que us porto els cinc millors llibres que he llegit de cada categoria. I perquè els separo en categories? Oi que no pots comparar peres amb pomes?  Si vols comparar compara entre els diferents tipus de pomes. Doncs passa el mateix amb els llibres. No pots comparar un d'amor realista amb una distopia ( per exemple) 

1. Obsidian ( Saga LUX)
2.  Caçadors d'ombres
3. Covenant
4. Vampire Academy
5. Hush Hush





1. El corredor del laberint
2. Divergent
3. Puro
4. Els jocs de la fam
5. The Host

1. Harry Potter
2. Memories d'Idhún
3. Allà on els arbres canten
4. Percy Jackson
5- Els herois de l'olimp


1. Lola y el chico de al lado *-*
2.Besos de murciélago
3. No està escrit a les estrelles
4. Un petó a Paris
5. A dos centímetros de ti




1. The maze runner
2. El Theorema Katherine
3. Ciutats de paper

Tots, absolutament tots els llibres d'aquesta llista, m'han fet emocionar, sentir... en definitiva.. els millors que he llegit. 

Els heu llegit? Us agradaria?

R E S P I R A .  V I U .  L L E G E I X.

21 de setembre del 2014

THE MAZE RUNNER: LA PEL·LICULA



 Heey dreamers! I ja he anat a veure la pel·licula! I de veritat.. ha estat espectacular.*-* No és perfecte, ni molt menys però en Wes Ball ha pogut "captar" la màgia del llibre, del laberint, del Clar, dels clarians... i aiò fa que la pel·licula sigui digna del llibre. 








Títol: THE MAZE RUNNER

  Data d'estrena: 11/9/14

  Minuts: 113 min.

  Gènere: Ciència-ficció, drama, misteri ( Distopic)

  Idioma: Castellà

  Director: Wes Ball









    La pregunta és, em va satisfer l'adaptació? Sí, sí i sí!  Com totes les adaptacions té defectes, i bastants.. però sabeu? A mi em va transmetre el mateix que el libre. Lleialtat, amistat, valor, força i esperança.  Simplement THE MAZE RUNNER. I això és el que conta. Han sapigut "captar" la màgia de tot.  I potser ara, aquesta ressenya us sembla més negativa que positiva, però no és el cas. Amb aquesta adaptació he rigut i he plorat, si senyors amb la pel·licula i no el llibre( en realitat amb el llibre també però per donar-hi emoció) Com ja sabeu sóc una GRAN FAN d'aquesta triologia. I no podia haver estat més perfecta, ( amb defectes) però perfecta a la seva manera. Vaig disfrutar cada minut de la pel·licula, recordant el llibre i els sentiments que em va portar. I amb tot això vaig recordar que son més fortes cent formigues que un escarbat. Que junts som més. Que hem de treballar en grup, i mai, mai, passi el que passi, perdre l'esperança.

    Què va fallar? ( SPOILERS DEL LLIBRE)

    • Faltaven escenes quina novetat! ( ironia)

    • Canviaven escenes: la veritat no sé perquè s'inventes escenes! En comptes de crear-ne de noves que rodin alguna que no tenien planejat posar per favor! 

    • Com és coneixien en Minho i en Thomas: Aquest punt em va fotre molt, ja que és un dels meus favorits i NO EL VAN POSAR!

    • Que la Teresa i en Thomas fossin telepàtics: Com es poden oblidar d'un aspecte tant important del llibre? Al·lucino amb aquest punt.

    • L'aspecte dels "laceadors": A veure, PUNT IMPORTANT! Els que us heu llegit el llibre com us imagineu els "laceadores"? Perquè jo m'imaginava una mena d'oruges gegants amb punxes negres ( potser són coses meves) i em vaig trobar uns escorpins robot. Crec que aquest va ser l'error més gran. 

    • Si no has llegit el llibre l'adaptació és un CAOS: Hi vaig anar amb la meva millor amiga i com sempre no s'havia llegit el llibre ( a la pròxima si ehh nana) i no entenia res, pel que vaig estar mitja pel·licula explicant-li el que passava. 

    • Els escarbats de cruel: Els vaig trobar a faltar, sinó com representava que sabia l'espectador que els clarians eren vigilats? 



    Si encara no l'heu vist i heu llegit el llibre, ja esteu anat al cinema més proper perquè verdaderament val la pena! Ara bé, si no heu llegit el llibre i voleu anar a veure la pel·licula per no haver de llegir... MALAMENT! Perquè 1) Què et costa llegir un llibre tan pefrecte? i 2) No entendràs res de res. 




     L'interpreta en Dylen O'Brien.. i jo simplement Adoro l'actor, adoro en Thomas i adoro com l'interpreta. És exactament com me l'havia imaginat. Nomès hi ha hagut un petit fet que m'ha tirat enrere. En certs moments del llibre ( obiament deixant de banda el final) en Thomas plorava, perquè al cap i a la fi és humà. I a la pel·licula no plorava en aquests moments i donava l'aparença de que el noi fos de ferro. I els que hem llegit el llibre sabem que per molt valent que sigui de ferro no és.  Tot i així em va saber transmetre en Thomas, tal i com el coneixia així que és mereix un 5/5









    De físic i comportament en Ki-Hong Lee és Minho en estat pur. Va ser només veure'l i emocionar-me. ( La majoria ja sabeu que és el meu preferit) per acabar-me decebent.  Per molt que semblés en Minho no ho era. El director va fer-ho malament a l'hora d'escollir les seves escenes, i en comptes de rodar com és coneixen va rodar algun moment de desesperació. I si no fos perquè el coneixia massa bé hagués pensat que en Minho no era diferent als altres. No hagués sabut com de "malparit" "valent" i "lleial" és .. perquè no ho mostren.  Potser no hi havien prous minuts, potser creien que no era necesari.. però el cas és que la falta d'aquestes escenes, ens va deixar a un Minho diferent del que coneixem. 





    A diferència dels altres, en Thomas Sangster no em va satisfer fisicament. Vull dir, representava que en Newt era més gran més o menys de l'edat de'n Thomas i en canvi sembla que tingui uns dotze anys. El mirava i no el reconeixia.. però després en els seus moviments, la seva manera de fer les coses, els seus valors veia en Newt autèntic aquell a qui tant havia admirat.












     L'interpreta l'Aml Ameen, i em va agradar bastant per no dir molt, ho va clavar tot, vaig reconèixer l'Alby, el del llibre, el "líder" dels clarians. Aquell que em feia sentirque tot rutlava fins que va passar el que va passar i mai va tornar a ser el mateix. 









     La Kaya Scodelario no em va convèncer de Teresa, per molt que físicament ds'assemblin no em va agradar. No us puc dir perquè ni tinc motius simplement sé que no vaig reconèixer la noia de la pantalla. No era ella.











     I finalment en Blake Copper com a Chuck. Potser el personatge més perfecte de tots. Vaig saber veure el nen petit i sol, que nomès vol trobar els seus pares. que veu enThomas com una persona a seguir i tem en Gally. Simplement era Chuck en estat pur. 






    I a vosaltres? Què us av semblar? L'heu vista?

    R E S P I R A .  V I U .  L L E G E I X .



                                                       NEVER TRUST A DUCK!

    20 de setembre del 2014

    THE DUFF


     Heey dreamers! Avui us porto un llibre que potser no és dels meus preferits però si que us puc assegurar que m'ha ajudat moltissim a mi, i a molta altre gent. Perquè qui no s'ha sentit le Duff alguna vegada?







      Títol: THE DUFF

      Autora: Kody Keplinger

      Saga: -

      Idioma: Castellà

      Persona: Primera

      Pàgines: 300






      La Bianca no és considera la més guapa de l'institut, però si massa llesta per deixar-se enganyar per l'atractiu i faldiller Weasley Rush. Per això, quan en Weasley l'anomena la Duff- sobrenom que utilitza per referir-se a la menys agraciada del grup d'amigues-, l'ultim que espera ella és acabar fent-li un petó. Però ha passat i, encara que l'odia amb totes les seves forçes , el petó li ha agradat. I sense saber com, començen una relació secreta d'amics ( o enemics) amb dret amb dret a "roçaments". Mica en mica, la Bianca descobrirà que tenen una cosa en comú: els dos amaguen un problema familiar. Resulta, a més a més, que ell la comprén i escolta. De cop se n'adona, amb horror, que podria ser que hi hagues alguna cosa més que sexe entre ells.  





      Si us sóc sincera, la sinopsis no em cridava massa l'atenció. Recordo veure-la en una llibreria i pensar: "Bah! Una altre que tracta del mateix" i evidentment no la vaig comprar. El que no sabia, era que darrere aquella sinopsis tant normaleta hi havia amagat un llibre què em faria replantejar-me moltes coses, sobre mi mateixa i els que m'envolten. I com el vaig acabar llegint? Doncs cansada de llegir bones ressenyes d'aquest llibre vaig "haver" de llagir-lo clar. I per això, abans de marxar de vacances el vaig comprar ( ebook).





      .............................................

      "És igual o on vaigis o el que facis per distreure't. La realitat sempre t'acaba atrapant"








      ....................................................


      " En Wesley Rush no persegueix a les noies, però a tu si que et perseguiré."



      Wesley
      ............................................




      "- La gent que t'insulta nomès intenta sentir-se millor. Ells també l'han espifiat en algun moment. No etsa la unica. 

      Bianca

      ....................................

      "Jo era la Duff. I això no era dolent, al contrari. Perquè algú que no se sent la DUFF no té amics. Totes les noies es senten lletges a vegades. Per què havia tardat tant en veure-ho? Per què m'havia estressat per aquella estúpida paraula durant tant de temps? Hauria d'estar orgullosa de ser la DUFF. Orgullosa de tenir unes amigues meravelloses que pensen que són les meves Duff.






      .............................................



      Al llegir la sinopsis ( no us mentiré) m'esperava el típic amor

      adolescent. Un altre més, vaig pensar. I d'alguna manera ha acabat sent així. Un altre més. Un altre més amb un final previsible i gens original. Un altre més de relació amor-odi. Però si que hi ha un aspecte diferent si. Els valors. Posaria la mà al foc en que a vegades la màjoria de vosaltres us heu sentit lletjos, o els més poc agraciats del vostre grup d'amigues/amics. M'equivoco? En això consisteix ser "La Duff" THE Designated, Ugly, Fat, Friend... La nostra protagonista veu que és ella. I això li fa mal. Però al llarg del llibre ( després d'encerts i equivocacions) acaba fent una reflexió que val or. Una reflexió que m'ha ajudat a mi , i a milers de persones. ( Ultima cita)

      La Duff sempre existeix, i tothom se'n sent a vegades. Perquè tots som LA DUFF. Cal llegir el llibre per entendre l'evolució del personatge i la teva. Així que llegiu-lo! A què espereu!?

      Està escrit de manera molt lleugera així que és molt fàcil i ràpid de llegir. Enganxa el punt just perquè ni resulti aborrit ni puguis parar de llegir. Simplement una bona elecció per ara, en aquests temps plens d'exàmens inicials. Ja què és un llibre que s'ha d'anar assaborint poc a poc, entenent les paraules i el procés de la Bianca. I ara que la majoria tenim poc temps per llegir... doncs millor aquest què el corredor del laberint! ( intriga al màxim!)  



      SPOILER La veritat hi va haver vegades que la Bianca al desfogarse amb el sexe em feia por, vull dir cadascú es desfoga a la seva manera no ? Pero igualment hi va haver un moment que em vaig pensar que s'estava descontrolant una mica. FI SPOILER 




      Ara vindria, l'aspecte negatiu, i sí, el problema d'aquest llibre és que sense la paraula Duff i tot el que comporta seria un llibre més. Així que potser hagués anat bé una mica d'originalitat per part de l'autora. També estaria molt bé que sortís un llibre des del punt de vista de'n Wesley. Ja que al ser tant complex encara no he entés el perquè de molts aspectes. 


      Recomano que el llegiu si us va agradar per exemple Just Listen i Atrapa la luna de la Sarah Dressen.


      I anem a pels personatges!



       BIANCA: No sé ben bé si m'agrada gaire.. per una banda, m'encanta com reaciona i com reflexiona al final de llibre i m'encanta perquè és una noia normal. ABSOLUTAMENT NORMAL. Una noia amb la que aprens a valorar-te amb les seves frases. Amb la seva manera de fer. Però potser és una mica massa reservada pel meu gust. Comprenc que pensés que els seus problemes són seus i que no ha de molestar a ningú explicant-los però tot i així hi havia moments que pensava" Deu meu!Són les teves millors amigues, es preucupen per a tu! Explical's-hi!No t'ho pots guardar tot!"



      WEASLEY:No sé.. m'agrada bastant suposo. M'agrada perquè és capaç de creure en els seus errors, i en ser capaç de canviar. Per una persona. De deixar de ser el que era, per ella. Tambè he de ser sincera, la veritat per moments em va semblar una mica masclista. A veure.. nosaltres no som propietats de ningú. No sóm un objecte ni un trofeu per mostrar. Deixant de banda això, en Wesley em va semblar el típic "malote" que al final descobreixes que( oh quina sorpresa) com tothom, té sentiments.



      El final es previsible, sí. Preciós, també. Però em falta un epíleg per assegurar-me qua acaba "de perles". Però desgràciadament aquest epíleg no existeix així que ens deixa amb l'intriga. Amb massa intriga...

      El millor? Et fa pensar i replantejar-te moltes coses.

      El pitjor? Em va faltar la "xispa" 



                                                         NEVER TRUST A DUCK!