EL CLUB DE LOS CORAZONES SOLITARIOS

Heey dreamers! Avui porto un llibre d'una autora que m'enamora *-* Us porto un llibre ple de valors, amor propi, amistat i amor. Us porto un llibre al qual li falta poc per ser I-N-C-R-E-Ï-B-L-E

Títol: El club de los corazones solitarios
Autor(a): Elizabeth Eulberg
Idioma: Castellà
Llibres relacionats: A 2 centímetros de tí.
Pàgines: 335 
Persona: Primera
Editorial: Alfaguara
Categoria: Distopia /Amor paranormal
Format: Ebook ( També disponible en paper)
Saga: De moment hi ha un segon llibre. 

Yo, Penny Lane Bloom, juro solemnemente no volver a salir con nungún chico en lo que me queda de vida. De acuerdo, quizá cambie de opinión dentro de unos diez años, cuando ya no viva en Parkview, Illinois (EEUU), ni asista al instituto McKinley; pero , por el momento, he acabado con los chicos. Son unos mentirosos y unos estafadores. La escoria de la Tierra. Sí desde el primero al último. La maldad personificada. Algunos parecen agradables, claro; pero en cuanto consiguen lo qe buscan, se deshacen de ti y pasan al objetivo siguiente.
Así que he terminado.
No más chicos.
Punto final.

El club de los corazones solitarios és un llibre diferent. Diferent com ho va ser "Eleonor&Park" o com ho va ser "A dos centímetros de tí". Però no va ser tan especial com la trama demanava. Evidentment és un llibre fora de tòpics, però és com  un "Diamante en bruto". Cal polir-lo més per convertir aquest llibre d'amor en un llibre BRILLANT. 

"Yo, Penny Lane Bloom, juro solemnemente no volver a salir con otro chico en lo que me queda de vida.”

La Penny és una enamorada dels Beattles que no ha tingut gaire sort en l'amor. La seva millor amiga es mor de ganes de tenir novio, però no ha aconseguit ni un trist petó. I la seva ex-millor amiga ho acaba de deixar amb el noi amb qui portava mitja vida. Se suposava que havien de tenir un futur junts, i ara que ja  no són res ella s'ha quedat sola i sense amigues... Així que les tres formen un club amb les següents normes:

1. No poden sortir amb nois, com a mínim fins que acabi l'institut.
2. Per a qualsevol event de parelles les socies aniran juntes com a grup.
3. Les reunions oficials seràn tots els dissabtes a casa de la Penny
4. Les socies s'apoiaràn entre elles en qualsevol situació. 

I el club es va començar a fer més i més gran... I de cop, la Penny és va convertir en la líder d'un moviment que va revolucionar l'institut sencer. Però que passa quan en Ryan i ella començen a re-descobrir tot alló que els agrada junts? La Penny haurà d'escollir entre ell i les seves amigues. Ella haurà de lluitar contra els seus propis valors.

“"Me sentía perdida. Necesitaba esconderme. Escapar.Sólo se me ocurrió un remedio para aliviar el dolor. Recurrí a los únicos cuatro chicos que nunca me fallarían. Los únicos cuatro chicos que jamás me partirían el corazón, que no me decepcionarían.
John, Paul, George y Ringo.”."  

Em va agradar bastant per la originalitat i tot el tema del club anti-nois. La protagonista estava ben trobada i  trencava tòpics. Però el que realment em , va agradar, el que val la pena del llibre són els valors que hi ha amagats. Realment ens cal un noi per ser feliçes? NO. La Penny ho té claríssim, i jo, des  que vaig llegir el llibre també. S'ha de valorar les amistats, perquè al cap i a la fi són les amigues les que SEMPRE hi són. Les qe mai et fallen, les que no et menteixen. I realment no val la pena posar en risc una amistat per un noi. També depén del noi oi, Penny?

Ara bé, em va faltar uns història d'amor més maca. Em van faltar els típics moments *sonrisatonta* que donen gràcia  a un llibre d'amor. Si dos personatges s'enamoren com a mínim que ho facin bé, que el lector noti l'amor a les paraules... REALISME 

"Quería estar conmigo. Y yo, con él. Parecía así de simple.Al poco tiempo, estábamos juntos. Por fin, juntos de verdad.

Solo que no fue el cuento de hadas que yo había esperado.

Porque los chicos cambian. Mienten. Te pisotean el corazón”

El club de los corazones solitarios és un llibre que hauria de ser brillant, però com que li falta polir alguns aspectes està lluny de ser-ho. Els valors de la protagonista valen realment la pena, i la veritat és que é molt entretingut. Així, que, que espereu? 

#booksarentdangerous

Heey dreamers! Avui tenia planejada una entrada relacionant llibres amb cançons però he canviat d'idea a l'últim moment. Com molts de vosaltres jo també sóc addicta a les xarxes socials i ahir al matí vaig veure que l'Anna Todd ( autora d'After  ) s'havia unit  a un repte que em va semblar molt interessant. Així que vaig investigar una mica...

Els creadors d'aquest repte són Books Aren't Dangerous ( aquí la pàgina web )  i consisteix en penjar una fotografia on sortiu vosaltres ( o no)  amb el llibre que us ha canviat  o salvat la vida, o simplement un llibre que recomanaríeu amb el següent hastag #booksarentdangerous .  

* Sobretot cal que la fotografia sigui original i no treta d'internet!

Si aconseguim 5.000 fotografies amb el hastag ( ja sigui a twitter, facebook, o instagram) donaran  un llibre per cada fotografia publicada a escoles o biblioteques. Tot i que el repte va començar el dia 12 el dia límit és d'aquí a quatre dies! No hi ha temps a perdre dreamers! 

He pensat que al costat de booksarentdangerous podríem afegir un hastag del bloc! #shininglikeabook o simplement etiquetar el compte d'instagram del bloc. 

Què hi dieu? Us hi animeu dreamers?

ANGEL FALL

Heey dreamers! Avui porto un llibre que m'ha agradat i m'ha decepcionat a la vegada.  Un llibre amb una barreja de gèneres original i sorprenent però del que esperava més.  Suposo que em va passa el que em passa sempre; Vaig començar a llegir-lo amb unes expectatives massa altes. 

Títol: Angel Fall
Autor(a): Susan Ee
Idioma: Castellà
Llibres relacionats: Hush Hush, .
Pàgines: 406 
Persona: Primera
Editorial: Océano Gran Travesía
Categoria: Distopia /Amor paranormal
Format: Ebook ( També disponible en paper)
Saga: Angel Fall 

Han pasado seis semanas desde que los ángeles del Apocalipsis descendieron para demoler el mundo moderno. Las pandillas callejeras gobiernan los días mientras el miedo y la superstición controlan la noche. 

Unos ángeles guerreros se llevan consigo a una indefensa niña pequeña, pero Penryn, su hermana de diecisiete años, hará lo que sea para recuperarla. Cualquier cosa, incluso llegar a un pacto con un ángel enemigo. Raffe es un ángel que se encuentra a punto de sucumbir a manos de otros ángeles rivales y sin alas con las que defenderse. 

Viajando a través del ahora oscuro y retorcido Estado de California del Norte, solo se tendrán el uno al otro para sobrevivir. Juntos, viajarán al bastión de Los Ángeles en San Francisco, donde ella lo arriesgará todo para rescatar a su hermana y él se pondrá a merced de sus más grandes enemigos para recuperar su grandeza perdida.

M'esperava més d'aquest llibre. Com que la gent n'anava parlant tant bé , les meves expectatives anaven pujant. I sense adonar-me'n ja m' esperava un llibre d'un nivell impossible d'arribar.  Tot i així m'ha semblat una barreja molt original de dos gèneres que jo considerava com l'aigua i l'oli. 

"My friends call me Wrath,” says Raffe. “My enemies call me Please Have Mercy. What’s your name, soldier boy?" .”

Els àngels han destruït el món. L'han fet seu. Molta gent ha mort, no hi ha menjar, tota la ciutat està destrossada i  ha arribat un punt on sortir als carrers ja és un suicïdi. No pels àngels, ( que de fet ja no s'han deixat veure més) sinó per els diferents grups d'humans que van marcant la ciutat. La Penryn ha de cuidar a la seva germana, que va amb cadira de rodes i a la seva mare que pateix esquizofrènia. És realment una persona molt forta.  Per això quan els àngels segresten a la seva germana no dubta en "atrapar-ne" un  de ferit i fer un pacte amb ell.  Ella l'ajudarà a recuperar les seves ales a  canvi de que ell l'ajudi a trobar la seva germana. I així tots dos s'embarquen en una aventura increïble.

“"I never thought about it before, but I'm proud to be human. We're ever so flawed. We're frail, confused, violent, and we struggle with so many issues. But all in all, I'm proud to be a Daughter of Man."  

La trama em va semblar molt original i ben creada, en canvi els personatges no em van acabar de convèncer. Per la trama la Susan va barrejar l'Apocalipsi (Tema molt distòpic) amb els àngels (Tema molt paranormal) i no sé com però el resultat em va encantar! Cada detall estava cuidat, no hi havia res fora de lloc... No havia llegit mai un llibre que barregés les dos temàtiques i he de dir que em va sorprendre molt positivament. 

En canvi els personatges em van decepcionar.  Havia llegit crítiques meravelloses que els deixaven molt bé i suposo que per això m'esperava més. No em van dir res, no em van fer sentir res, no em van fer indignar-me, enfadar-me, riure o plorar... Simplement estaven buits. Tampoc va funcionar la barreja dels dos gèneres aquí. En Raffe era un personatge perfecte, sense defectes, que mai s'equivocava, ( Clarament paranormal ) mentre que la Penryn era molt diatòpica: Amb problemes, amb defectes, amb virtuts també. Ràpida d'actuar i  molt valenta... Simplement no va funcionar per a mi. 

"How sad. A leader bereft of followers. An angel with severed wings. A warrior without a sword.” Beliel circles Raffe like a shark as he taunts him. “You have nothing left."
"He has me," I say.”

L'altre tema que tampoc em vaig creure va ser la seva història d'amor. Si se’n pot dir així... Sí que veia que la Penryn li començava a agradar en Raffe, però per part d'ell només veia indiferència. Amb el final em vaig quedar com "Què?! " M'he perdut un capítol on s'enamoren o com ha anat la cosa? " Em vaig quedar flipant, la veritat... O sigui, hi ha llibres on els personatges s'enamoren en cosa de dos pàgines i aleshores hi ha Angel Fall on representa que els personatges estaven enamorats i tu ( el lector) no ho havies ni vist! 

Angel Fall em va agradar. La Susan va aconseguir una barreja perfecta de dos gèneres completament diferents, però no li va sortir tant bé amb els personatges ni amb la seva història d'amor...

EL SOPAR LITERARI

 Heey dreamers! Com haureu vist el divendres passat no hi va haver ressenya per problemes amb el wiFi, però per sort avui ja està arreglat! Us porto el Book-Tag del Sopar Literari! He de cobnvidar a personatges que tinguin característiques concretes. I vosaltres, a qui convidearieu al vostre sopar? 

Evidentment la Lola i en Cricket. Simplement m'encanta aquesta parella *-* Són com el Ying i el Yang, un comprenetra a l'altre. M'encanten, tant com queden junts com els seus caràcters. M' E N A M O R E N.

Malvat, malvat no és. Encara que jo l'hi considero. Per mi mai ha estat en Christian. sempre ha estat en Kirtahs, el traidor. Així que no em mateu però sí, el considero malvat. Però penso que seria divertit veure la seva reació als bessons Weasley per exemple!

Kirtash, Memòries d'Idhún

Evidentment. Cal dir alguna cosa més? Des de petita m'han tingut enamorada *-* Són uns cracks! Sempre han estat, són i seràn els meus Weasleys preferits!

Fred i george Weasley, Harry Potter

L'Annabeth. Perquè a vegades la intel·ligència val més que un exèrcit d'homes armats. I evidentment vindrà el personatge que ha estat capaç de salvar el món sencer gràcies a la seva perspicàcia i a la seva capacitat d'analitzar tots els moviments de l'enemic. 

Anabeth. Percy Jackson.

No trobava a ningú apte per aquesta categoria, i aleshores m'he il·luimnat! No podia ser cap altre que l'Ícaro de Play! Uns dels personatges que més llàgrimes m'ha fet vessar i més somriures i rialles m'ha robat. Simplement, un personatge que és mereix tot el meu apreci i admiració. Sempre Ícaro ( Fire Wings) 

Ícaro. Play

Adrian de Vampire Academy. Sempre el vaig trobar un gran personatge però a la saga Vampire Academy no l'apreciaven gaire als primers llibres! Per a què? Si és increïble! I el que  digui el contrari que llegeixi Bloodlines! 

Adrian. Vampire Academy.

La Molly Weasley és la que se m'ha acudit, suposo que tots cuinen, però ella és la que ho fa millor! O no? 

Molly Weasley. Harry Potter

Percy Jackson. Ja ho he dit milers de vegades! És increïblement divertit! Però molt! La seva ironïa em  fascina! Així que senyors, si voleu riures assegurats no hu dubteu! Escolliu al fill de Poseidó!

Percy Jackson. Percy Jackson

Aquí escollire als dos germans Serafin. Els dos POLS. L'Aarón tímid i amb molt de talent musical, i en Leo,  molt extrovertit i que va buscant-se la vida ( ejemejem ) Potser es barallen, sí, però en el fons són germans i tant el públic com els lectors els adorem! *-*

I això és tot! I vosaltres, a qui convidarieu?

IT SMELLS LIKE... HAPPINESS

Heey dreamers! Avui el Magic Mondays és molt important i significatiu per a mi! No sé si sóc a la única que li passa però jo associo certs llibres amb certes olors que potser estava olorant inconscientment mentre llegia el llibre. 

El cas, és que els poc llibres (privilegiats jejej ) que tenen la sort de tenir una olor, cada vegada que la sento automàticament me’n recordo del llibre.  Hi ha gent a qui li passa el mateix amb els records ( també em passa jejej) , però he viscut tantes vides ja, que part dels meus records són als llibres:  

Com molts de vosaltres, jo també vaig de vacances a la platja ! I evidentment, moltes
a vegades m'enduc el llibre per passar l'estona. Tots coneixem l'olor del mar no? *-* A mi em transporta automàticament cap a la saga "Hush Hush" de la Becca Fitzpatrick.

Realment no sé d'on ha vingut això, però cada vegada que em poso crema solar ( la que és blanca, no l'oli) no puc parar de pensar en "Como desees" de l'Anabel Botella. La meva teoria és que el devia llegir una setmana molt calorosa quan estava al càmping i per això ve el tema de la crema. 

Aquesta olor no sé si me l'he inventada o existeix, però jo us juro que sento la olor dels hotels! ( Sóc rara, I know it)  El cas és que quan entro en una habitació d'hotel, normalment em ve al cap un llibre que no em va agradar gaire que és "Apuesto por ti". El vaig llegir quan estava de vacances l'any passat i bàsicament llegia només a la nit a l'hotel i d’aquí ve la olor crec. 

Val, Aquest és el que té la olor més arrelada, i el que té la història més divertida crec jo. Jo estava tan tranquil·la a casa, quan de sobte va aparèixer la meva mare amb un esprai que li havien regalat a la botiga de no-sé-què i que servia per "abrillantar el cabell, i deixar-lo sedós un cop el tenies net". I clar, jo amb aquestes coses m'emociono molt i SEMPRE les provo. Total, que vaig estar una setmana posant-me l'esprai CADA VEGADA que passava per davant del lavabo ( i precisament poc no me’n posava que diguem) I era justament en aquella mateixa setmana que estava llegint "Meravellós Desastre" de la Jamie McGuire. I us puc jurar que ara encara, quan sento la olor de l'esprai ( que per desgràcia es va acabar l'altre dia ) revisc tota la història d'en Travis i l'Abby.  

Tampoc sé si existeix aquesta olor. No ho sé, la olor a Nadal és olor a fum, a fred, a il·lusió, a festa, a esperança, a canelons, a vedella... Jo la sento i la revisc cada vegada que re-llegeixo "Isla and the happily ever after"

Sabeu quan el cotxe porta ja molta estona aparcat al sol i tu pel motiu que sigui has de pujar-hi ? Jo no sé el vostre però el del meu pare quan hi pugem és horrorós ( no va en broma no ) Per sort a mesura que el cotxe avança la olor es perd. Fa un temps vaig haver de fer una ruta molt llarga amb cotxe i cada vegada que sento la olor del cotxe calent em ve al cap la trilogia "Play" de Javier Ruescas ( que la vaig llegir sobre rodes jeje) 

Crec que va ser fa dues primaveres que va ploure com mai durant molt de temps. A mi m'encanta sentir la pluja i obria una mica la finestra per escoltar el soroll mentre llegia. I al tenir la finestra oberta també olorava la "humitat" del terra, no ho sé, aquella olor a moll tan peculiar.  I com que estava llegint "La maledicció d'odi" la olor em va marcar. 

I vosaltres? Associeu alguna olor a algun llibre?

PROPERAMENT:

LIKE A SONG LIKE A BOOK