Heey dreamers! Feia ja molt de temps que no publicava, i si us sóc sincera, bastant de temps que no llegia també. Però fa uns dies em vaig acabar "Shatter me" un dels llibres mes antics de la meva Wishlist així que avui us en faig la ressenya!
I have a curse
I have a gift
I am a monster
I'm more than human
My touch is lethal
My touch is power
I am their weapon
I will fight back
Juliette hasn’t touched anyone in exactly 264 days.
The last time she did, it was an accident, but The Reestablishment locked her up for murder. No one knows why Juliette’s touch is fatal. As long as she doesn’t hurt anyone else, no one really cares. The world is too busy crumbling to pieces to pay attention to a 17-year-old girl. Diseases are destroying the population, food is hard to find, birds don’t fly anymore, and the clouds are the wrong color.
The Reestablishment said their way was the only way to fix things, so they threw Juliette in a cell. Now so many people are dead that the survivors are whispering war – and The Reestablishment has changed its mind. Maybe Juliette is more than a tortured soul stuffed into a poisonous body. Maybe she’s exactly what they need right now.
Juliette has to make a choice: Be a weapon. Or be a warrior.
Feia molt de temps que volia llegir aquesta distopia i la veritat, és molt diferent a com me l'havia imaginada. En total són cinc llibres que sincerament, no crec que acabi.
La trama està molt ben pensada, és original, té molta acció i el llibre no es fa aburrit en cap moment. El problema és la protagonista. Com ja sabeu jo no puc suportar aquelles protagonistes que tenen por de fer quealsevol cosa i tot el que fan es estar assegudes esperant a que algú les vingui a salvar ( en plan Bella Swan ) i la Juliette simplement em posava dels nervis, no feia res! Vaig estar tot el libre esperant veure el "canvi" en el qual ella mateixa ja se n'adonava que podia valdre´s per si sola, que tot tenia sentit i que no necesitava que ningú l'ajudés. Sí, encara segueixo esperant... Un llibre que podria haber estat un 5/5 perfectament esguerrat per una protagonista massa bleda.
“I only know now that the scientists are wrong.
The world is flat.
I know because I was tossed right off the edge and I've been trying to hold on for 17 years. I've been trying to climb back up for 17 years but it's nearly impossible to beat gravity when no one is willing to give you a hand.”
Com a gairebé totes les distopies tenim un traingle amorós entre la Juliette, l'Adam ( soldat de la República i antic amic seu ) i l'Aaron ( Fill del cap de a República ). I encara que el personatge de l'Aaron m'encanta ja que està molt elavorat no compro l'Adam, té alguna cosa que fa que a mi, no em sembli real, és com si no ho sé, li faltés alguna cosa així que sincerament espero que aquest parell acbin junts ja que per a mi són l'un per l'altre.
“I'm oxygen and he's dying to breathe.”
A part de l'Aaron l'altre personatge que em va encantar va ser el Kenji, em sembla simplement Brillant! És un personatge fresc, elaborat i amb un sentit de l'humor que és massa. Tot i així, Estic segura que si algun dels personatges principals hagués mort en aquest llibre no hauria vessat ni una sola llàgirima, i no perquè no tingui sentiments o sigui freda, simplement perquè no m'han arribat, no m'han fet snetir ni emocinar-me amb ells. És un d'aquells llibres que ets 100% concient de que els personatges no són reals.
Si us agradaria començar a llegir en anglès, aquest no és el llibre per fer-ho. És senzill de llegir si ja tens un nivell intermig. Tot i així, us recordo, que SEMPRE SEMPRE SEMPRE és millor llegir l'original i si aquest és en anglès i us veieu capaços de fer-ho ENDAVANT!
“The moon is a loyal companion.
It never leaves. It’s always there, watching, steadfast, knowing us in our light and dark moments, changing forever just as we do. Every day it’s a different version of itself. Sometimes weak and wan, sometimes strong and full of light. The moon understands what it means to be human.Uncertain. Alone. Cratered by imperfections.”
I encara que la protagonista no m' haigi agradat, i el llibre sincerament no m'ompli gaire, no us diré "No el llegiu" perquè és una bona distopia que, simplemnet no s'ajusta als meus gustos. Podrieu provar de llegir el primer capítol i veure si us agrada i qui sap? Potser us acaba encantant!
I have a giftI am a monsterI'm more than humanMy touch is lethalMy touch is powerI am their weaponI will fight backJuliette hasn’t touched anyone in exactly 264 days.The last time she did, it was an accident, but The Reestablishment locked her up for murder. No one knows why Juliette’s touch is fatal. As long as she doesn’t hurt anyone else, no one really cares. The world is too busy crumbling to pieces to pay attention to a 17-year-old girl. Diseases are destroying the population, food is hard to find, birds don’t fly anymore, and the clouds are the wrong color.The Reestablishment said their way was the only way to fix things, so they threw Juliette in a cell. Now so many people are dead that the survivors are whispering war – and The Reestablishment has changed its mind. Maybe Juliette is more than a tortured soul stuffed into a poisonous body. Maybe she’s exactly what they need right now.Juliette has to make a choice: Be a weapon. Or be a warrior.
Feia molt de temps que volia llegir aquesta distopia i la veritat, és molt diferent a com me l'havia imaginada. En total són cinc llibres que sincerament, no crec que acabi.
La trama està molt ben pensada, és original, té molta acció i el llibre no es fa aburrit en cap moment. El problema és la protagonista. Com ja sabeu jo no puc suportar aquelles protagonistes que tenen por de fer quealsevol cosa i tot el que fan es estar assegudes esperant a que algú les vingui a salvar ( en plan Bella Swan ) i la Juliette simplement em posava dels nervis, no feia res! Vaig estar tot el libre esperant veure el "canvi" en el qual ella mateixa ja se n'adonava que podia valdre´s per si sola, que tot tenia sentit i que no necesitava que ningú l'ajudés. Sí, encara segueixo esperant... Un llibre que podria haber estat un 5/5 perfectament esguerrat per una protagonista massa bleda.
“I only know now that the scientists are wrong.
The world is flat.
I know because I was tossed right off the edge and I've been trying to hold on for 17 years. I've been trying to climb back up for 17 years but it's nearly impossible to beat gravity when no one is willing to give you a hand.”
Com a gairebé totes les distopies tenim un traingle amorós entre la Juliette, l'Adam ( soldat de la República i antic amic seu ) i l'Aaron ( Fill del cap de a República ). I encara que el personatge de l'Aaron m'encanta ja que està molt elavorat no compro l'Adam, té alguna cosa que fa que a mi, no em sembli real, és com si no ho sé, li faltés alguna cosa així que sincerament espero que aquest parell acbin junts ja que per a mi són l'un per l'altre.
“I'm oxygen and he's dying to breathe.”
A part de l'Aaron l'altre personatge que em va encantar va ser el Kenji, em sembla simplement Brillant! És un personatge fresc, elaborat i amb un sentit de l'humor que és massa. Tot i així, Estic segura que si algun dels personatges principals hagués mort en aquest llibre no hauria vessat ni una sola llàgirima, i no perquè no tingui sentiments o sigui freda, simplement perquè no m'han arribat, no m'han fet snetir ni emocinar-me amb ells. És un d'aquells llibres que ets 100% concient de que els personatges no són reals.
Si us agradaria començar a llegir en anglès, aquest no és el llibre per fer-ho. És senzill de llegir si ja tens un nivell intermig. Tot i així, us recordo, que SEMPRE SEMPRE SEMPRE és millor llegir l'original i si aquest és en anglès i us veieu capaços de fer-ho ENDAVANT!
“The moon is a loyal companion.
It never leaves. It’s always there, watching, steadfast, knowing us in our light and dark moments, changing forever just as we do. Every day it’s a different version of itself. Sometimes weak and wan, sometimes strong and full of light. The moon understands what it means to be human.Uncertain. Alone. Cratered by imperfections.”
I encara que la protagonista no m' haigi agradat, i el llibre sincerament no m'ompli gaire, no us diré "No el llegiu" perquè és una bona distopia que, simplemnet no s'ajusta als meus gustos. Podrieu provar de llegir el primer capítol i veure si us agrada i qui sap? Potser us acaba encantant!